Diferència entre revisions de la pàgina «Pâté gros bords»

cap resum d'edició
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
 
 
== Alguns patés clàssics ==
* El '''[[Pastis de treflas|paté de patata]]''' és molt popular al nord d'Occitània (al Llemosí, al Borbonès i a Alvèrnia), i té diferents receptes a cada lloc. En general s'omple de dues capes de patates tallades a rodanxes fines i entre ellesles quals es posen bocinets de [[cansalada]], [[all]], [[julivert]] o [[ceba]] per donar-li gust. Abans o després de la cocció, segons la zona, també s'afegeixhi tambéafegeix un raig de [[nata]].
* El '''[[paté|paté de fetge o pa de fetge]]''', una pasta triturada de [[fetge]] d'[[ànec]] o d'un altre animal, de vegades amb altres carns, i envoltat per la mateixa pasta de pa. En francès es diu ''pâté en croute''. D'aquesta preparació ha derivat el ''paté de campanha'' (literalment, "paté del camp") i els [[paté]]s en terrines.
* El '''paté de carn''' encara avui dia és típic a les festes. Està farcit de grosses mandonguilles disposadescol·locades concèntricament, normalment una al mig i les altres al voltant, però les grosses poden tenir més anells.
* La '''''tourtière''''' o tartera també s'omple també de dues capes de patata, però al mig s'hi posen fines làmines de carn. La carn que s'utilitza és un tros en salaó, que es fa coure en una mica d'aigua i després es talla. En aquesta recepta les patates no es posen crues sinó que es couen abans al vapor.<ref name=plats/> Aquesta variant es menja ben calenta i "regada copiosament".<ref name=plats/> El nom de ''tourtière'' ve del fet que el motllomotlle per a coure tartes al forn es dius’anomena així.
* De vegades també es dius’anomena tortiera a la '''versió dolça''', que es farceix de làmines de poma o pera o sinósi no amb prunes, l'opció que es considera més rica i que se solia fer més sovint a les festes. Quan no era temporada de prunes sese’n n'usavenfeien servir de seques.
 
== Bibliografia ==
5.887

modificacions