Diferència entre revisions de la pàgina «Rubió»

566 octets eliminats ,  fa 3 mesos
reverteixo parcialment edició sense refs: https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rubi%C3%B3&oldid=25265561
m (Enllaços)
(reverteixo parcialment edició sense refs: https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rubi%C3%B3&oldid=25265561)
 
== Estructura administrativa ==
El terme municipal inclou: Rubió, el [[Pla de Rubió]] i també inclou els antics termes de [[Sant Martí de Maçana]] i [[Sant Pere d'Ardesa]], que sempre han estat habitats, inclús en l'actualitat.
 
Rubió és un municipi rural caracteritzat per tenir una població molt disseminada en masies. El municipi té petits nuclis de població al voltant del [[Castell de Rubió (Anoia) |Castell de Rubió]], al Pla de Rubió i a Sant Martí de Maçana, a més d'un gran nombre de masies disperses arreu del terme.
Durant l'inici de la [[Guerra Civil espanyola]], Rubió fou dirigida pel [[batlle municipal|batlle]] Joan Estruch Mas, del bàndol republicà. La informació del transcurs de la guerra a escala nacional, fou molt escassa, i majoritàriament, arribà per la via oral i feia accentuar la divisió ideològica del poble.<ref name="Rubió al dia"/>
 
Alguns habitants de Rubió o d'altres indrets de la zona, s'amagaren en coves o cases de la zona per por a ser enxampats pel bàndol oposat. Segons testimonis, pel poble voltaven persones encaputxades que intentaven enxampar fugitius per sorpresa. El bàndol roig va cremar documents de la Rectoria i de l'ajuntament del poble, així com documents privats de les cases que assaltaven i cremàven allà mateix, davant els propietaris. Cap de les quatre esglésies que disposava el poble, com també d'altres símbols religiosos del poble van sobreviure a la crema en mans del bàndol republicà, i de les poques coses que se salvaren va ser [[retaule de Santa Maria de Rubió]] gràcies un grup d'excursionistes republicans de l'[[Ateneu]] [[igualada|igualadí]] que vuit dies després de la destrossa pujaren a Rubió a intentar recuperar els objectes d'art de la zona per intentar deixar-los al marge de la guerra.<ref name="Rubió al dia2">Sandra Aymerich. ''La Guerra Civil a Rubió: Les accions contra l'església''. Revista "Rubió al dia", núm.2 Setembre 2008 (pàg.13-14)</ref> Tot i així, la intenció no era la de protegir el retaule, sinó vendre'l. Per això uns veïns del poble, entre ells Ramon Vives i Prat, el van recuperar quan ja se l'enduien camí de Girona i França. Durant un curt espai de temps, el sector roig va utilitzar l'antic local social del Pla de Rubió per interrogar i extreure informació a persones del bàndol nacional.<ref name="Rubió al dia"/>
 
Segons el Llibre d'Actes de la rectoria de Rubió, hi va haver dues morts reconegudes a causa de la guerra civil. El [[9 d'agost]] de [[1936]], quasi tres setmanes després de l'inici de la guerra, el bàndol republicà es va emportar de casa seva a Pablo Vives Casanoves, el penúltim alcalde nacional que hi havia hagut al poble abans de la guerra, justificant que havien d'arreglar assumptes. Dies després, es va trobar el seu cos sense vida a un bosc del terme d'[[Òdena]]. Josep Vila i Mosella, de 14 anys, va morir el [[18 de juny]] de [[1939]] per l'explosió d'una bomba al poble, quan la guerra ja havia arribat a la seva fi.<ref name="Rubió al dia"/>
{{Caixa coor|41|38|4.7|N|1|34|51.4|E|Region:ES-CT_type:landmark}}
{{Principal|Església de Sant Pere d'Ardesa}}
L'església de Sant Pere està situat a l'antic terme del Castell d'Ardesa, baixant per la cara sud-oest del [[Puig de Sant Miquel (Rubió)|Puig de Sant Miquel]]. Va ser construït amb anterioritat a l'any [[1082]] i va exercir les funcions de parròquia entre el {{segle|XI|s}} i el {{segle|XII}}.<ref name="comarcalia"/> Aquesta és una església també d'estil romànic i disposa d'una petita nau amb absis semicircular a la capçalera, decorat amb arcuacions llombardes i lesenes i un fris de dents de serra.<ref L'esglésianame="Rubió" de Sant Pere d'Ardesa va ser cremada pel bàndol republicà l'Agost del 1936 i/> durantDurant molts anys va estar en un estat de semi-ruïnes., fins Finalmentque va ser rehabilitada en dues fases, iniciant les obres l'any 2009 i acabant-les l'any 2014, en què es va tornar a santificar en una cerimònia amb el Bisbe de Vic.<ref>{{Ref-web|títol=Sant Pere d'Ardesa – Rubió|url=https://elromanicwww.wordpressrubio.comcat/2020el-municipi/07turisme/02llocs-dinteres/sant-pere-dardesa-rubio/.html|dataconsulta=20202021-0708-0217|consultallengua=2020-10-20ca|nom=ManelAjuntament ide|cognom=PilarRubió}}</ref>
 
=== Dolmen dels Tres Reis ===