[[Fitxer:Santi di Tito - Niccolo Machiavelli's portrait.jpg|miniatura|Retrat pòstum de Nicolau Maquiavel. Palazzo Vecchio (palau Vechio). Florència (Itàlia)]]
'''''El príncep''''' (''Il Principe'') és un tractat de [[política]] escrit per [[Nicolau Maquiavel]] ([[1469]] - [[1527]]) i traduït al català per Carme Arenas.<ref>{{ref-llibre|cognom=Maquiavel|nom=Nicolau|títol=El príncep|editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|any=2009|traductor=Carme Arenas i Noguera|pàgines=222|isbn=9788415192329}}</ref>. L'obra, redactada el [[1513]], interrompent temporalment la creació del llibre ''[[Discursos sobre la primera dècada de Tit Livi]]'', va ser completada no gaire tard del primer semestre de [[1514]]; fou dedicada a [[Llorenç II de Mèdici|Llorenç de Mèdici]], a qui va dedicat també el darrer capítol (capítol 26), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicatòria per exhortar-lo a alliberar i unificar políticament [[Itàlia]]. ''El príncep'' fou publicat pòstumament el [[1532]] i representa una fita en el desenvolupament d'una concepció [[Realisme|realista]] de la política. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la [[Ciències polítiques|ciència política]] moderna, ja que Maquiavel, fonamentant-se en el [[naturalisme]] [[Renaixement|renaixentista]], trenca amb la dependència de la política amb la [[moral]], amb la [[religió]] o amb la [[Idealisme|idealització]], i realitza una anàlisi i una descripció de la societat que es basa en la ''realitat efectiva'', segons principis realistes i immanents.<ref>{{ref-notícia|cognom=Their os|nom=Xavier|títol=El príncep de Maquiavel fa 500 anys|publicació=[[Diari Ara]]|consulta=14 desembre 2013|data=12/12/2013}}</ref>
