Front Popular d'Estònia: diferència entre les revisions

L'1 i 2 d'abril del [[1988]] sis organitzacions d'artistes que reclamaven liberalització política i autonomia econòmica s'ajuntaren amb joves reformadors comunistes i opositors moderats per presentar un programa d'acció política, però no es constituiria com a partit fins al 13 d'abril. Entre els fundadors hi havia l'arquitecte Ignar Fjuk, la filòsofa Klara Hallak, el sociòleg Igor Gryazin, el membre de l'EMS [[Siim Kallas]], l'historiador [[Edgar Saavisaar]], qui dirigia el programa de televisió ''Mõtleme veel'' de suport a les reformes, l'enginyer Rein Taame, el geògraf [[Andres Tarand]], el químic Mart Tarmak, [[Marju Lauristin]] i [[Mati Hint]]. El seu programa va incloure l'extensió arreu d'Estònia dels drets econòmics i polítics, aturar el flux d'immigrants, rehabilitar les víctimes de l'e[[stalin]]isme, independència cultural i recuperar els símbols tradicionals estonians.

 

 

El [[23 d'agost]] del [[1989]] es va fer una [[Via Bàltica|cadena humana]] de 600 kilòmetres que unia [[Tallinn]], [[Riga]] i [[Vílnius]] per celebrar el 50è Aniversari del [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] i reclamar la independència dels països bàltics, amb una participació massiva. Això provocaria que el [[24 de desembre]] del 1989 el Congrés de Diputats de l'[[URSS]] declarés nul i sense efectes els protocols secrets del Pacte Molotov-Ribbentrop.