Escola de Brighton: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions lingüístiques
m Tipografia
Línia 9:
L’'''Escola de Brighton''' va destacar per descartar la construcció de pel·lícules a l’estil [[Germans Lumière|Lumière]] o [[Georges Méliès|Méliès]], ja que aquests deixaven fixa la càmera i començaven a actuar.
 
Contràriament a aquests mètodes, l’l{{'}}'''Escola de Brighton''' es caracteritza per la seva fluïdesa de càmera des de diferents angles, l’aportació de punts de vista diferents d’allò que estan filmant(segons l’angle emprès), etc. Aquestes novetats donaven una expressivitat al cinema que no havia tingut fins aquell moment; els actors es mouen amb total llibertat mentre la càmera els segueix.<ref name=:0>{{Ref-web|url=http://cineencuenca.blogspot.com/2009/05/los-aportes-de-la-escuela-de-brighton.html|títol=Los aportes de la Escuela de Brighton|consulta=26-11-18|llengua=castellà}}</ref>
 
== Realitzadors ==
Línia 18:
Un altre integrant rellevant, va ser [[George Albert Smith]]. La seva importància es va veure lligada a l’ús de trucatges i del primer pla. També va ser l’inventor del primer sistema cromàtic, el [[Kinemacolor]] (1902).
 
El tercer realitzador destacable de l’l{{'}}'''Escola de Brighton''' va ser [[Alfred Collins]], qui es va especialitzar en les persecucions còmiques; alternant els punts de vista amb plans i contraplans,<ref>{{Ref-web|url=https://www.imdb.com/name/nm0172118/|títol=Alf Collins|consulta=26-11-18|llengua=anglès}}</ref> utilitzant el [[tràveling]],oferint els primers tocs de planificació ben pensada i també tocant temes socials.<ref>{{Ref-llibre|títol=Historia del cine mundial|url=https://www.worldcat.org/oclc/638799314|editorial=Ediciones Rialp|data=2009|lloc=Madrid|isbn=978-84-321-3730-3|cognom=Caparrós Lera|nom=José María|llengua=espanyol|pàgines=25}}</ref>
 
Aquests realitzadors, la majoria provinents del món de la fotografia, van permetre la invenció d’una nova sintaxis que va allunyar progressivament el cinema de les representacions teatrals. D’aquesta manera es va anar construint a poc a poc un llenguatge cinematogràfic; el pas del [[mode de representació primitiu]] (MRP) al [[mode de representació institucional]] (MRI) . Aquest acabarà culminant amb la realització de [[D. W. Griffith|D.W.Griffith]] de ''[[El naixement d'una nació|El naixement d’una nació]] (1916)''.<ref>{{Ref-web|url=http://iniciscinema.blogspot.com/2009/10/del-mrp-al-mri.html|títol=Del MRP al MRI|consulta=26-11-18|llengua=català}}</ref>