Revisió del 17:01, 16 juny 2008 modifica Muro Bot (discussió \| contribucions) Bots 4.022 edits m Robot afegeix: it:Marco Valerio Levino ← Edició anterior		Revisió del 17:47, 22 oct 2008 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits m Categoria Marc Valeri Levi, categoria Marc Valeri Levi, categoria Marc Valeri Levi Edició següent →
Línia 1: '''Marc Valeri Leví''' (''Marcus Valerius Laevinus'') fou un [[magistrat romà]]. Probablement fou nét de [[Publi Valeri Leví\|''Publius Valerius Laevinus'']]. Fou ~~net probablement de~~ [[~~Publi~~pretor ~~Valeri Leví~~peregrí]] ~~(''Publius Valerius Laevinus'') i fou pretor peregrí~~ el [[215 aC]], però degut a la derrota romana a la [[batalla de Cannes]] del [[216 aC]] tots els funcionaris civils foren empleats en comandaments militars i se li va encarregar el comandament d'unes legions que havien tornat de Sicília i que foren estacionades a la [[Pulla]] (a [[Lucèria]]), així com una flota de 25 galeres, amb tot el qual havia de controlar la costa de [[Brundusium]] a [[Tàrent]]. Aviat va interceptar a uns ambaixadors de [[Filip V de Macedònia]] que anaven a veure a [[Anníbal]]. Leví va enviar als ambaixadors, el cap dels quals era Xenòfanes, a Roma. A la tardor va ocupar les ciutats dels [[hirpins]] que s'havien revoltat a favor del cartaginesos. Va deixar guarnicions a Tàrent i a [[Rhegium]] i amb una legió va passar el hivern a Brundusium per vigilar la costa, ja que s'esperava una invasió macedònia. Van arribar missatgers d'[[Oricum]] que anunciaren la caiguda de la seva ciutat i la imminent caiguda d'[[Apol·lònia d'Il·líria]]. Leví va creuar la [[mar Adriàtica]], va recuperar Oricum i va enviar un destacament dirigit per [[Quint Nevi Crista]] que va aixecar el setge d'Apol·lònia, i va ocupar el campament macedoni; llavors es va establir una aliança amb la [[Lliga Etòlia]].▼ ~~Aviat va interceptar a uns ambaixadors de [[Filip V de Macedònia]] que anaven a veure a [[Anníbal]]. Leví va enviar als ambaixadors, el cap dels quals era Xenòfanes, a Roma.~~ El [[214 aC]] fou reelegit com a [[propretor]] i després fou reelegit cada any fins el [[211 aC]]. El hivern del 214 al [[213 aC]] el va passar a Oricum. Després (212 i 211 aC) va vigilar els moviments de [[Filip V de Macedònia]] a [[Acaia]] i [[Etòlia]].▼ ▲A la tardor va ocupar les ciutats dels [[hirpins]] que s'havien revoltat a favor del cartaginesos. Va deixar guarnicions a Tàrent i a [[Rhegium]] i amb una legió va passar el hivern a Brundusium per vigilar la costa, ja que s'esperava una invasió macedònia. Van arribar missatgers d'[[Oricum]] que anunciaren la caiguda de la seva ciutat i la imminent caiguda d'[[Apol·lònia d'Il·líria]]. Leví va creuar la [[mar Adriàtica]], va recuperar Oricum i va enviar un destacament dirigit per Quint Nevi Crista que va aixecar el setge d'Apol·lònia, i va ocupar el campament macedoni; llavors es va establir una aliança amb la [[Lliga Etòlia]]. Als comicis del [[211 aC]], pels seus serveis, fou escollit en absència cònsol per l'any [[210 aC]]. A finals del [[211 aC]] va expulsar als macedonis de [[Zante]] i, d'[[Oeniades]] i [[Nasos]] a [[Acarnània]]; i va passar el l'hivern a [[Còrcira]]. A la primavera del [[210 aC]] va ocupar [[Antícira]] abans d'assabentar-se que havia estat escollit cònsol. Tot i així no va tornar a Roma fins a l'estiu.▼ ▲El [[214 aC]] fou reelegit com a propretor i després fou reelegit cada any fins el [[211 aC]]. El hivern del 214 al [[213 aC]] el va passar a Oricum. Després (212 i 211 aC) va vigilar els moviments de [[Filip V de Macedònia]] a [[Acaia]] i [[Etòlia]]. Només desembarcar a Itàlia li foren presentades queixes contra el [[procònsol]] [[Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)\|Quint Fulvi Flac]] i també de sicilians contra [[Marc Claudi Marcel III\|Marc Claudi Marcel]]. Leví va informar al senat del seus actes els darrers tres anys a Grècia i se li va donar la província d'Itàlia, però per consens va canviar la província per la de [[Sicília]] amb el seu col·lega Marc Claudi Marcel, ja que aquest no era ben vist a l'illa.