An-Numan III ibn al-Múndhir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format de referències |
m Antroponímia |
||
Línia 2:
'''An-Numan III ibn al-Múndhir''' —{{Lang-ar|النعمان بن المنذر|tr=an-Nuʿman b. al-Munḏir}}— fou el darrer rei [[làkhmida]] d'[[al-Hira]] (vers [[582]]-[[609]]). Era àrab (fill d'[[al-Múndhir (IV) ibn Qabus ibn Ma-as-Samà]]) i cristià [[nestorià]]<ref> el va batejar Simeó ibn Jabir el 594</ref> però la seva mare era una jueva de [[Khaybar]] de nom Salma, fill d'un orfebre de Fadak. Va rebre al seu palau diversos poetes de la Jahiliya tardana com al-Yashkari, al-Muthaqqib al-ʿAbdi i al-Nabigha al-Dhubyani. Aquest darrer és famós per haver dedicat a Numan el seu gran poema apologètic ({{Lang|ar|القصيدة الاعتدارية للنابغة الذبياني}}). Al poeta [[Adí ibn Zayd]] hauria degut la seva pujada al tron en contra del clan dels Banu Marina, que va rebre el suport del Banu Ayyub. Va construir la població iraquiana de Numaniyya a la riba dreta del [[Tigris]]. En la seva guerra contra altres tribus àrabs fou derrotat a la batalla de Yawm Tikhfa o Takhfa contra els djarbu (de la gran tribu [[Banu Tamim]]); el seu germà Hasan i el seu fill Kabus van caure presoners i Numan va haver de pagar un rescat de mil camells. [[Ormazd IV]] (579-590) li va donar una esplèndida corona. En els anys vuitanta hauria fet una expedició contra Jarkisiya (Circesium), posició romana d'Orient però després es va signar la pau entre l'[[Imperi Sassànida]] i l'[[Imperi Romà d'Orient]] que va durar fins al 602. Va participar en la batalla de Nahrawan contra el rebel Bahram Chobin.
El rei [[Cosroes II]] el Victoriós (Khusraw II Parviz 590-628) li va demanar la seva filla pel seu harem i li va refusar. En revenja<ref> semble que a més el rei sassànida estava inquiet per les pretensions de independència de Numan</ref> el rei sassànida el va fer presoner i el va matar aixafat per elefants segons una crònica; i segons una altra el va convidar a una festa i el va deshonrar i empresonar però no diu res de la mort; una tercera crònica, siríaca, diu que Cosroes va fer presoner al rei làkhmida amb els seus fills i els va enverinar a tots. Això fou l'espurna que va portar a la batalla de Dhi Qar (Dhu Kar) quan els perses van marxar contra els àrabs però foren derrotats per Hany bin Masud, un membre de la tribu [[Bakr ibn Wàïl|Bakr]] antic fidel del rei làkhmida (vers 604). El destí del rei és doncs incert; sembla que fou dut presoner a [[Ctesifont]] però no és clar si fou immediatament executat o va estar primer un temps presoner. Tradicionalment la seva mort es fixa el [[602]] i en tot cas el 609 és segur que ja era mort. Iyas o Eyas, que seria el fill de [[Kabisa]], membre de la tribu Tayyi, que havia estat també fidel al rei Numan, fou posat al tron i va governar prop de 10 anys, assistir del persa al-Nahragan. Un governador persa de nom Azadbeh va exercir el control del 618 al 633 quan es va produir la conquesta musulmana dirigida per [[
== Notes ==
| |||