Societat Teosòfica: diferència entre les revisions

La '''Societat Teosòfica''' és una organització, creada a [[Nova York]] el [[17 de novembre]] de [[1875]]<ref name="gec"/>, que es volia una "[[Organització fraternal|fraternitat]] mundial per a despertar la [[saviesa]] i coneixement dels misteris de l'univers i delde serl’ésser humà". Els seus fundadors van ser [[Helena Petrovna Blavatsky]], el coronel [[Henry Steel Olcott]], [[William Quan Judge]], Charles Sotheran, el doctor Seth Pancoast, George H. Felt i encara d'altres. Van establir-ne la seu a l'Índia, primer a Varanasi i després a Adyar (prop de [[Chennai]]).

Segons la cofundadora i figura de referència d'aquest moviment, H.P. Blavatsky, la Societat havia de difondre públicament la [[teosofia]], un ensenyament que fins aleshores havia restat ocult ([[esoterisme]]) i que ara calia fer públic ([[exoterisme]]); un ensenyament primordial del quequal totes les religions en conserven residus parcials, conegut fins aleshores només per uns pocs iniciats els quals en divulgaven certs aspectes adaptant-los a les condicions culturals de cada època i lloc.<ref name="gec">{{GEC|0239517|teosofia}}</ref>

Fonamentalment [[sincrètica]], a la teosofia hi predominen els elements [[hindús]] i [[budistes]] barrejats amb conceptes europeus com l'[[evolucionisme]], l'[[humanitarisme]], el [[monisme]] filosòfic, etc. Malgrat les tendències de tipus [[gnòstic]] i supraracional, la manca de culte no permet de considerar aquest moviment com a una religió.<ref name="gec"/>

Segons els fundadors d'aquest moviment, a la fi del {{segle|XIX}}, la [[religió]] havia perdut una gran part de la seua influència en [[Occident]], mentre que el ràpid creixement de la [[ciència]] [[positivista]] amenaçava de matar tota aspiració [[espiritual]] en la humanitat. PerD’altra l'altrebanda, l'[[espiritisme]], que s'alçava com a únic oponent al [[materialisme]] imperant, difonia algunes pràctiques polèmiques i no oferia un sistema [[filosòfic]] que explicara racionalment els [[fenomen]]s que plantejava, ni plantejava explícitament la formació [[moral]] i espiritual de la humanitat com a part dels seus ensenyaments. Va ser així com [[Helena Blavatsky]], [[Henry Steel Olcott]], [[William Judge]] i uns altres van fundar la Societat Teosòfica, en la ciutat de [[Nova York]], el [[17 de novembre]] de [[1875]]. El seu objecteobjectiu era l'estudi i explicaciól’explicació dels fenòmens relacionats amb els [[mèdium]]s i l'[[espiritisme]], al costat de l'estudi metòdic de l'[[ocultisme]] oriental i les religions comparades. Tot aquest programa estaria emmarcat en un objectiu fonamental que, segons els promotors de la nova organització, seria el de fomentar la relació fraternal en tota la humanitat.

Entre els seus membres es considera que la Societat Teosòfica és un nou esforç per presentar certes veritats eternes, adaptades a l'època. A través del treball dels Teòsofs moderns, es van oferir noves formulacions i també certes explicacions tendents a ajudar a comprendre ensenyaments que en el passat van estar vetladesvetats després del [[símbol]] o l'[[al·legoria]]. No obstant això, des del punt de vista teosòfic un nou [[paradigma]] no invalida els anteriors, la qual cosa seria una idea [[secta|sectària]]. Cap teòsof no negaria l'actualitat dels valors eterns expressats al [[Sermó de la muntanya]] ([[cristianisme]]), al ''[[Dhammapada]]'' ([[budisme]]), al ''[[Bhagavad Gita]]'' ([[hinduisme]]), al ''[[Dao De Jing]]'' ([[taoisme]]), etc.

