Diferència entre revisions de la pàgina «Esther Williams»

cap resum d'edició
(trec paràmetres perquè ho agafi de Wikidata)
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
 
== La sirena assetjada ==
Als productors de [[Hollywood]], Esther Williams degué semblar-los quelcom així com la versió femenina de [[Johnny Weissmuller]], el protagonista de la saga de [[Tarzan]], quan la fitxaren pensant en les jactàncies físiques que podia desplegar en la pantalla partint de llur pròpia experiència com a nedadora. Ella encapçala, juntjuntament amb Weissmüller i la patinadora [[Sonja Henie]] (campiona noruega de patinatge als 14 anyanys i amb diverses medalles olímpiques de l'assumpte en el seu haver), el llistat d'estrelles que foren fitxades per al cinema, partint de talents previs i aliens al seu baptisme de foc davant les càmeres. Amb l'alies "la Sirena d'Amèrica", Esther treia el màxim partit de llur capacitat per a moure en l'aigua llurs 1,73 d'estatura; i durant 10 anys superà en popularitat a altres estrelles de l'estudi [[MGM]] pelper queal qual treballava, malgrat comptarque comptava amb molt menys desplegament publicitari d'aquelles. Hi ha hui qui la considera, a més, com a peça essencial en la història i el desenvolupament de les modes de les pin-up amb banyador,; precursora, a més, de les belleses exposades en les pàgines de la revista [[Playboy]].
 
Cinquena filla d'una família modesta sotmesa als rigors de l'era de la depressió econòmica què esclatà en l'any [[1929]], trobà el camí vers la fama nedant a la piscina del Club Atlètic de Los Angeles, que li va permetre ser una de les competidores en l'esport de la natació, iniciar una carrera esportiva que li facilità la fama i la fortuna, inclòsfins i tot abans de posar-se per primer cop davant d'una càmera cinematogràfica. Però ella no era la primera de la família que havia cercat el futur en el món de l'espectacle, ja que el seu germà gran, [[Stanton Williams]], havia estat descobert per l'actriu [[Marjorie Rambeau]] i havia aparegut en un parell de films el [[1920]]. Lamentablement, el jove morí als 16 anys, víctima d'una obstrucció en el coloncòlon.
 
La casualitat i el desenvolupament de les modes cinematogràfiques entre les estrelles també es posaren de lapart seva part quan accedí al món del cinema. El seu físic de nedadora guanyadora de medalles li permetia posar un banyador sense complexos en un moment en què les estrelles femenines més veteranes de Hollywood havien decidit explotar llur atractiu de manera més recatada en les postals col·leccionades per les fans. AixòNo noobstant obstantaixò, el públic seguia interessat a veure a les estrelles en postures més alleugerades de la roba de vestir, de manera que Esther acabà guanyant la partida, ja que apareixia reiteradament com a il·lustració de revistes on, sota el pretext de glossar llurs èxits esportius, aprofitaven per incloure-la en les seves pàgines com a nova pin-up. Això acabà convertint-la en objectiu dels caça-talents del cinema, als quals no obstant això s'anticipà l'empresari [[Billy Rose]], que ajudat per Johnny Weissmüller l'elegí entre 75 candidates i l'li oferí un lloc protagonista en el seu espectacle pisciner Aquacade, organitzat a [[San Francisco]]. Fou el baptisme d'Esther en el món de l'espectacle amb centscentenars de banyistes, efectes especials, muntatges musicals, i Weissmüller com a company de número aquàtic (ella era Aquabelle i ell, Aquadonis). Malgrat tot, no quedà massagaire satisfeta de l'experiència, asegons jutjarel que li dedicava en llur autobiografia, ''La sirena del milió de dòlars'', on posà de manifest els episodis d'assetjament sexual que va tenirhaver de suportar en aquesta primera etapa com a estrella del món de l'espectacle prèvia a llur incursió a Hollywood. Rose l'havia descritdescrita com "la més bella campiona de natació de la història, amb l'excepció d'Eleanor Holm", nedadora olímpica de [[1936]] que casualment era també era esposa de l'empresari.
 
Tan desagradable li resultà aquella experiència que va estar a punt apartard’apartar-la definitivament del món de l'espectacle. Esther decidí retirar-se inclòsfins i tot abans de començar per no convertir-se en carn de canó de les fantasies masculines, i acceptà un treball en uns grans magatzems, disposada a fer la vida d'una mestressa de casa normal i corrent, que ja posats, a fer tampoc no és mala cosa.
 
