2.701.759
modificacions
m
Enllaços
Cap resum de modificació |
m (Enllaços) |
||
|
Joan VII es va refugiar a la cort de [[Baiazet I]] ([[17 de setembre]] del [[1390]]) que el va confirmar com a príncep de [[Selímbria]] i altres llocs. Amb ell va viure el seu pare Andrònic fins que va morir el 1385. Finalment es va arribar a un acord i Manuel, que des del [[1391]] era l'emperador [[Manuel II Paleòleg]] i que encara no tenia fills, el va reconèixer com a hereu.
El [[1399]] Baiazet I va assetjar [[Constantinoble]], i Manuel II va anar a Occident a demanar ajut deixant la regència a Joan VII.<ref>[[Miquel Ducas]], ''Història'' XV, 9</ref> La capital es va salvar per la gran victòria del [[Timúrides|timúrida]] [[Tamerlà]] sobre els [[Imperi
Joan VII va negociar llavors el retorn de territoris a la costa europea de la [[Mar de Màrmara]] i la ciutat de [[Tessalònica]]. Quan Manuel II va retornar del seu viatge, Joan VII li va retornar el poder i va rebre el govern de Tessalònica amb el títol personal ''basileus'' (emperador),{{sfn|Necipoglu|2009|p=39}} districte que Manuel II havia governat anteriorment en vida del seu pare. Joan VII va governar Tessalònica la resta de la seva vida (del [[1403]] al [[1408]]) associant al govern al seu jove fill [[Andrònic V Paleòleg]] (que tenia uns 3 anys), però que va morir abans que el pare vers el [[1407]].<ref>[[Franza|Jordi Franza]] ''Història'', III</ref>
| |||