Mirall de Claude: diferència entre les revisions

 

== Descripció ==

Aquests instruments van ser molt usats pels pintors paisatgistes anglesos de finals del s. XVIII i principis del XIX com a mètode a partir del qual realitzar esbossos i apunts de color dels paisatges que després anaven a pintar.<ref>{{Ref-web|editor=[[Victoria and Albert Museum]]|url=http://www.vam.ac.uk/collections/paintings/features/cheating/claude/index.html|títol=Claude Glass|obra=Paintings & Drawings|consulta= 7 de juny de 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080330211747/http://www.vam.ac.uk/collections/paintings/features/cheating/claude/index.html|arxiudata= 30 de març de 2008}}</ref> Aquell que l'utilitzava adoptava una postura molt característica doncs havia de girar l'esquena al paisatge real per poder veure la imatge es veia reflectida al mirall - com un si d'una lent pre-fotogràfica es tractés - que així adquiria una subtil gradació dels tons de llum i de color. El pare [[Thomas West, tercer baró De La Warr|Thomas West]] a ''A guide to the Lakes'' (1778) explica que "la persona que l'usa [el mirall] ha de donar sempre l'esquena a l'objecte que vol dibuixar. Ha de sostenir-per la part superior de la caixa... movent uns graus a la dreta o a l'esquerra (fins a trobar la posició que permeti veure la part desitjada) i portant la pantalla amb la cara cap al sol ".<ref name="West17842"/>