▼ ▲Als comicis del [[211 aC]], pels seus serveis, fou escollit en absència cònsol per l'any [[210 aC]]. A finals del [[211 aC]] va expulsar als macedonis de [[Zante]] i d'[[Oeniades]] i [[Nasos]] a [[Acarnània]] i va passar el hivern a [[Còrcira]]. A la primavera del [[210 aC]] va ocupar [[Antícira]] abans d'assabentar-se que havia estat escollit cònsol. Tot i així no va tornar a Roma fins a l'estiu. ▲Només desembarcar a Itàlia li foren presentades queixes contra el procònsol [[Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)\|Quint Fulvi Flac]] i també de sicilians contra [[Marc Claudi Marcel III\|Marc Claudi Marcel]]. Leví va informar al senat del seus actes els darrers tres anys a Grècia i se li va donar la província d'Itàlia, però per consens va canviar la província per la de [[Sicília]] amb el seu col·lega Marc Claudi Marcel, ja que aquest no era ben vist a l'illa. Un decret va autoritzar al cònsols a portar subministraments a la flota el que va alarmar a les ciutats i aliats, ja sobrecarregats de taxes per la guerra. Leví va proposar que tots els que havien exercit alguna magistratura curul donessin les seves joies i or al tresor, cosa que fou aprovada i es va complir i va calmar el descontentament de la població afectada pels alts impostos. Després va anar a Sicília i a la tardor va informar de l'expulsió completa del cartaginesos de l'illa. Va entrar a [[Agrigent]] on [[Mutines]], un cap númida enemistat amb els cartaginesos, li va obrir les portes i van seguir altres 66 ciutats: sis ciutats foren preses per assalt, 20 capturades per traïció, i 40 rendides voluntàriament. Leví va encoratjar als sicilians a reprendre el cultiu del gra, del que sempre havien estat el graner de Roma. Als esclaus fugitius, criminals, desertors i altres elements perillosos els va enviar a [[Rhegium]] on van formar un cos contra Anníbal i van fer bons serveis al [[Bruttium]]. Linha 19 ⟶ 17: Leví va seguir a Sicília com a procònsol el [[209 aC]]. El seu exercit el formaven les restes de les legions de [[Gai Terenci Varró]] i [[Gneu Fulvi Flac]] que per les seves derrotes a [[Cannes]] ([[216 aC]]) i [[Herdonea]] ([[212 aC]]) havien estat castigades a romandre en peu de guerra fins el final de la guerra, i els auxiliars sicilians i númides a més d'una flota de 70 galeres. El seu govern fou encertat, va prevenir qualsevol intent cartaginès i va construir i omplir uns magatzems de [[Catana]] per subministrar gra a Roma. El [[208 aC]] encara procònsol va creuar a Àfrica amb unes 100 galeres i va assolar la regió de [[Clupea]] rebutjant un contraatac d'una flota cartaginesa, i amb el botí va tornar a [[Lilibea]]. El [[207 aC]] va repetir l'expedició amb el mateix èxit a la zona d'[[Útica]]. El [[206 aC]] va portar les seves forces a Itàlia i es va estacionar a [[Arretium]] i el [[205 aC]] va lluitar contra [[Magó (204 aC)\|Magó]] a [[Ligúria]]. Un mica després fou enviat a [[Delfos (ciutat)\|Delfos]] i a la cort d'[[Àtal I de Pèrgam]], per demanar la portada de la deessa [[Gran Mare Frígia]] a Itàlia. El [[204 aC]] va impulsar al senat la devolució dels pagaments que s'havien fet sis anys abans i el [[203 aC]] va participar a la discussió sobre les condiciones que s'havien d'oferir a [[Cartago]] per la pau i va defensar continuar la guerra, consell que fou seguit. Linha 29 ⟶ 27: Al començar la guerra contra el [[Regne de Macedònia]] el [[201 aC]] fou enviat com a propretor amb una flota i un exèrcit al nord de Grècia. Va morir el [[200 aC]] i els seus fills Publi i Marc li van dedicar uns [[jocs funeraris]]. [[Categoria:Cònsols romans ~~del~~de ~~segle~~la dècada del ~~III~~200 aC]] [[Categoria:pretors romans\|Marc Valeri Levi]] [[Categoria:propretors\|Marc Valeri Levi]] [[Categoria:procònsols\|Marc Valeri Levi]] [[de:Marcus Valerius Laevinus]]

Marc Valeri Leví: diferència entre les revisions