Joan Gallifa i Arqués: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Barcelona a partir de Wikidata i treu la Categoria:Morts al Barcelonès redundant
mCap resum de modificació
Línia 9:
La [[Conspiració de l'Ascensió]] havia d'esclatar la nit del [[7 de maig]], de [[1809]], però s'ajornà al dia 11. Per al millor èxit s'havia planejat un atac simultani a la ciutat per les tropes i sometents del voltant, combinat amb un moviment sediciós dintre d'aquesta, que permetessin obrir les portes a aquestes forces. Per causes que es desconeixen, el pla fracassà en absolut. Les autoritats intruses sospitaren quelcom, però no aconseguiren una pista segura fins que els hi proporcionà un [[capità]] de les tropes napoleòniques anomenat [[Provana]], que s'havia passat als conspiradors per vendre'ls millor. Descobert tot el dia 14 al vespre, Gallifa fou detingut amb altres companys, i en els dies següents ho foren així mateix els principals complicats que mancaven.
 
Aquell fou conduït a la presència del regent afrancesat de la ciutat, [[Madinabeytia]], que l'insultainsultà grollerament. El detingut oposà per tota resistència que{{Cita|sabria mostrar la fortalesa d'un màrtir.}}Es reuní el [[consell de guerra]] a la [[Fortalesa de la Ciutadella|Ciutadella]], el [[2 de juny]], pronunciant [[pena de mort]] a [[garrot vil|garrot]] per a Joan Gallifa i per Joaquim Pou, en virtut de la condició eclesiàstica d'ambdós, i de [[forca]] per Aulet, Massana i Navarro. Gallifa mostrà davant el tribunal i més tard fins a exhalar l'últim sospir, que no havia estat una fanfarronada la frase que havia dit al dur regent.
 
Foren posats tots els reus en capella immediatament, combregaren amb fervor, i el mateix condemnat entonà un [[Tedèum]] amb gran serenitat. Arribaren els religiosos per assistir als patriotes en les seves hores postremes, però eren pocs i un d'aquest restà sense auxilis. Gallifa suplí la mancança. Al peu del [[cadafal]] complí les mateixes anàlogues funcions amb tots, com si ell no fos un dels reus. Es descordà el collaret de la seva [[sotana]] perquè encaixesencaixés sense obstacle el garrot, i morí amb la resignació d'un sant.
 
Les seves últimes paraules foren:{{Cita|Em maten per la causa més justa de totes les causes, i aconsellaria a tothom que fes el mateix.}}Les seves restes mortals descansen en un dels severs mausoleus que la ciutat de Barcelona erigí per les cendres d'aquestaaquests màrtirs i altres que els seguiren, en la capella de [[Arcàngel Gabriel|Sant Gabriel]] dels [[claustre]]s de la catedral basílica. Les restes d'aquests herois foren traslladades a aquest lloc en solemne processó, la tarda del [[6 de juny]] de [[1909]].
 
== Bibliografia ==