La fundació de la Societat Teosòfica no va tenir, en certcerta sentitmanera, precedentscap precedent. En segles anteriors, molts dels ensenyaments espirituals més profundesprofunds denominats '“[[esoterisme|esotèrics]]' es transmetien només a pocspoques persones i en secret, tant en els antics [[Cultes mistèrics|Misteris]] de [[Grècia]] i [[Egipte]] com, més tard, a través de diferents Societats Secretes. Però ara la Societat intentava difondre una part relativament gran d'aquest coneixement d'una manera oberta. Amb aqueix objectiu ena la vista, es va començar amb la publicació de [[llibre]]s i [[revista|revistes]] sobre aquests temes i es va generar un sistema d'educació “pública” en el coneixement esotèric i espiritual, a través de conferències obertes i grups d'estudis per als seus membres.

Com a resultat d'aquesta activitat, al començament del {{segle|XX}} es van començar a generar altres institucions per a la difusió de diferents aspectes del coneixement espiritual (moltes d'ellesde les quals fundades per exmembres de la Societat), elcosa que més tard va donar origen al moviment que es coneix avui com la '“[[Nova Era]]'”. No obstant això, molts d'aquests moviments no guardentenen cap relació amb els objectius de la Societat Teosòfica.

Tot i que la construcció metafísica de la teosofia moderna recull un seguit dispers d'elements d'orígensorigens diversos (per—per això es parla de sincretisme)sincretisme—, s'hi poden identificar alguns grans eixos que actuen com a punts de referència recurrents d'aquesta doctrina.

Com en l'hinduisme, en el qual s'inspiren la major partmajoria de les idees teosòfiques, la teosofia manté que els éssers es reencarnen per nombroses vies i en diferents formes. Així doncs, tots els éssers haurien arribat a l'estat «humà» a través d'un gran nombre de reencarnacions i havent passat pels regnes mineral, vegetal i animal després del naixement de la vida sobre la Terra. Però la teosofia té una altra concepció de la [[reencarnació]]: refusa la creença que hi pot haver una regressió, de manera que els homes no es podrien reencarnar deuna noualtra envegada com animals o plantes. D'altra banda, els homes són considerats únicament una etapa de l'evolució de la vida sobre la Terra i no pas el final de l'evolució, que continua a través de regnes superiors sota la forma d'altres entitats com ara els ''dhyani chohans'', unes entitats espirituals lliures de les contingències materials.

D'una manera semblant a la idea hinduista del [[karma]], la concepció específica dels teòsofs predica, per a les accions humanes, que els actes malvats han de ser substituïts per actes de bondat i que aquests actes de bondat han d'estar d'acord amb el pla del Principi diví. Més generalment, la teosofia parteix del principi que el Bé i el Mal són el resultat de la diferenciació entre l'Esperit, de naturalesa divina, i la Matèria en un cicle d'evolució. En primer lloc, hi hauria una involució natural de l'Esperit en la Matèria que seria seguida d'una evolució de la Matèria per tornar a l'Esperit.

L'objectiu de l'univers, manifestació del «Principi universal», seria que l'Esperit (diví) es manifestésmanifestaria a ellsi mateix a través de set nivells de diferenciació de la Matèria, cada vegada més opacs, per realitzardur a terme l'aprenentatge de l'«autoconsciència», és a dir, per diferenciar-se suficientment i poder comprendre's a través d'un retorn a ell mateix en el cicle de l'evolució. L'home, com a etapa del camí de la Consciència universal per la Matèria, participaria de l'Esperit (diví) amb aquesta intenció a través de les seves accions, de les seves encarnacions successives i de la seva confrontació amb la contingència material. La [[religió]], la [[filosofia]], la [[ciència]], les [[art]]s, el [[comerç]], l'[[humanisme]] o la [[filantropia]], entre d'altres, oferirien als homes l'oportunitat d'acostar-se al coneixement del seu lligam amb elallò Diví.

