L''''estomatologia''' (literalment ''estudi de la boca'') és una branca de la [[medicina]] que estudia l'[[anatomia]], [[fisiologia]] i la [[patologia]] de la [[boca]] i les seves estructures.
A Espanya es va posar en marxa amb la instauració de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] en quedar reformada i definida acadèmicament la disciplina mèdico-dental sota la direcció de [[Bernardino Landete Aragó|Bernardino Landete]], aleshores director de l’l{{'}}''Escuela de Odontología de Madrid'' i professor de l’assignatura d’Odontologia.<ref>* Josep M. Ustrell i Torrent: '''''Història de l'odontologia'''''. Edicions Universitat (Barcelona, 1997), {{ISBN|84-89829-60-8}} e {{ISBN|978-84-89829-60-2}}. </ref> Des del seu càrrec, i avalat per la seva ampla formació mèdica, va encapçalar el canvi que s’havia d’operar en la seua àrea professional i científica, essent partidari de la doble condició dentista-metge. «Els odontòlegs —afirma— van traure l’odontologia dels carrers i la van introduir en els gabinets dentals per a salvar dents. Nosaltres, els estomatòlegs, l’hem introduïda en els hospitals i preservem vides».<ref name="gacetadental_1">Julio González Iglesias: '''''El drama político de don Bernardino Landete: un hombre entre dos fuegos'''''. Gaceta Dental, febrer del 2009. http://www.gacetadental.com/noticia/2890/LA-MIRADA-/drama-politico-don-bernardino-landete-hombre-entre-dos-fuegos.html{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref>
