Ferhunde Erkin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{IniciBio}} va ser una concertista de piano i educadora [[Turquia|turca]].
Ferhunde Erkin va iniciar les seves primeres lliçons de piano durant la Primera Guerra Mundial el 1915 a l'Escola Soeur de Bandırma. El seu pare, un militar, va fer que la seva filla Ferhunde prengués classes de piano i el seu fill Necdet (Atak) tingués classes de violí. Ferhunde Erkin va donar el seu primer concert amb el seu germà a Bandırma. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], va fer concerts amb el seu germà Necdet a la "[[Galatasaray Lisesi]]" i "''Union Française''". Ferhunde Erkin va continuar els seus estudis de piano amb [[Karl Berger]] i el professor hongarès [[Géza Hegyei]] a [[Istanbul]]. Mentrestant, es va graduar al "Gedik Pasha American College". El 1926, [[Kemal Atatürk]] va organitzar un concert a Ankara i va rebre els germans Necdet-Ferhunde a la mansió. El 1928, Ferhunde i el seu germà Necdet van anar a Leipzig amb una beca de la fundació [[Alexander von Humboldt]]. Ferhunde va treballar amb [[Otto Weinreich|Otto Weinreich]] a Leipzig. El 1930, el Conservatori de Leipzig ("Hochschule für Musik und Theater") el 1931, en acabar amb el seu germà va tornar a Turquia.
A l'abril del mateix any 1931, va començar a treballar com a professora a la "''Musiki Muallim Mektebi''" (Escola de Professors de Música). El 1932, Ferhunde Erkin es va casar amb [[Ulvi Cemal Erkin]], un compositor que era membre del grup "Cinc turcs", a qui va conèixer a l'Escola de Professors de Música. Ferhunde Erkin va continuar treballant com a professora de piano durant 36 anys al "Musiki Muallim Mektebi", que després es convertiria en el Conservatori Estatal d'Ankara. Des de 1931 fins a la seva jubilació el 1967, va formar molts estudiants al conservatori. Entre els seus estudiants, [[Kamuran Gündemir]], que va continuar l'escola de piano de Ferhunde Erkin i va ensenyar pianistes com [[Fazıl Say]], [[Muhittin Dürrüoğlu Demiriz]], [[Emre Elivar]] i [[Emrecan Yavuz]], o [[Hüseyin Sermet]] que el van conèixer amb les tecles de piano.
| |||