Segons els escrits teosòfics, alguns éssers humans haurien evolucionat, haurien pogut conèixer el Principi Universal i s'haurien pogut alliberar de la condició d'homes ordinaris. Aquests individus, dits «Mestres de Saviesa», la major partmajoria dels quals viurien a l'Índia, tindrien un coneixement profund i secret de la «Tradició primordial», que suposadament seria la base comuna de totes les religions. Els teòsofs afirmen que aquests éssers són el principi d'una cadena que uneix tots els individus entre ells; posseïdors d'un coneixement esotèric, el podrien transmetre als deixebles disposats a rebre'l (és a dir, a tot individu capaç d'emprendre un camí espiritual). ''[[La doctrina secreta]]'' d'[[Helena Blavatsky]], obra de referència de la teosofia moderna, naixeria dels ensenyaments d'aquests mestres.

La Societat Teosòfica, actualment amb Seula Centralseu encentral a [[Adyar]] ([[Índia]]), és una [[institució]] organitzada amb Estatuts i Reglaments Nacionals i Internacionals aprovats per les lleis dels diferents països. Cada Secció Nacional de la Societat té una administració autònoma i tots els seus membres prenenparticipen parten la presa de les decisions administratives i organitzatives a través dels seus vots en [[assemblea general|assemblees generals]]. La seua figura legal és la d'una [[Associació Civil]] sense finsafany de [[lucre]], i per tant els diners que es necessitanecessiten éssón solament per al seu funcionament i organització, per a mantenir els edificis on realitzen les seues activitats, [[publicitat]], publicació de llibres, etc. La Societat no rep subsidis governamentals i se sosté amb una quota que paguen els socis (membres), amb donacions voluntàries, i amb altres activitats com la venda de llibres, la realització d'alguns cursos de pagament, etc.

La '''[[llibertat d'expressió|llibertat de pensament]]''' i la '''[[Fraternitat (filosofia)|fraternitat]]''' són els dos pilars de la Societat Teosòfica. Aquesta mateixa societat, com a institució, no té cap opinió oficial sobre els temes. De fet, existeixhi ha una resolució oficial on s'explicita que el membre ha de basar-se en una completa llibertat de pensament i que cap llibre o autor no ha de ser pres com una autoritat irrefutable. Així, per exemple, alguns membres poden creure en l'existència de la [[reencarnació]] i uns altres no, o poden tenir moltconceptes diferentsben conceptesdiferents sobre allò que es denomina ''[[Déu]]''. S'espera que cada membre descobrisca quinquina és la veritat per si mateix.

Els seus membres es reuneixen regularment en grups d'estudis i investigació denominats "Branques". Aquest nom fa referència al fet que cada grup és com la [[branca]] d'un gran [[arbre]], que és la Societat Teosófica. Cada Branca és independent en el seu desenvolupament, encara que naturalment totes formen part d'un mateix tronc que està arrelat en la sincera recerca de la [[Veritat]]. En aquests grups d'estudi i investigació es realitzafa un estudi i una discussió sobre temes que inclouen l'esoterisme, l'autoconeixement, l'estudi comparat de religions i filosofies, i tot el que tendisca a fomentar el creixement espiritual en els seus membres i, en conseqüència, el desenvolupament d'una relació fraterna.

A través de la Societat Teosòfica s'ha produït en tots aquests anys una abundant [[literatura]] sobre diferents aspectes de la vida espiritual, el [[cosmos]] i l'objectiu de l'existència. PartUna d'ellapart d’aquesta literatura ha servit com a base per al desenvolupament d'altres moviments espirituals posteriors; mentre que altra part té a veure amb l'aplicació dels principis teosòfics per a la vida i, finalment, una bona quantitat de llibres cerquen principis teosòfics que estarien suposadament presents en diferents filosofies, religions i ciències. No obstant això, l'estudi i la investigació en la Societat Teosòfica no es restringeix als ensenyaments teosòfics modernesmoderns, sinó que incorpora tot el que considera que conté un genuí valor espiritual, sense importar per a qui ha estat transmès.

A més de les reunions de les Branques, els membres es reuneixen periòdicament en Trobades, Congressos i Retirs, moltes vegades oberts al públic en general. D'altra banda, en la majoria de les seus de la Societat es realitzenfan diverses activitats públiques com conferències, cursos i tallers dirigits a totes aquelles persones que estan interessades en el desenvolupament espiritual de l'home.

