Mugan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
m Espais sobrants |
||
Línia 4:
El nom sembla derivar d'un poble que vivia a la regió i que ja havien esmentat [[Hecateu]] (Μυχών) i [[Pomponi Mela]] (''mochi'', que cita junt als ''hyrcani'' i als ''albani'') i que serien una branca dels ''caspi'', que vivien al que avui és Mugan i en un territori més extens. Els romans d'Orient l'esmenten com a Βουχανία o Βουχαχία (''Boukania'' o ''Boukakia'').
Els àrabs van conquerir la regió el 642 sota direcció d'un oficial de Suraka ibn Bukayr, que va dirigir una carta als habitants als que va prometre la pau, i que dona al país el nom de Mukan.
En una crònica romana d'Orient s'assenyala que el general Lleonci va conquerir Ibèria, Albània, Bukània (Mugània) i Mèdia el 678. El 741 Marwan ibn Muhammad (després [[Marwan II]]) va fer una campanya a [[Gilan]] i a Mugan. La regió va servir diverses vegades com a lloc de suport de [[Babak]]. Al segle IX Ibn Khurradadhbih esmenta com a senyor local a un tal Shakla i diu que el [[shirwanshah]] havia sotmès en aquell temps els estats de Layiran i al-Mukaniyya que se suposa que era Mugan i que seria la continuació d'un regne establert pels georgians que portava el nom de Movaknèthia (derivat del primer rei Mowakan o Movakan fill de Thargamos). Un senyor local de Mugan era aliat de [[Lashkari ibn Mardi]], antic lloctinent [[ziyàrida]] que va prendre el poder a l'[[Azerbaidjan]] ([[937]]) que hi va nomenar com a senyor (amb títol d'''ispahbad'') a Ibn Dalula. El 950 el kurd [[Daysam]] va enviar al seu visir «a les muntanyes de Mukan» per a fer-s'hi fort; el 960 torna a aparèixer com a lloc de resistència de rebels i s'esmenta la rebel·lió del ispahbad local contra el [[rawwàdida]] Wahsudan.
| |||