Marie-France Veyrat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
wd
m Referències al mateix llibre amb Plantilla:Sfn i Plantilla:Ref-llibre
Línia 9:
{{IniciBio}} és una artista plàstica i visual.<ref>{{Ref-web|títol=Reus presenta una instal·lació escultórica de Marie-France Veyrat|url=https://www.bonart.cat/actual/reus-presenta-una-instal%c2%b7lacio-escultorica-de-marie-france-veyrat/|consulta=2021-05-21|editor=Bonart}}</ref>
 
Enceta el seu camí en el món de l'art dins del camp de la creació tèxtil. En les obres que realitzarà durant un període en el qual es pot observar el que serà una constant a la seva producció artística, la seva capacitat per experimentar, cerca noves tècniques i introdueix tota mena de materials pera conseguir, tal com ens diu Josep Maria Cadena, "Espais de libertat comunicativa d'emocions i de sentiments". Es referia a una de les primeres mostres individuals que va realitzar a la Galeria Lleonart de Barcelona, en l'any 1988. El seu interès pels materials, per les seves possibilitats expressives, la va portar al camp de la pintura i el collage, obres en les quals incorpora els materials més variats: naturals, vegetals, industrials, i crea composicions bàsicament abstractes, on potencia les textures, a les quals hem d'afegir una gran riquesa cromàtica que les fan molt suggeridores i que conviden l'espectador a cerca-hi referents figuratius.<ref>SALCEDO MILIANI, Antonio, ''Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació 1951-1975,'' Diputació de Tarragona, Tarragona,{{Sfn|Salcedo Miliani|2016. |p. =112</ref>}}
 
Una sèrie molt destacada dins d'aquesta tècnica va ser la dedicada a la Guerra d'Iraq, que l'artista va titular “Supervivències” i que va ser presentada a l'Aula de Cultura Fòrum Berger-Balaguer de [[Caixa Penedès]] de Vilafranca del Penedès (2003). L'artista hi expressa el dolor, la ràbia, la impotència davant d'un fet que va commoure el món. Hi fa a través d'unes obres en les quals la varietat de textures i de materials incorporats és immensa, i aconsegueix obres que sorprenen per la seva força expressiva, que ens parlen d'un món en descomposició, de territoris plens de misèria i de terror, d'angoixa. Els títols d'aquestes obres, ''Diguem NO'', ''El pasaje del terror'', ''L'amenaça, Existeix una sortida''<ref>SALCEDO MILIANI, Antonio, ''PluralExisteix Femení.una Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació 1951-1975,sortida'' Diputació de Tarragona, Tarragona,{{Sfn|Salcedo Miliani|2016. |p. =114</ref>'',}} ''tal com ho assenyala Abel Figueres, "«delaten la consciència i la impotència davant del drama i dels abusos dels poders militars i econòmics que actualment desgovernen el món de manera globalitzada"».{{CN}}
 
En el seu afany d'experimentació contínua, l'artista incorpora un nou material, l'escuma, per crear el que ha anomenat els ''escumogrames'', que combina amb altres materials, com la fibra de vidre i el ferro, per crear els seus quadres, en què el pes donat a les textures continua essent fonamental. Per la seva relació amb el territori i per ser una nova forma d'expressió dins de la seva trajectòria, no podem deixar de fer menció del seu treball d'art digital sobre la Prioral de Reus, que ha tingut una concreció en el llibre ''Campanar: T’estimo. Una visió fantàstica del campanar de Reus'' (2002). Cal destacar que també s'ha introduït en el món de l'escultura, amb una material mal·leable i dúctil com el poliestirè expandit que combina amb altres materials com marbre, bronze, ciment o escaiola. Un exemple són els seus ''arbres de la veritat'' o “Arbre de la Nostàlgia”, una instal·lació sonora creada amb ferra i discs de vinil.<ref>SALCEDO MILIANI, Antonio, ''Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació 1951-1975,'' Diputació de Tarragona, Tarragona,{{Sfn|Salcedo Miliani|2016. |p.=115-116</ref>}}
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
*{{Ref-llibre|cognom=Salcedo Miliani |nom=Antonio |títol=Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació, 1951-1975 |editorial= [[Diputació de Tarragona]] |lloc=Tarragona |any=2016 |isbn=978-84-15264-45-3}}
 
== Enllaços externs ==