Guillem Forteza i Pinya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Línia 5:
La seva formació la realitzà a [[Barcelona]] on es titulà el 1916. Fou arquitecte diocesà (1919), director de construccions escolars (des del 1921), professor de l'Escola d'Arts i Oficis (1925-30), delegat de belles arts a les Balears (1931) i arquitecte municipal de Palma des del 1933.<ref name=:0>{{GEC|0027808}}</ref>
 
Les seves obres en un primer moment han estat classificades dins corrents amb influències noucentistes i clàssiques. Relacionat amb els arquitectes i els intel·lectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals: [[Celler cooperatiu de Felanitx|Celler Cooperatiu "Es Sindicat"]], Felanitx (1921); convent de ses Saleses, desaparegut; casa Alzamora; [[Palau de Marivent]], Palma, (1924); sovint tenyides d'italianisme (clínica Munar —actual—posteriorment Hostal Arxiduc—Arxiduc, esbucat el 1989—,<ref>{{GEM|XI|244|Munar, Clínica}}</ref> església des Molinar). A les seves darreres obres depurà el seu tradicionalisme d'elements decoratius accessoris i creà una arquitectura sòbria i racional: Grup Escolar de Llucmajor, actual [[CEIP Rei Jaume III]] (1932); Grup Escolar Jaume I (~1935), a Palma, en col·laboració amb Karl Hack; Grup escolar Manuel Bartolomé Cossio (actualment CP Joan Mas i Verd), [[Montuïri]] (1935). Com a urbanista, sobresurten, entre alguns projectes més ambiciosos no duts a terme, la disposició del glacis de Santa Caterina (1930), de la plaça de ses Columnes i del monument a Joan Alcover.<ref name=:0>{{GEC|0027808}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Mayol|nom = J|títol=L'arquitectura escolar de Guillem Forteza 1917-1943|url =http://www.tdx.cat/handle/10803/77767 |data = 2010| editorial = Universitat Politècnica de Catalunya}}</ref>
 
En l'àmbit polític presidí Nova Parla (1916) i el [[Centre Regionalista de Mallorca]] (1917-1919). i un dels principals redactors de la segona època de “La Veu de Mallorca”. Després es passà al [[Partit Liberal Fusionista|Partit Liberal]] (1919), dominat per [[Joan March i Ordinas|Joan March]], essent batle de Palma el 1923. És autor del llibre ''Pel ressorgiment polític de Mallorca'' (recull d'articles i discursos de la seva època regionalista).<ref name=:0>{{GEC|0027808}}</ref>