Ibn al-Àixath: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
Cap resum de modificació
Línia 6:
Abd-ar-Rahman ibn Muhammad va participar en l'activitat política del seu pare. El [[686]] va combatre al costat de [[Mússab ibn az-Zubayr]] a la [[batalla d'Harura]] contra l'aventurer xiïta [[Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí|al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd]], i va instigar a Mússab a matar els presoners sembla que per venjar al seu pare. L'octubre del [[691]] el califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] (685–705) va derrotar i matar Mússab a la vora del [[Dudjayl]]. Va passar llavors al servei del califa Abd-al-Màlik i el seu germà [[Bixr ibn Marwan]] (governador de l'Iraq amb seu a Kufa) li va encarregar participar en una campanya contra els kharigites al front de 5000 milicians de Kufa, dirigits per l'omeia Khàlid ibn Abd-Al·lah ibn Khàlid ibn Assid (començament del [[692]]); els [[kharigites]], que s'havien acostat a [[Ahwaz]], es van retirar després de 20 dies de lluita.
 
Abd-ar-Rahman va anar després a [[Rayy]] d'on fou nomenat governador per Bixr ibn Marwan. Durant uns tres anys deixa de ser esmentat. El [[694]] [[al-Hajjaj ibn Yússuf]], potser a causa de les queixes dels habitants del [[Hijaz]], fou traslladat al govern d'Iraq, on acabava de morir Bixr ibn Marwan, el germà del califa. El govern que se li va donar no incloïa el [[Sistan]] (Sidjistan) ni el [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] però si el [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] i [[Pèrsia]], el que el convertia en el superior d'Abd-ar-Rahman. Al-Hajjaj va haver de combatre alsels [[kharigites]] azarika ([[azraquites]]) i després de la seva victòria la seva jurisdicció fou ampliada al Khurasan i Sistan ([[697]]) delegant el govern de Khurasan en el general [[Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra|Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra]] (697-701). Al mateix temps a Mossul el cap kharigita [[Shahib ibn Yazid]] que tenia el suport dels Banu Shayban, feia incursions al territori entre Iraq i el [[Diyar Bakr]] i cap a l'interior de l'Iraq, i amb pocs homes va obtenir diverses victòries. Al-Hajjaj va cridar al general Abd-ar-Rahman des de Rayy i li va donar un exèrcit de 6000 cavallers, per combatre a Shahib; Abd-ar-Rahman va seguir els consells del general Uthman ibn Said al-Djazal, que havia tingut ocasió de patir en carn pròpia l'habilitat de Shahib, i va fer una campanya amb molta precaució; com que la lluita s'allargava el governador de [[Madain]] Uthman ibn Katan es va queixar a al-Hajjaj i aquest va ordenar a Abd-ar-Rahman atacar, però fou derrotat pels kharigites que li van causar entre 720 i 1120 baixes, fugint els que van sobreviure cap a [[Kufa]] on també va arribar el general derrotat però es va amagar fins que al-Hajjaj li va concedir el ''aman'' (perdó). Les relacions dels dos homes devien ser bones, ja que Muhammad, fill d'al-Hadjdjaj, s'havia casat amb una germana d'ibn al-Ashath, però progressivament es van deteriorar: Abd-ar-Rahman era molt orgullós, es titulava ''Nasir al-Muminin'' (Ajudant dels Creients) i es considerava destinat a crear un imperi de les tribus iemenites; al-Hajjaj cada cop en desconfiava més, i el caràcter d'aquest feia el futur imprevisible.
 
Al Sistan o Sidjistan, del que depenia el [[Kabulistan]], el sobirà d'aquest territori esmentat com el Rutbil (probablement el Zunbil) resistia als musulmans; un dels sobirans va derrotar greument al governador delegat de Sistan, [[Ubayd-Al·lah ibn Abi-Bakra]] (698); per posar fi a la resistència i dominar tota la regió, al-Hajjaj va enviar des de [[Kirman]] (on suposadament havia estat enviat per castigar a un cap militar que no havia ajudat al governador de Sistan contra el Zunbil de Kabulistan) un gran exèrcit sota el comandament del general Abd-ar-Rahman ibn al-Àixath; pel seu magnífic equipament l'exèrcit fou conegut com l'"exèrcit dels galls d'indi" (Djaysh al-tawawis).