Partit Democràtic (Sèrbia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Tipografia |
||
Línia 23:
Després de boicotejar les presidencials de 1997, totes les forces es van presentar a les eleccions presidencials i municipals del [[24 de setembre]] de [[2000]]. L'oposició va tenir l'oportunitat d'unir-se i derrotar a Milošević directament. Això va ser possible gràcies al fet que l'[[Oposició Democràtica de Sèrbia]] (DOS) encapçalada per Djindjic i Kostunica, va aconseguir derrotar el dictador en la primera ronda. Aquest va tornar a intentar robar les eleccions però la revolta popular va acabar amb el seu govern i Vojislav Kostunica es va convertir en el primer president de la Iugoslàvia no comunista. Més tard, el desembre del mateix any, sota l'ímpetu del poble el DOS va arrasar en les eleccions per a l'Assemblea Popular aconseguint més de dos terços dels escons. El primer president del Govern serbi que no havia pertangut al Partit Comunista, Zoran Djindjic, va ser investit el [[25 de gener]] de [[2001]].
Sèrbia va prendre un rumb de canvis i reformes sota el lideratge inspirador de Djindjic, considerat per la Unió Europea com el polític balcànic més prometedor. Tanmateix, el seu enfrontament a la màfia, la corrupció i la seva antelació intel·lectual als esdeveniments i al seu poble en general li van crear no pocs enemics. Recolzats per diferents estructures polítiques i alguns membres dels serveis de seguretat, vestigis de l'època de Milošević, membres del mafiós [[clan de Zemun]]<ref name=tvc>{{ref-web|url=http://www.3cat24.cat/noticia/31418/altres/Detenen-40-persones-sospitoses-destar-relacionades-amb-lassassinat-de-Djindjic |títol= Detenen 40
el van assassinar el [[12 de març]] de [[2003]], davant de l'edifici de Govern.<ref name=dgi>{{ref-web |url=http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2700_7_201655__Espanya-Internacional-Condemnen-assassins-Djindjic-anys-preso |títol=Condemnen els assassins de Djindjic a 40 anys de presó |consulta=5 de març de 2010 |editor=[[Diari de Girona]] |data=24 de maig de 2007 }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref> Més de 400.000
Després de la seva mort, es van fer càrrec del partit quatre vicepresidents encapçalats per [[Zoran Zivkovic]], la qual cosa va durar fins que el [[22 de febrer]] de [[2004]] [[Boris Tadic]] va ser elegit president, per resultar després també elegit president de Sèrbia.
| |||