Després de la mort de Blavatsky en [[1891]], els líders de la Societat van treballar en harmonia en memòria de la fundadora. No obstant això, açò no va durar moltgaire. Judge va ser acusat per Olcott i [[Annie Besant]] de falsificar cartes dels [[mahatma|mahatmes]]. En [[1895]] va cessar la seua associació amb Olcott i Besant, duentqui va endur-sese’n la major part de la secció [[Estats Units|nord-americàamericana]] de la Societat amb ell.

Posteriorment van sorgir del tronc de la Societat Teosòfica diverses agrupacions de caràcter esotèric i religiós, on van entrar en escena cèlebres esotèrics com [[Rudolf Steiner]] i [[Alice Bailey]], entre altres. Alguns d'ells es van separar de la Societat Mare després de la proclamació del jove indi [[Jiddu Krishnamurti]] com a vehicle de l'Instructor del Món, a través de l'organització creada per a difondre el seu missatge, l'[[Orde de l'Estrella]] d'Orient. No obstant això, Krishnamurti va dissoldre l'Orde el [[1929]], ja que el seu missatge es basaria en el rebuig de tota classe d'autoritat externa en el camp espiritual.

El grup continuador del treball del President-Fundador H.S. Olcott i A. Besant manté la seua seu en l'Índia ([[Adyar]], [[Madràs]]) senti és conegut com a '''Societat Teosòfica - Adyar''', mentre que els seguidors de Judge han adoptat el nom '''Societat Teosòfica''', generalment amb l'afegitafegitó clarificador de ''seu central en [[Pasadena (Califòrnia)|Pasadena]], [[Califòrnia]]''. Una tercera associació, la '''Lògia Unida de Teòsofs''' (ULT) de [[Robert Crosbie]], es va escindir el [[1909]] de l'organització anterior.

Els últims dos grups es caracteritzen per centrar-se en l'estudi de l'obra original d'[[Helena Blavatsky]] i [[William Judge]], mentre que en la Societat d'Adyar els seus membres també han integrat també el llegat de posteriors Teòsofs tals com [[Annie Besant]], [[Charles Leadbeater]], entre altres. A més, com a part de l'estudi teosòfic, ells inclouen tot aquell ensenyament espiritual que consideren genuïnagenuí, sense importar qui l'haja promulgat, inclòs el missatge de [[Jiddu Krishnamurti]], qui va anarser amic personal de [[Radha Burnier]], l'actual presidenta de la Societat.

En la Societat Teosòfica hanhi existitha hagut diverses organitzacions paral·leles, entre ellesles quals l'[[Orde del Temple de la Rosa-Creu]], fundada el [[1912]], per a reviure els Misteris de la Tradició d'Occident.

Els artistes que es van inspirar en les doctrines de la teosofia són nombrosos. Per exemple, es poden citar pel que fa a compositors de música a: Ruth Crawford-Seeger, [[Dane Rudhyar]], [[Cyril Scott]] o encara, més famós, [[Alexandre Scriabine]]. Però és particularment en el camp de les belles arts i la literatura que les teories teosòfiques experimentat un gran èxit, per exemple, amb [[James Ensor]], [[Vassili Kandinski]], [[Piet Mondrian]], [[Jackson Pollock]], [[Franz Kafka]] o [[William Butler Yeats]]. D'altra banda, la teosofia que van afectar a Londres en la seva joventut l'exploradora i [[tibetologia|tibetòloga]] [[Alexandra David-Néel]], impulsant-la a explorar Àsial’Àsia. Aquesta exploradora fins i tot va passar un temps vivint en una casa a la seu internacional de la '''Societat Teosòfica''' a Adyar, a l'Índia.

SemblaSegons que sembla, certs conceptes eixits de la Teosofia també van tenir també un efecte directe i negatiu en el pensament d'[[Adolf Hitler]], que interpretà erròniament el concepte de '[[raça ària]]' i de la seva supremacia.<ref>[http://motlc.wiesenthal.com/site/pp.asp?c=gvKVLcMVIuG&b=395043 wiesenthal.com]</ref>