Muntanyola: diferència entre les revisions

En un [[capbreu]] del {{segle|XII|s}} ja apareix "''el ter de Rosselló de Villa Venrel''".<ref> El llibre «Els Montcada: Una família de nobles catalans a l'edat mitjana (1000-1230)» de John C. Schideler d'Edicions 62 pàgina 161 </ref> A l'acta de la [[Consagració]] de l'[[Església (arquitectura)|església]] de Muntanyola, el [[1177]], ja es fa referència a Bernat de Vilavendrell, com a propietari d'un mas de la població.<ref> Article "La Parroquia de Muntanyola" de Jaume Pladelasala a la revista ''[[Ausa (revista)|Ausa]]'', del [[Patronat d'Estudis Osonencs]], any 1953 vol 1 núm 4 </ref> La família Vilavendrell posseeix el mas fins a finals del {{segle|XIX}}, moment en què en perd definitivament la propietat. Durant aquests set-cents anys, es manté el cognom Vilavendrell tot i que durant el {{segle|XVI|s}} va haver-hi tres pubilles seguides. A finals del {{segle|XX|s}} i principis del {{segle|XXI|s}} el mas torna a estar habitat. A finals dels anys vuitanta, part del conjunt immoble es va rehabilitar —el conjunt ja comptava amb dues quadres per al bestiar— per tal de poder acollir una granja de cabres destinada a l'obtenció de llet i, posteriorment, a la fabricació de formatge de cabra del tipus [[Llista de formatges de Catalunya|Garrotxa]].<ref>{{Ref-web|url = http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08199|títol=Web del partimonipatrimoni cultural del DIBA}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://acrefa.com/docs/1416239138/PosterFomatgeCAT_def.pdf|títol = Formatges de Catalunya|consulta = 2016-12-21|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20160303181735/http://acrefa.com/docs/1416239138/PosterFomatgeCAT_def.pdf|arxiudata = 2016-03-03}}</ref> Actualment és el lloc de fabricació dels Formatges de Muntanyola, empresa familiar portada pels habitants del mas.