Pirateria barbaresca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Format de referències
Línia 9:
Els barbarescos comptaven amb els importants ports de [[Tànger]], [[penyal de Vélez de la Gomera]], [[Sargel]], [[Mers el-Kebir]] i els ben defensats a Tunis i Algèria, fins i tot a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]], dels quals podien atacar qualsevol punt del sud europeu i refugiar-se amb rapidesa portant els ostatges pels quals es demanava rescat.
 
Des d'aquestes fortaleses, els barbarescos atacaven els ports del sud de la península Ibèrica, l'arxipèlag de les [[Balears]], [[Sicília]] i el sud de la península Itàlica. Tant és així que el cronista Sandoval va escriure: «Diferents corrien les coses en l'aigua: perquè d'Àfrica sortien tants corsaris que no es podia navegar ni viure en les costes de Castell».<ref Namename="aventura83"> Ramiro Feijoo, «España pone pie en Berbería, Mazalquivir», n.º 83 de La Aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, setembre de 2005 </ref>
 
La península Ibèrica patia molts més atacs que la Itàlica, perquè es comptava amb el coneixement de la llengua, les costes i els costums dels andalusins que havien abandonat la península amb la [[Reconquesta|conquesta cristiana]]<ref name="aventura83"/> i en terra, comptaven amb la connivència dels altres andalusins. D'aquesta manera, les velles incursions medievals, com la [[cavalcada]] o l'[[aldarull]], tornen a practicar-se des del mar.