Radiació ionitzant: diferència entre les revisions

Una '''radiació ionitzant''' és aquella [[radiació]] formada per [[fotons]] o [[partícula carregada|partícules]] que en interaccionar amb la [[matèria]] produeixen [[ions]], tant si ho fan directa com indirectament. Exemples de radiacions electromagnètiques ionitzants són els [[Ultraviolat|raigs ultraviolats]] de major [[energia]], els [[Radiació X|raigs X]] i els [[radiació gamma|raigs gamma]]; mentre que com a exemples de radiacions ionitzants corpusculars es poden posar la [[radioactivitat alfa]] i la [[radioactivitat beta]]. No són radiacions ionitzants la [[Llum|llum]] visible]], ni els raigs [[infraroig|raigs infraroig]]s, ni les [[radiodifusióEspectre radioelèctric|ones radioelèctriques]] de ràdio.<ref name=radionizantes>''Radiaciones ionizantes: Utilización y riesgos'', de Xavier Ortega Aramburu i Jaume Jorba Bisbal. Edicions [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]], [[2009]]. {{ISBN|8483010887}} {{es}}</ref>

Són utilitzades, des del seu descobriment per [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]] el [[1895]], en aplicacions mèdiques i industrials, i és l'aplicació més coneguda dels aparells de raigs X, o l'ús de fonts de radiació en l'àmbit mèdic, tant en diagnòstic ([[gammagrafia]]) com en el tractament ([[radioteràpia]] en oncologia, per exemple) mitjançant l'ús de fonts (p. ex [[cobaltoteràpia]]) o acceleradors de partícules.

* '''[[Radiació electromagnètica]]:''' està formada per fotons amb energia suficient com per ionitzar la matèria (és a dir, superior a unes desenes de [[Electró-volt|electró-volts]]). Segons el seu origen i la seva energia es classifiquen en raigs X i raigs gamma.

* '''[[Radiació corpuscular]]:''' inclou la [[Radioactivitat alfa|radiació alfa]] (nuclis d'Heli), [[radiacióPartícula beta|beta]] (electrons i positrons d'alta energia), protons, neutrons i altres partícules que només es produeixen pels [[raigs còsmics]] o en acceleradors[[Accelerador de moltpartícules|acceleradors d'alta energia]], com els pions o els muons.

* '''Radiació directament ionitzant:''' sol comprendre a les radiacions corpusculars formades per partícules [[càrrega elèctrica|carregades]] que interaccionen de forma directa amb els [[electrons]] i amb el [[nucli atòmic|nucli]] dels [[àtoms]] de [[molècules]] com per exemple la de l'aigua. En són exemples la [[radiació alfa]], carregada positivament, i la [[radiació beta]] menys, carregada negativament. Solen tenir una transferència lineal d'[[energia]] alta.

* '''Radiació indirectament ionitzant:''' està formada per les partícules no carregades com els [[Fotó|fotons]], els [[Neutrí|neutrins]] o els [[Neutró|neutrons]], que en travessar la [[matèria]] interaccionen amb ella produint partícules carregades sent aquestes les que ionitzen a altres àtoms. N'és un exemple la [[radiació gamma]]. Solen tenir una baixa transferència lineal d'energia.

* '''Les [[radioactivitat natural|radiacions naturals]]:''' procedeixen de [[radioisòtop]]s que es troben presents en l'[[aire]] (com per exemple el [[Radó-222|Rn-222]] o el [[Carboni 14|C-14]]), el [[cos humà]] (p. ex. el C-14 o l'[[Urani 235|U-235]]), els aliments (p. ex. el [[Isòtops del sodi|Na-24]] o l'[[Urani 238|U-238]]), l'[[escorça terrestre]] (i per tant les roques i els materials de construcció obtinguts d'aquestes, com el [[Potassi 40|K-40]]), o de l'espai ([[Raigs còsmics|(radiació còsmica)]]). Són radiacions no produïdes pels humans. Més del 80% de l'exposició a radiacions ionitzants de mitjana a la qual està exposada la població prové de les fonts naturals.

* '''Les [[radiactivitatRadioactivitat artificial|radiacions artificials]]:''' estan produïdes per activitats desenvolupades per l'[[ésser humà]], com ara l'ús aparells utilitzats en [[radiologia]], alguns emprats en [[radioteràpia]], per [[material]]smaterials radioactius que no existeixen en la natura ([[reactors nuclears]], acceleradors) o per materials que els humans directament concentren [[química]]mentquímicament. La naturalesa [[física]] de les radiacions artificials és idèntica a la de les naturals. Per exemple, els raigs X naturals i els raigs X artificials són ambdós raigs X (fotons o ones electromagnètiques que procedeixen de la desexcitació d'electrons atòmics). Les restes de les explosions de [[bomba nuclear|bombes]] a la [[segona guerra mundial]], en les [[Prova nuclear|proves atòmiques]] dutes a terme a l'atmosfera per les [[arma nuclear#Països amb armament nuclear|potències nuclears]] durant l'inici de la [[Guerra Freda]], o les degudes a l'[[accident de Txernòbil]] donen lloc a una presència de radioisòtops artificials procedents de la [[fissió nuclear]] (principalment [[cesi]] 137]]). Els isòtops de semiperíode més llarg seran detectables durant desenes d'anys en tota la superfície terrestre.<ref>[http://www.uv.es/DSSQA/servicios/higiene_seguridad/higiene/radiacions.htm Delegació de Seguretat, Salut i Qualitat Ambiental.]</ref>

Els éssers humans no tenen cap sentit que percebi les radiacions ionitzants. Hi ha diversos tipus d'instruments que poden captar i mesurar la quantitat de radiació ionitzant que absorbeix la matèria, per exemple els [[Comptador Geiger|comptadors Geiger]], detectors de ionització gasosa, centellejant o certs semiconductors.

* '''Unitats tradicionals:''' són el [[Roentgen (unitat)|röntgen]], el [[Rad]], el [[REMRem (física)|rem]].

* '''Unitats del sistema internacional:''' són les més utilitzades el [[Coulomb]]/[[quilo|kg]], el [[Gray (unitat)|gray]] (Gy) i el [[sievert]] (Sv).