Enric Jardí i Casany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#1lib1ref Modificar el paràgraf sobre biografia, afegir referències i enllaços
Línia 6:
 
== Biografia ==
AdvocatFill de professiól'advocat i doctorateneista en[[Enric Jardí i Miquel]]<ref>{{GEC|0034362}}</ref>, després d'estudiar dret a la Universitat de DretBarcelona, va ampliar estudis a París, Cambridge i Londres, i es doctorà en dret.<ref>Francesc ElFontbona, "Enric Jardí", ''Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi'', 12 (1998), p. 330-333)</ref> Advocat de professió, el 1950 va participar en la fundació de la [[Societat Catalana d'Estudis Jurídics|Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials]].<ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000034/00000032.pdf In memoriam]</ref> Va escriure una cinquantena llarga de llibres sobre diferents vessants de la història: història en general, biografia (per exemple, [[Francesc Cambó]], [[Josep Maria Folch i Torres|Folch i Torres]], [[Eugeni d'Ors]], [[Prat de la Riba]], [[Francesc Macià]] i [[Puig i Cadafalch]])<ref>[https://elpais.com/diario/1998/10/22/catalunya/909018456_850215.html Arcadi Espada, "Fallece el historiador y crítico de arte Enric Jardí, divulgador del catalanismo", ''El País'' (edición Catalunya), 22 d'octubre de 1998]</ref>, història de l'art ([[Isidre Nonell]], [[Joaquim Mir]], [[Joaquim Torres-Garcia]], [[Pere Pruna i Ocerans|Pere Pruna]], [[Ramon Calsina]])<ref>[https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=221 Francesc Fontbona. "Jardí Casany, Enric", en: ''Diccionari d'Historiadors de l'Art Català, Valenció i Balear'' (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016]</ref> i història de l'ordenament jurídic. Va publicar articles a revistes i diaris com ''Miramar'', ''[[Ariel (revista)|Ariel]]'', ''[[Serra d'Or]]'', ''[[diari Avui|Avui]]'' i ''[[La Vanguardia]]''.
 
Gran coneixedor del [[Noucentisme]], del que tenia no sols informació erudita sinó familiar, ja que el seu pare era un personatge notable d'aquell moviment, va publicar-ne un llibre sintètic però polièdric (''El Noucentisme'', 1980) i la seva biografia d'''Eugeni d'Ors'' (1967) continua essent obra de referència sobre el gran assagista i agitador cultural.