Xaverio Ballester: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
== La Teoria de la Continuïtat ==
Ballester és membre del grup de treball de la [[Teoria de la Continuïtat Paleolítica|Teoria de la Continuïtat]].<ref>{{Ref-web|url= http://languagecontinuity.blogspot.com.es/2008/05/xaverio-ballester.html|títol=Language Continuity}}</ref> En essència, Ballester qüestiona la teoria de l'expansió indoeuropea a partir de preteses invasions de pobles guerrers des d'una pàtria ancestral. Aquestes invasions no
Amb tot, Ballester considera que la teoria de Renfrew és un avanç, però que no surt de "l'excepcionalitat indoeuropea" i de l'eurocentrisme. Les llengües indoeuropees s'haurien consolidat sobre l'escenari que encara ara ocupen a Euràsia en una data molt anterior, paleolítica. Aquesta datació Ballester l'estableix adduint congruència fonològica, criteris d'anàlisi paleolingüística i l'estudi del lèxic indoeuropeu.<ref>{{Ref-publicació|cognom=BALLESTER|nom=Xaverio|article=Indoeuropeo, una lengua para recolectores y recolectrices|publicació=Verba. Anuario galego de filoloxia, 33|url= https://minerva.usc.es/xmlui/bitstream/handle/10347/3454/pg_049-068_verba33.pdf?sequence=1&isAllowed=y|data=2006|pàgines=49-68}}</ref> Això és paradoxal, perquè si la hipòtesi de la continuïtat paleolítica és coherent amb res, és, precisament, amb l'excepcionalisme eurocèntric (autoctonisme extrem). De fet, Ballester és un dels escassos defensors d'aqueixa hipòtesi, avui marginal en el món acadèmic, que li dóna poca credibilitat: contradiu tant les dades lingüístiques (el gruix de la indoeuropeística) com els avenços de la paleogenètica, així com de l'arqueologia, els quals, ultra demostrar la realitat efectiva de migracions massives en l'Europa antiga, tendeixen a validar la teoria de l'origen estepari (kurgans) i de la substitució etnodemogràfica del món paleoeuropeu, en part per destrucció, en part per absorció.
== Una única llengua originària ==
[[Merritt Ruhlen]] va formular la teoria que totes les llengües de la humanitat procedirien d'una llengua originària. La seva conclusió va ser que totes les llengües del món són diverses i a la vegada estan emparentades. Segons Ballester, aquesta teoria del llenguatge originari en l'actualitat ha rebut l'aval de la [[genètica]]. En el seu llibre ''Las Primeras Palabras de la Humanidad'' (2002) defensà que la lingüística podia jugar un paper per entendre el procés de l'evolució humana cap a la possessió del llenguatge. Segons Ballester aquest procés va culminar fa com a mínim 45.000 anys. A l'obra fa un repàs a la història de la hipòtesi monogenètica, represa a principis del {{segle|XIX}} per Alfredo Trombetti. [[Holger Pedersen]] proposà que el grup indoeuropeu estava vinculat a altres grups com l'[[Llengües altaiques|altaic]], [[Llengües esquimoaleutianes|esquimoaleutià]], [[Llengües finoúgriques|finoúgric]], [[Llengües samoiedes|samoiede]], [[semític]] i [[iukaguir]]. V. M. Illich-Suith i A. Dolgoposky, en els anys 1960, defensaren aquesta relació entre famílies de llengües, fins a formar veritables macrogrups. Greenberg proposà tres grups per Amèrica, 4 per Àfrica i, en total, uns 20 o 30 per a tot el planeta.<ref>{{Ref-web|url= http://invitacionalahistoria.blogspot.com.es/2008/03/historia-fsil-de-las-primeras-palabras.htmlL|títol=Las Primeras Palabras de la Humanidad| editor=Carlos González-Espresati}}</ref> Per això la possibilitat d'un origen comú per a totes les llengües és versemblant i l'estudi d'aquest procés no el pot fer tan sols la lingüística històrica, sinó que s'ha de recórrer a una recerca
== Les llengües preromanes a la [[Península Ibèrica]] ==
Ballester s'ha ocupat extensament de les [[llengües paleohispàniques]]. Els ibers haurien arribat a la península des del nord, entrant des de Catalunya cap al sud. a la recerca de bones zones de conreu. En aquest sentit, la posició de Ballester es desmarca de tesis com les de [[Javier de Hoz]] que plantegen que la llengua ibera, fora de la [[Contestània]], hauria estat sobretot una llengua vehicular, coexistint com a tal al costat d'altres llengües parlades per la població.<ref>{{Ref-publicació|cognom=BALLESTER|nom=Xaverio|article=Cataluña, ibérica cuna|publicació=Palaeohispanica, 14|url= https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/34/21/04ballester.pdf|data=2014|pàgines=59-87}}</ref> Catalunya i part del [[Llenguadoc]], part d'Aragó i el País Valencià haurien estat territoris de parla ibera, amb una procedència que podria estar vinculada als pobles de la [[Cultura dels camps d'urnes|cultura dels Camps d'Urnes]] que, en tot cas, semblen estar desvinculats de les [[Llengües indoeuropees|parles indoeuropees]] i [[Protocelta|protocèltiques]]. Per tant la llengua més antiga seria la indoeuropea i la iberització seria posterior, d'origen septentrional i relativament tardana. La llengua dels [[ibers]] mantendria una clara relació de proximitat amb l'[[aquità]]. En canvi, les llengües indoeuropees més antigues (més o menys vinculades al cèltic) serien presents a la península des de molt antic. Ballester sosté que el substrat ibèric ha estat important en la formació de les diverses parles romàniques, entre elles les murcianes, valencianes, catalanes i aragoneses, qüestionant la importància dels fets immigratoris en la delimitació de certes característiques dialectals en l'àmbit de les llengües romàniques peninsulars.
== Secessionisme lingüístic==
El 2019 Ballester ingressà en l'entitat [[blavera|blaverisme]] [[Real Academia de Cultura Valenciana]], en substitució de [[Vicent Lluís Simó Santonja]].
El 2021 Ballester publicà ''Orígenes de la lengua valenciana", en què pretén refutar el que anomena "hipótesis repoblacionista", és a dir, la catalanitat del [[valencià]]. Aqueixa postura pot ser lingüísticament absurda, però no deixa de ser coherent amb l'autoctonisme extrem de la hipòtesi de la continuïtat paleolítica.
==
== Obres ==
* ''As Línguas Célticas: Orígens Centro-Europeias ou... Atlânticas?''. Lisboa, 2014.
| |||