Uruk: diferència entre les revisions

Uruk dona nom al període Uruk, el protohistòric, conegut com a ''[[calcolític]]'', a l'[[edat del bronze]] primerenca en la [[història de Mesopotàmia]], entre el 4000-3100 aC, succeït pel període [[Jemdet Nasr]] de Sumer. Uruk va tenir un paper destacat en el primer període urbà de [[Sumer]] a mitjans [[Segle IV aC|IV aC]]. En el seu apogeu, c 2900 aC, Uruk probablement tenia entre 50.000- i 80.000 habitants que vivien en 6 km² de recinte emmurallat; per la qual cosa era la ciutat més gran del món en aquestaquell moment. [1] El semimític rei [[Gilgamesh]], segons la cronologia presentada en la llista de reis sumeris, governà Uruk al [[segle XXVII aC]]. La ciutat va perdre la seva importància cabdal al voltant del 2000 aC, en el context de la lluita de Babilònia amb Elam, però va romandre habitada durant tot el selèucida i períodes dels parts fins que finalment va ser abandonada poc abans o després de la conquesta islàmica.

La ciutat d'Uruk va ser descoberta el 1849 per [[William Kennett Loftus]], qui en va dirigir les primeres excavacions el 1850-1854. El nom àrab de Babilònia, ''al-ʿ IraqʿIraq,'' es creu que es deriva del nom Uruk, a través de l'arameu (''Erec'') i possiblement del persa mitjà ''Erāq''.<ref>"The name ''al-ʿIrāq'', for all its Arabic appearance, is derived from [[Middle Persian]] ''erāq'' 'lowlands'" W. Eilers (1983), "Iran and Mesopotamia" in E. Yarshater, ''The Cambridge History of Iran'', vol. 3, Cambridge: Cambridge University Press.</ref>