Karaunes: diferència entre les revisions

[[Mongke]] Khan va ordenar a Sali i als seus soldats que s'unissin a l'exèrcit d'Hulegu el 1253. El 1260, els prínceps descendents de [[Jotxi]] (jòcides), Kuli, Baval i Tutar moriren: Baval, el pare de [[Nogai]], fou executat per ordre d'[[Hülegü|Hulegu]] després d'obtenir permís de [[Börke|Berke]] que era el khan jòcida de l'Horda d'Or. Poc després, Kuli i Tutar morien sospitosament. Els soldats de l'[[Horda d'Or]], que servien a Hulgeu, tenien por. Començaren a passar a les estepes de [[Kipchak]] per [[Derbent]] i uns altres se n'anaren a través de Síria cap a [[Egipte]]. Hulegu, encoleritzat, va castigar molts soldats de l'Horda d'Or per la derrota a la [[Batalla d'Ayn Jalut]]. [[Baidju|Baiju]] general mongol, fou també executat. A l'est, la fugida de les tropes jòcides cap a l'Afganistan en nombre significatiu, conduïa a la creació el 1262 del grup dels mongols [[neguderi]] (nikudari) més coneguts com a karaunesdels que formaven una part. Berke va ordenar al general Neguder que ataqués la part oriental de l'[[Il-khanatkanat]]. A vegades, els historiadors anomenen als karaunes com neguderis, nom que derivava d'aquest general Neguder.

Vers el 1280 les tropes de Sali Noyan havien esdevingut un grup separat, però encara poc cohesionat i poc unificat. Una secció era dependent directament del Il-Khan mentre que un altre operava a la regió de Badghis, al Khurasan (Herat). Els amirs de les dues seccions eren nomenats pels il-khankan i no era un càrrec hereditari tot i que la secció principal de Kunduz i Baghlan en certa manera ho fou per un temps ja que a Sali Noyan el va succeir el seu fill Uladu i a aquest el seu fill Baktut. Sota Uladu les dues seccions es van reunificar ja que l'Il-khankan li va donar el comandament de la secció personal i devia conservar el comandament de l'altre secció ja que va estar actiu al Badghis i a Juwayn (Juvain). Segurament els neguderis anaven pel seu compte i mantenien la seva seu més al sud i són esmentats en incursions a Sistan, Kirman i fins i tot Fars; alguns neguderis van servir en l'exèrcit dels maliks d'Herat.

Vers el 1300 aquest tumen ja portava el nom de Karaunes (Qaraunes) i en algun moment proper al canvi de segle (vers 1299), van donar la seva lleialtat al khan de Txagatai enlloc de al Il-khankan. Vers 1320 el amir dels Karaunes va passar a ser [[Boroldai]] o Borolday (membre de la tribu Oronaut) i el ''tumen'' gaudia de considerable poder. Fins aquesta data havia estat regit per descendents de Sali Noyan. A Borolday el va succeir uns anys després [[Qazaghan]]. La residència d'aquest era [[Sali Sarai]], prop de [[Kunduz]] i [[Baghlan]], el que fa suposar que Sali Sarai fou la residència original de Sali Noyan i s'hauria mantingut com a seu sota els seus successors. Segurament tant Boroldai com Qazaghan eren amirs nomenats pels khans i no havien heretat el càrrec. Boroldai i Qazaghan tenien alguna relació per matrimoni; Boroldai i el fill de Boroldai estaven casats amb germanes de Qazagan, i a la mort de Boroldai, Qazagan va poder atreure les seves tropes al seu control (i no en va donar el comandament al fill de Boroldai). Els karaunes tenien molta importància perquè els mogols (jats) es referien amb aquest nom a tots els habitants de l'ulus Txagatai i per tant els historiadors rarament van utilitzar el terme (ni [[Yazdi Sharaf al-Din]] ni [[Shami Nizam al-Din]] empren mai aquesta paraula, amb l'excepció dels combats entre Timur i Amir Husayn a [[Karshi]] el 1366-1368), però si que fou utilitzat parcialment al ''Muntakhab al-Tawarik'', fet utilitzant les tradicions turques. Els Neguderis i els Boroldai són considerats subseccions dels Karaunes amb el seu propi lideratge. Els arlats i els apardis són anomenats a vegades karaunes, però no serien estrictament el mateix grup sinó que la seva composició ètnica va evolucionar en paral·lel: de grups tribals nòmades mongols o turcomongols van passar a ser grups nòmades turcomongoles altament turquitzats.