Guerra a l'antiga Grècia: diferència entre les revisions

La partida d'una flota atenesos al Pireu era un gran espectacle, sobretot quan es tractava d'una expedició tan important amb la qual va navegar cap a Sicília a l'estiu del 415 aC:

{{Cita| Els atenesos i alguns aliats que es trobaven a Atenes van baixar al Pireu en el dia assenyalat, a l'alba i es van embarcar per fer-se a la mar. Amb ells també van baixar, tots aquells que quedaven a la ciutat, ciutadans i estrangers. Durant el trajecte les seves esperances es barrejaven amb llàgrimes. No obstant això, davant el desplegament de força, donada la importància de tots els efectius que tenien a la vista, recobraven la confiança. <br/>

 

Quan es va acabar l'embarcament i es va haver posat tot el material al seu lloc, la trompeta va ordenar silenci. Era el moment de les pregàries abans de la marxa: se van fer, però no sobre cada vaixell per separat, sinó tots alhora, en sentir la veu del herald. En tota l'armada s'havia barrejat el vi en les [[crater]]s: soldats i caps van fer les [[libació|libacions]] amb copes d'or i plata. També en terra es van sumar a les pregàries la multitud de ciutadans i tots els que es trobaven allí per amistat. Un cop cantat el pean i fetes les libacions, la flota va sortir del port, al principi amb els navilis en fila, però després van rivalitzar ja fins [[Egina (illa)|Egina]] per veure quin era més ràpid.<ref>Tucídides, [[Història de la guerra del Peloponès]], iv,30-32, 2 </ref>}}