Subcontinent indi: diferència entre les revisions

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
 
== Geografia política ==
Políticament en formen part els següents estats actuals de l'[[Índia]], [[Pakistan]], [[Bangladesh]], [[Nepal]], [[Bhutan]], [[Sri Lanka]] i Les illes [[Maldives]].<ref>{{cite book ref-llibre|bon=Dhavendra |cognom=Kumar |titletítol=Genomics and Health in the Developing World |url=https://books.google.com/books?id=BLLmbgt8wNgC&pg=PA889 |yearany=2012| publishereditorial=Oxford University Press |isbn=978-0-19-537475-9 |pagepàgina=889 |llengua=anglès}}</ref> Tots aquests països són membres de l'[[Associació per a la Cooperació Regional de l'Àsia del Sud]] (''South Asian Association for Regional Cooperation'', SAARC). Geogràficament es considera que el subcontinent indi inclou també alguns territoris controlats actualment per la [[Xina]] i [[Birmània]]. Té una superfície d'uns 4.480.000 km², el 10% de tota l'Àsia.
 
== Formació ==
[[Fitxer:Himalaya-formation.gif|miniatura|upright|esquerra|Degut al moviment de les plaques tectòniques, la placa índia es va separar amb la de Madagascar i va xocar amb la placa eurossiàtica, resultant en la formació de l'[[Himalaya]]]]
El subcontinent indi abans formava [[Gondwana]], un supercontinent format durant el [[neoproterozoic]] tardà i el [[paleozoic]] inicial, que va començar a trencar-se durant el Mesozoic. La [[placa índica]] va separar-se de l'[[Antàrtida]] fa 130-120 milions d'anys<ref>{{Cite journal ref-publicació|last1cognom1=Gaina |first1nom1=Carmen |last2cognom2=Müller |first2nom2=R. Dietmar |last3cognom3=Brown |first3nom3=Belinda |last4cognom4=Ishihara |first4nom4=Takemi |last5cognom5=Ivanov |first5nom5=Sergey |datedata=juliol 2007 |titletítol=Breakup and early seafloor spreading between India and Antarctica |url=https://academic.oup.com/gji/article-lookup/doi/10.1111/j.1365-246X.2007.03450.x |journalpublicació=Geophysical Journal International |languagellengua=anglès |volumevolum=170 |issueexemplar=1 |pagespàgines=151–169 |doi=10.1111/j.1365-246X.2007.03450.x |bibcode=2007GeoJI.170..151G |doi-access=free}}</ref> i de [[Madagascar]] fa uns 90 milions d'anys,<ref>{{Cite journal ref-publicació|last1cognom1=Torsvik |first1nom1=T.H. |last2cognom2=Tucker |first2nom2=R.D. |last3cognom3=Ashwal |first3nom3=L.D. |last4cognom4=Carter |first4nom4=L.M. |last5cognom5=Jamtveit |first5nom5=B. |last6cognom6=Vidyadharan |first6nom6=K.T. |last7cognom7=Venkataramana |first7nom7=P. |datedata=octubre 2000 |titletítol=Late Cretaceous India-Madagascar fit and timing of break-up related magmatism |url=http://doi.wiley.com/10.1046/j.1365-3121.2000.00300.x |journalpublicació=Terra Nova |languagellengua=anglès |volumevolum=12 |issueexemplar=5 |pagespàgines=220–224 |doi=10.1046/j.1365-3121.2000.00300.x |bibcode=2000TeNov..12..220T |issn=0954-4879}}</ref> va derivant posteriorment cap al nord-est, xocant amb la [[placa euroasiàtica]] fa gairebé 55 milions d'anys, cap al final del [[Paleocè]].<ref>{{cite book ref-llibre|nom=Robert |cognom=Wynn Jones |titletítol=Applications of Palaeontology: Techniques and Case Studies |url=https://books.google.com/books?id=mrPiq_8pkAwC&pg=PA267 |yearany=2011 |publishereditorial=Cambridge University Press |isbn=978-1-139-49920-0 |pagespàgines=267–271 |languagellengua=anglès}}</ref> La zona on es troben la [[placa eurasiàtica]] i la placa índica roman activa geològicament, propensa a terratrèmols importants.<ref>{{cite book ref-llibre|author1autor1=Alexander E. Gates |author2autor2=David Ritchie |titletítol=Encyclopedia of Earthquakes and Volcanoes |url=https://books.google.com/books?id=b1sXfJCiCHQC |yearany=2006 |publishereditorial=Infobase |languagellengua=anglès |isbn=978-0-8160-7270-5 |pagespàgines=116–118}}</ref>
 
== Les civilitzacions ==
560.040

modificacions