Joan VII Paleòleg: diferència entre les revisions

m
Enllaços
Cap resum de modificació
m (Enllaços)
Joan VII es va refugiar a la cort de [[Baiazet I]] ([[17 de setembre]] del [[1390]]) que el va confirmar com a príncep de [[Selímbria]] i altres llocs. Amb ell va viure el seu pare Andrònic fins que va morir el 1385. Finalment es va arribar a un acord i Manuel, que des del [[1391]] era l'emperador [[Manuel II Paleòleg]] i que encara no tenia fills, el va reconèixer com a hereu.
 
El [[1399]] Baiazet I va assetjar [[Constantinoble]], i Manuel II va anar a Occident a demanar ajut deixant la regència a Joan VII.<ref>[[Miquel Ducas]], ''Història'' XV, 9</ref> La capital es va salvar per la gran victòria del [[Timúrides|timúrida]] [[Tamerlà]] sobre els [[Imperi otomàOtomà|otomans]] a la [[batalla d'Ankara]] el [[20 de juliol]] del [[1402]], que fou seguida de guerres civils i lluites amb els diferents emirs restaurats per Tamerlà.{{sfn|Treadgold|1997|p=789}}
 
Joan VII va negociar llavors el retorn de territoris a la costa europea de la [[Mar de Màrmara]] i la ciutat de [[Tessalònica]]. Quan Manuel II va retornar del seu viatge, Joan VII li va retornar el poder i va rebre el govern de Tessalònica amb el títol personal ''basileus'' (emperador),{{sfn|Necipoglu|2009|p=39}} districte que Manuel II havia governat anteriorment en vida del seu pare. Joan VII va governar Tessalònica la resta de la seva vida (del [[1403]] al [[1408]]) associant al govern al seu jove fill [[Andrònic V Paleòleg]] (que tenia uns 3 anys), però que va morir abans que el pare vers el [[1407]].<ref>[[Franza|Jordi Franza]] ''Història'', III</ref>
2.701.759

modificacions