The Goon Show: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 49:
D'acord amb els requisits de varietat del format "entreteniment lleuger" de la BBC, els ''guions de The Goon Show'' es van estructurar en tres actes, separats per dos interludis musicals. Aquests van ser proporcionats pel Ray Ellington Quartet - que va interpretar una barreja de cançons [[Jazz|de jazz]], [[Rhythm and blues|rhythm & blues]] i [[Calipso (música)|calypso]] - i pel virtuós de l’harmònica Max Geldray, que va actuar sobretot entre els números de la carretera i els estàndards de jazz dels anys 30 i 40 acompanyats de la big band. Tant Ellington com Geldray també van fer aparicions ocasionals de cameo; Ellington sovint va ser reclutat per interpretar papers "negres" estereotípics.
Va ser en el seu ús d’efectes de so pre-gravats i en directe que ''The Goon Show va'' obrir un camí nou.<ref name="Spike&Co"/> <ref name="Life&DeathofSellers"/> Part del problema era que "ni tan sols Milligan sabia captar electrònicament els peculiars sons que cobraven vida al seu cap - només sabia quan encara no havia passat ".<ref name="Spike&Co" /> <sup>: 205</sup> Un exemple d'això prové d'una història sovint citada de Milligan omplint els seus mitjons de flam a la cantina del teatre Camden, en un intent d'aconseguir un efecte de silenci. Milligan va demanar a les senyores de la cantina de la BBC que fessin una mica de flam; van pensar que devia tenir problemes estomacals, de seguida el va abocar al mitjó, per al seu horror. Secombe va recordar: "De tornada a l'estudi, Spike ja havia col·locat un full de tres capes a prop d'un micròfon". Un després de l'altre, els va llançar contra la fusta, però no va aconseguir produir l'efecte sonor que buscava ("Per tant, un mitjó ple de natilles i cap efecte de so!"). <ref name="Spike&Co" /> <sup>: 205</sup
La relació de Milligan amb els directius de la BBC que es preparaven per a la gravació d'episodis va ser sovint amarga, i Milligan va acordar més tard que va ser una diva durant aquest temps, i va afegir que "Intentava treure la BBC de la seva apatia. Els efectes sonors van ser un cop a la porta i els vagabunds a la grava; això va ser tot, i vaig intentar transformar-la".<ref name="Wilmut1976"/>{{Rp|44}}
|