Karaunes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics
m Ortografia
Línia 5:
La paraula karauna es derivava de la paraula [[Mongol]]a ''Khara'', que vol dir "negre". Al principi eren subjectes del gran khan i servien com ''tamnas'' o ''tamachis'' a l'Afganistan. El gran khan nomenava els seus cap entre nobles no genguiskhànides com els generals Dayir i Mungudei. A la primera meitat del segle XIII foren enviats importants contingents mongols com a guarnició a les fronteres de l'Índia i Caixmir. Els van aportar els caps de diversos ulus: Txagatai, Joci i Ogodei. El 1253 Mongke va enviar a [[Sali Noyan]] per fer-se càrrec de les seccions enviades per Txagatai i Ogodei; va establir residència a Qunduz i Baghlan i va esdevenir una guarnició permanent que ben aviat es va posar al servei d'Hulagu. Les tropes enviades per Joci anaven manades per Neguder i vers el 1260 encara era viu i es mantenia independent de Sali Noyan i de Hulagu, responent davant els jòcides. El 1238 aquestes tropes tenien guarnició prop de l'[[Índia]] per encarar-se amb les forces militars de [[Sultanat de Delhi|Delhi]]. Vers el 1250 el seu líder encara era Sali que era un general d'origen tàtar designat pel gran khan. Els senyors musulmans van arranjar la donació de 100.000 dinars a [[Sali Noyan]] i a canvi el comandant retiraria les seves tropes de [[Multan]]. Els mongols envaïren l'[[Índia]] unes quantes vegades buscant botí i esclaus.
 
[[Mongke]] Khan va ordenar a Sali i als seus soldats que s'unissin a l'exèrcit d'Hulegu el 1253. El 1260, els prínceps descendents de [[Jotxi]] (jòcides), Kuli, Baval i Tutar moriren: Baval, el pare de [[Nogai]], fou executat per ordre d'[[Hülegü|Hulegu]] després d'obtenir permís de [[Börke|Berke]] que era el khan jòcida de l'Horda d'Or. Poc després, Kuli i Tutar morien sospitosament. Els soldats de l'[[Horda d'Or]], que servien a Hulgeu, tenien por. Començaren a passar a les estepes de [[Kipchak]] per [[Derbent]] i uns altres se n'anaren a través de Síria cap a [[Egipte]]. Hulegu, encoleritzat, va castigar molts soldats de l'Horda d'Or per la derrota a la [[Batalla d'Ayn Jalut]]. [[Baidju|Baiju]] general mongol, fou també executat. A l'est, la fugida de les tropes jòcides cap a l'Afganistan en nombre significatiu, conduïa a la creació el 1262 del grup dels mongols [[neguderi]] (nikudari) més coneguts com a karaunesdels que formaven una part. Berke va ordenar al general Neguder que ataqués la part oriental de l'[[Il-khanatkanat]]. A vegades, els historiadors anomenen als karaunes com neguderis, nom que derivava d'aquest general Neguder.
 
Encara que alguns erudits afirmen que aquest grup no devia fidelitat a cap khanat en especial, se sap que en gran part va quedar sota autoritat del [[Khanat de Txagatai]] durant el regnat d'[[Alghu]] el 1262. Com a resultat de guerres entre khanats mongols, els karaunes van abandonar Hulegu i van capturar a Sali. Mentre que majoria dels karaunes era governat per prínceps Txagataïdes, hi va haver un altre grup al [[Gran Khorasan|Khorasan]] format per Abaka a la frontera oriental per servir de defensa, i del qual va nomenar a l'antic khan txagataïda [[Mubarak Shah]] com el seu líder.
 