Pin-up amb moral en la MGM.
 
[[Fitxer:Esther Williams 2.jpg|miniatura|esquerra|Esther Williams el 1945]]No obstant això, la sirena assetjada trobà un obstacle per portar a bon fi aquests plans, en l'interès que sobre ella manifestava un dels principals estudis del Hollywood clàssic, Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), que presumia de tenir en llur plantilla "''més estrelles que el firmament''".
 
Per a MGM l'ocasió era perfecta. El públic volia pin-ups per a poder contemplar el físic femení de les estrelles, però la moralina impedia que tal cosa pogués fer-se obertament. Per una altra partbanda, una empresa de la competència, Fox, havia aconseguit bons resultats en la taquilla amb una sèrie de films absurds i barats, que rendibilitzantrendibilitzà la popularitat de Sonja Henie com a Campiona de patinatge sobre gel. Dos i dos són quatre, als executius de l'estudi poder comptar amb Esther Williams com a actriu els hi semblà l'equació perfecta per a donar al públic l'exhibició de corbes que desitjava contemplar sense contravenir els principis morals, ja que en definitiva la noia era nedadora i, és clar, havia d'aparèixer en pantalla la major part del temps en banyador. No en va Esther havia format part de l'equip olímpic que anava a participar en els jocs de [[Tòquio]] de [[1940]] quan esclatà la guerra i llurs somnis de glòria restaren fets pedaçosmiques.
 
Per a convèncer-la de deixar els seus plans de vida normal i corrent, MGM li va fer una prova en la quequal va tenir de company ni més ni menys que en [[Clark Gable]], una de les principals estrelles masculines de l'estudi. Esther va convèncer no tan sols en Gable, sinó també alsels executius de l'estudi, als càmeres i alel director que rodà la prova, de manera que acabà signant contracte amb MGM i fou sotmesa al mateix test que seguien totes les estrelles femenines de l'estudi: acompanyar en [[Mickey Rooney]] en un dels films de la nissaga d'[[Andy Hardy]] (personatge que inexplicablement a Espanya fou rebategat com [[Andrés Harvey]]). Seguint així la pista de [[Judy Garland]], [[Lana Turner]] i [[Donna Reed]], la novella Esther assolí convèncer també alel públic, ella quequal cosa li facilità el paper femení protagonista en la que és considerada com el primer film de natació produït per Hollywood, també la més taquillera: ''[[Bathing Beauty]]''. Dirigida per [[George Sidney]], aquesta comèdia musical que comptava amb l'humorista [[Red Skelton]] com a protagonista masculí i amb el català [[Xavier Cugat]] acompanyat de la seva orquestra com invitata convidar especial, el film aconseguí situar-se en el seu moment com la tercera pel.lícula més taquillera entre les produïdes fins a aquell moment per MGM, seguint la versió muda de ''[[Ben-Hur (pel·lícula del 1925)|Ben-Hur]]'' ([[1925]]), i ''Allò que el vent s'endugué'' (1939). Per rodar-la es construí un decorat amb una piscina de sis metres de profunditat a l'estudi núm. 30 de la MGM. El coreògraf [[Busby Berkeley]] s'ocupà de concebre les seqüències musicals de ballet aquàtic amb fonts, flames, fum, en un espectacle musical que marcà tendència dintre i fora del cinema. A partir d'aquest moment, llurs posteriors films aquàtics foren més aparatosesaparatosos, però no assoliren emular la taquilla a tant rendibleaquell precedent tan rendible, de formamanera que arribà una etapa en què els musicals en l'aigua passaren a millor vida i Esther va intentar de seguir el camí de papers dramàtics allunyats de la piscina, però el públic era poc partidari d'acceptar-la en aquesta nova etapa de llur carrera i no valorà en el que mereixien els seus esforços dramàtics, de manera que finalment finalment acabà retirant-se de la indústria del cinema en els anys seixanta. Ni tan sols pogueren convèncer-la perquèque aparegués com a estrella invitada en dues de les pel·lícules de catàstrofes que marcaren el cinema de la [[dècada del 1970]]: ''[[L'aventura del Posidó]]'' i ''[[El colós en flames]]''.
 
== Vida privada ==
5.887

modificacions