Procés Penrose: diferència entre les revisions

 

* Llencem un objecte seguint una trajectòria determinada cap a un forat negre en rotació.

* Una vegada en una regió específica, anomenada [[ergosfera]] i situat en els voltants, però fora del forat negre, es trenca l'objecte en dos conferint-li una trajectòria definida.

* Un d'aquests objectes és absorbit pel forat negre seguint una trajectòria que redueix l'energia cinètica de rotació del forat negre,

* L'altre objecte escapa del seu camp gravitacional a una [[velocitat]] superior a la de la partícula incident, de tal manera que l'energia

 

Hi ha un anàleg en qüestió d'[[ona|ones]] al procés Penrose. Es diu [[superradiància]], i va ser descobert poc després de forma independent per [[Charles W. Misner]] [[Boris Zel'dovitch]] al (1972) i [[Alexei Starobinsky]] al (1973). En aquest cas, estudiant el procés de [[difusió]] d'una [[ona electromagnètica]], es mostra que sota certes condicions, la part absorbida per un forat negre d'una ona incident és vist per un observador distant de forat negre com tenint una energia negativa, mentre que l'energia de l'ona transmesa és, superior a l'energia de l'ona incident, una situació essencialment anàloga a una situació ben coneguda en l'àmbit de la física no gravitacional, la [[paradoxa de Klein]]

 

[[Categoria:Forats negres]]