Vers el 1280 les tropes de Sali Noyan havien esdevingut un grup separat, però encara poc cohesionat i poc unificat. Una secció era dependent directament del Il-Khan mentre que un altre operava a la regió de Badghis, al Khurasan (Herat). Els amirs de les dues seccions eren nomenats pels il-khankan i no era un càrrec hereditari tot i que la secció principal de Kunduz i Baghlan en certa manera ho fou per un temps ja que a Sali Noyan el va succeir el seu fill Uladu i a aquest el seu fill Baktut. Sota Uladu les dues seccions es van reunificar ja que l'Il-khankan li va donar el comandament de la secció personal i devia conservar el comandament de l'altre secció ja que va estar actiu al Badghis i a Juwayn (Juvain). Segurament els neguderis anaven pel seu compte i mantenien la seva seu més al sud i són esmentats en incursions a Sistan, Kirman i fins i tot Fars; alguns neguderis van servir en l'exèrcit dels maliks d'Herat.
 
[[Duwa]] Khan (1282-1306 o 1307) va cridar al seu cosí Abd Allah (fill de [[Mubarak Shah]]) i va nomenar al seu propi fill [[Kutlugh Khwaja]] com a governador dels territoris karaunes vers el [[1299]]. Els descendents de Duwa van governar als karaunes de llavors ençà. A Kutlugh Khwaja el va succeir el seu fill Daud Hoja (Dawud Khwaja). L'Il-Khan [[Oldjeitu]] reafirmava la reclamació dels seus avantpassats a l'Afganistan i repel·lia els karaunes el 1314. A un altre príncep txagataída, [[Yasaur]], que s'havia passat al seu servei, li va donar terres a l'Afganistan (Badghis). Gràcies al suport de [[Ayurbawda]] (Buyantu Khan, en xinès Renzong) de la dinastia Yuan i amb el consentiment d'Oljeitu, el khan [[Kebek]] va recuperar el territori pacíficament. El khan [[Esen Buka I]] i després [[Tarmaixirin]] foren governadors militars dels karaunes abans d'esdevenir khans de Txagatai. El grup va participar en totes les invasions mongoles de l'Ííndia des de 1241.
 
Vers el 1300 aquest tumen ja portava el nom de Karaunes (Qaraunes) i en algun moment proper al canvi de segle (vers 1299), van donar la seva lleialtat al khan de Txagatai enlloc de al Il-khankan. Vers 1320 el amir dels Karaunes va passar a ser [[Boroldai]] o Borolday (membre de la tribu Oronaut) i el ''tumen'' gaudia de considerable poder. Fins aquesta data havia estat regit per descendents de Sali Noyan. A Borolday el va succeir uns anys després [[Qazaghan]]. La residència d'aquest era [[Sali Sarai]], prop de [[Kunduz]] i [[Baghlan]], el que fa suposar que Sali Sarai fou la residència original de Sali Noyan i s'hauria mantingut com a seu sota els seus successors. Segurament tant Boroldai com Qazaghan eren amirs nomenats pels khans i no havien heretat el càrrec. Boroldai i Qazaghan tenien alguna relació per matrimoni; Boroldai i el fill de Boroldai estaven casats amb germanes de Qazagan, i a la mort de Boroldai, Qazagan va poder atreure les seves tropes al seu control (i no en va donar el comandament al fill de Boroldai). Els karaunes tenien molta importància perquè els mogols (jats) es referien amb aquest nom a tots els habitants de l'ulus Txagatai i per tant els historiadors rarament van utilitzar el terme (ni [[Yazdi Sharaf al-Din]] ni [[Shami Nizam al-Din]] empren mai aquesta paraula, amb l'excepció dels combats entre Timur i Amir Husayn a [[Karshi]] el 1366-1368), però si que fou utilitzat parcialment al ''Muntakhab al-Tawarik'', fet utilitzant les tradicions turques. Els Neguderis i els Boroldai són considerats subseccions dels Karaunes amb el seu propi lideratge. Els arlats i els apardis són anomenats a vegades karaunes, però no serien estrictament el mateix grup sinó que la seva composició ètnica va evolucionar en paral·lel: de grups tribals nòmades mongols o turcomongols van passar a ser grups nòmades turcomongoles altament turquitzats.
 
== Pujada al poder i decadència ==