Partit Republicà Democràtic Federal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''Partit Republicà Democràtic Federal''' fou un partit polític espanyol, amb especial influència als [[Països Catalans]], organitzat després de la [[revolució del setembre]] del [[1868]]. Volia concretar organitzativament [[federalisme]] i [[republicanisme]]. Inicialment fou sols un moviment que es pretengué fonamentar en la teoria del pacte de [[Francesc Pi i Margall]]. Comptà de fet amb diversos centres d'iniciativa, però mancats d'una direcció incontestada, com el [[Club dels Federalistes]] de [[Barcelona]], o el [[Casino Republicà de l'Estat Balear]] de [[Palma de Mallorca]].
La seva representació parlamentària fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l'abril del [[1872]] i 77 a l'agost del [[1872]] (d'ells, 37, 19, 24 i 31, correspongueren als [[Països Catalans]]). Comptava amb nombrosos diaris, com ''El Federalista'', [[El Estado Catalán]] i ''La Alianza de los Pueblos'' de [[Barcelona]], ''El Ampurdanés'' de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], ''[[El Iris del Pueblo]]'' de [[Palma de Mallorca]], ''La Igualdad'', ''La Discusión'' o ''El Pueblo Español'' de [[Madrid]].
== Constitució del partit ==
El moviment es dividí ben aviat en '''moderats''', que supeditaren el el partit respecte de la representació parlamentària i cercaren l'acord amb altres forces polítiques, com ara els radicals, i '''intransigents''', que es mostraren majoritàriament inclinats als pactes regionals i a l'actuació al carrer o a la insurrecció armada. Després del [[pacte de Tortosa]] del maig del [[1869]], i davant la proliferació de pactes regionals, [[Francesc Pi i Margall]] imposà un ''pacte nacional'' (juny del 1869), que de tota manera no pogué evitar la [[insurrecció federal]] de setembre-octubre, promoguda especialment pels intransigents de Catalunya en contra de les quintes.
Línia 14:
== Reorganització del partit ==
Amb la [[Restauració (absolutisme)|Restauració]] borbònica del 1874 el partit restà desorganitzat i mancat de lideratge clar. Fins el 1880 no comença a reorganitzar-se, gràcies a l'ascens al poder de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Però una gran part dels líders coneguts (Tomàs i Salvany, Pascual i Cases, Rubau Donadeu, Coromines, al Principat; [[Joaquim Fiol i Pujol]], a les [[Illes Balears]]) s'alinearen amb [[Emilio Castelar]] i fracassaren els intents d'acostament entre [[Estanislau Figueras]] i [[Francesc Pi i Margall]], alhora que [[Valentí Almirall]] deixava el partit el [[1881]]. Tot i així, comptava amb amb [[Josep Maria Vallès i Ribot]], cap federal al Catalunya, el mallorquí [[Antoni Villalonga]] i altres. En l'Assemblea de Saragossa de juny del 1883 hom aprovà un projecte de constitució federal i recollí bàsicament les línies elaborades pel congrés regional del partit a Catalunya celebrat els mesos d'abril i maig del mateix any, que aprovà el projecte de constitució de l'Estat Català dintre la Federació Espanyola signat per Sunyer i Capdevila, [[Josep Maria Vallès i Ribot]], [[Baldomer Lostau i Prats|Lostau]] i Tutau.
El [[1894]] es va fixar el seu ideari de manera clara i concreta amb la redacció del ''Programa del Partido Federal'', però el seu creixement fou molt escàs. Pi i Margall fou diputat a partir del [[1886]], així com Vallès i Ribot i algú més a partir del 1891, però s'aguditzà el quasi exclusiu suport de Catalunya. I endemés la seva operativitat era mermada per una continuada resistència als intents reunificadors del republicanisme i el manteniment d'una rígida ortodòxia doctrinal. A finals de segle el partit era força desorganitzat malgrat el prestigi de Pi i Margall i el partit a Catalunya amb la campanya d'oposició a la [[Guerra Hispano-estatunidenca||guerra de Cuba]].
Línia 21:
== Desaparició del partit ==
Les relacions amb la direcció central del partit a Madrid empitjoraren a la mort de Pi i Margall, i el seu successor, [[Eduardo Benot]], no va poder evitar el trencament del partit pel maig del [[1905]]. El republicanisme federal continuà essent fort a Catalunya, però incapaç de crear una estructura de partit per
== Lectures ==
| |||