Diferència entre revisions de la pàgina «Nova Tabarca»

Revisió ortogràfica.
m (Enllaços)
(Revisió ortogràfica.)
 
| llengua = [[valencià]]
}}
L''''illa de Tabarca''', també coneguda com a '''Nova Tabarca''' o l''''illa Plana''' (noms populars en [[català]] segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]),<ref name=civis>[http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=0301406&codigo=nucleo&codcat=0301406&tabla=NUCLIS&opcion=1&categoria=Nucl.+de+Poblaci%F3&escudo=&bandera=&denominacion=Isla+Plana+O+Nueva+Tabarca&tit= CIVIS (Sistema d'Informació Municipal de la Generalitat Valenciana)]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> és una [[illa]] de la [[Mediterrània]], la més gran de les illes del [[País Valencià]]. Els seus habitants, els d'[[Elx]] i els de [[Santa Pola]] també la coneixen només amb el nom de ''Ll'Illa''.
 
Pertany a la ciutat d'[[Alacant]] i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sud de barris que abasta també el Palmerar, Aiguamarga i Urbanova. Té 61 habitants ([[INE]] [[2012]])<ref name=ine>[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Relació d'unitats poblacionals] {{es}}</ref> i el seu [[codi postal]] és 03138.
== Geografia ==
[[Fitxer:Tabarca NWW.png|miniatura|esquerra|Vista des de satèl·lit de l'illa de Tabarca, front les costes de [[Santa Pola]]]]
Nova Tabarca constitueix un xicotet [[arxipèlag]] format per una illa principal denominada Plana, de Santa Pola o Nova Tabarca, de forma allargada (1.800 m de longitud per una amplària màxima de 400 m) que s'estreta a l'oest i orientació NO-SE. El relleu és pla, amb un desnivell màxim de 15 m pel que fa al nivell delde la mar. Completen l'arxipèlag, els illots de Lala Pedrera, de Lala Galera i de Lala Nau, al costat de nombrosos esculls (Negre, Roig, Cap del Moro, Sabata o Naveta). Està situat a unes tres milles al sud-est del [[Cap de Santa Pola]] i a unes 8 milles de la ciutat d'[[Alacant]], terme municipal al qual pertany.
 
Pel que fa a l'illa de Nova Tabarca, la línia de la costa és retallada, formada per petits penya-segats d'escassos metres d'altura, amb platges de palets en la seva base. L'única platja de sorra es troba en la zona de l'istme.
 
== Història ==
Abans del [[1700]] era coneguda com a Illailla de Sant Pau, Illailla Plana, ''Alones Insula'' o illot de Santa Pola. El seu nom actual és conseqüència de l'assentament de seixanta-nou famílies d'origen italià, durant el regnat de [[Carles III d'Espanya]], procedents de la petita illa de [[Tabarka]], distant uns tres-cents metres de les costes nord-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarca africana fou sotmesa el [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i el [[1756]] passà a dependre dels algerians.
 
El monarca espanyol va redimir-los el [[1768]], i els va traslladar a la ciutat d'[[Alacant]] on, provisionalment, quedarenrestaren instal·lats en el Col·legi de la Companyia de Jesús, que romania buit després de l'expulsió dels jesuïtes. Se'ls va instal·lar definitivament a l'illa de Sant Pau, on —segons el pla urbanístic de l'enginyer militar Ferran Méndez— es construïren muralles, bateries, baluards, magatzems i cases, que constitueixen una interessant i singular mostra de l'activitat recolonitzadora de Carles III. A partir del [[1770]] l'illa passà a denominar-se Nova Tabarca. Hi ha una sèrie d'illots i esculls, que envolten Tabarca i que respectivament es diuen: Nau, Escull Roig, Cap del Moro, Galera, Sabata i Escull Negre.
 
Els habitants de la localitat de [[Carloforte]], a l'illa de [[Sardenya]], i amb la qual Alacant està agermanada, també tenen els seus orígens en l'illa tunisiana de Tabarka, i en el mateix context històric. De fet, s'anomenen a si mateixos com a "''tabarkini''" i, al contrari del cas a l'Illailla Plana, encara conserven el seu [[dialecte tabarquí]] del [[lígur]].
 
[[Fitxer:Far de Tabarca cap 1865-1867, J. Laurent.jpg|miniatura|El Far de Tabarca cap a l'any [[1865]]-[[1867]]]]
Abans del [[1700]] era coneguda com a Illailla de Sant Pau, Illa Plana, ''Alones Insula'' o illot de Santa Pola.<ref name=PGR>{{ref-web |url=http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/alacanti.html#ALACANT |títol=L'Alacantí |consulta=19/11/2013 |obra=País Valencià, poble a poble, comarca a comarca |editor=Paco González Ramírez |data=4/10/13}}</ref> El seu actual és conseqüència de l'assentament de seixanta-nou famílies d'origen italià, durant el regnat de [[Carles III d'Espanya]], procedents de la petita illa de [[Tabarka]], distant uns tres-cents metres de les costes nord-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarca africana fou sotmesa el [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i el [[1756]] passà a dependre dels algerians.<ref name=PGR/>
 
El monarca espanyol va redimir-los el [[1768]], i els va traslladar a la ciutat d'[[Alacant]] on, provisionalment, quedaren instal·lats en el Col·legi de la Companyia de Jesús, que romania buit després de l'expulsió dels jesuïtes. Se'ls va instal·lar definitivament a l'illa de Sant Pau, on —segons el pla urbanístic de l'enginyer militar Ferran Méndez— es construïren muralles, bateries, baluards, magatzems i cases, que constitueixen una interessant i singular mostra de l'activitat recolonitzadora de Carles III. A partir del [[1770]] l'illa passà a denominar-se Nova Tabarca. Hi ha una sèrie d'illots i esculls, que envolten Tabarca i que respectivament es diuen: Nau, Escull Roig, Cap del Moro, Galera, Sabata i Escull Negre.<ref name=PGR/>
 
Els habitants de la localitat de [[Carloforte]], a l'illa de [[Sardenya]], i amb la qual Alacant està agermanada, també tenen els seus orígens en l'illa tunisiana de Tabarka, i en el mateix context històric. De fet, s'anomenen a si mateixos com a "''tabarkini''" i, al contrari del cas a l'Illa Plana, encara conserven el seu [[dialecte tabarquí]] del [[lígur]].<ref name=PGR/>
3.160

modificacions