Muzaffàrida: diferència entre les revisions

m
Ortografia
Cap resum de modificació
m (Ortografia)
c) [[Al-Muzaffar ben Mansur|Sharaf al-Din al-Muzaffar]], ancestre directe de la dinastia.
 
El fill d'al-Muzaffar, [[Mubariz al-Din Muhammad]], va rebre les funcions del pare com herència. El 1318/1319 es va aliar al [[injúida]] de [[Fars]], Kay Khusraw ibn Mahmud Shah, per enderrocar al darrer atabeg [[salghúrida]] de Yedz, Hadjdji Shah ibn Yusuf Shah, i a l'any següent l'[[Il-khankan]] [[Abu Said Bahadur Khan]] el va reconèixer com a governador de Yedz. A la mort d'Abu Said el [[1335]], va rebutjar un atac injúida contra Yedz i es va aliar al ''amir'' [[cobànida]] [[Pir Husayn]] que en recompensa li va concedir el govern del [[Kirman]] que el 1339 va arrabassar al seu governador Kutb al-Din ibn Nasir al-Din ibn Burhan. Aquest va fer llavors aliança amb els [[dinastia Kart|kart]] d'[[Herat]] i la va poder recuperar temporalment però en fou finalment expulsat el novembre o desembre de 1340. [[Bam]], sotmesa a un llarg setge, fou ocupada alguns anys després. Els governants d'[[Regne d'Ormuz |Ormuz]] li van pagar tribut tot i que també en pagaven als injúides. El atabeg d'aquesta dinastia, Shaykh Abu Ishak, va fer diversos intents per ocupar Kirman i Yedz, però Mubariz va aconseguir la victòria i el 1353 va arrabassar Shiraz al seu rival; el [[1354]] Mubariz va conquerir el principat dels [[Fadlawàyhides|Shabankara]]; en aquest mateix any va llegir la ''khutba'' en nom del [[califat abbàssida|califa abbàssida del Caire]] i va rebre un diploma d'investidura; el 1356 Mubariz va ocupar també [[Isfahan]] i Shaykh Abu Ishak fou capturat i executat. No va poder treure partit de l'eliminació del [[cobànides]] per l'[[Horda d'Or]] i encara que va atacar [[Azerbaidjan]] el 1357 i va derrotar al general Akhičuk de l'[[Horda d'Or]], va haver d'abandonar la regió davant els [[jalayàrides]] i cap dels territoris cobànides va passar a les seves mans.
 
La successió fou letal per Mubariz; va afavorir al seu net Shah Yahya, fill de Shah Muzaffar (governador de Yedz, mort el 1353), en perjudici dels fills propis els quals aliats a un cosí, Shah Sultan, net de Muhammmad ibn Ghiyath al-Din, el van deposar i cegar a [[Isfahan]] (agost de 1358) i va morir als darrers dies del 1363 o primers del 1364. Shah Shudja, el segon fill, governava [[Kirman]] (des de 1353) i fou el successor però altres membres tenien territoris en feu, especialment el seu germà Shah Mahmud (governador d'Isfahan i [[Abarkuh]]) i l'altra germà Sultan Ahmed (governador de Kirman des de 1358 quan Shudja va passar al Fars amb Shiraz, la capital). El fill de Shah Muzaffar, Shah Yahya, governava a Yedz. El 1363 Shah Mahmud d'Isfahan es va revoltar, es va aliar a Shah Yahya i als [[jalayàrides]] i va rebutjar una campanya de càstig de Shah Shudja que pretenia atacar Isfahan, i va entrar a Shiraz ocupant la direcció suprema de la dinastia (1364). Shah Shudja es va apoderar llavors del Kirman en perjudici del seu germà Sultan Ahmed i l'estiu de 1366 va reconquerir Shiraz i Shah Mahmud va haver de retornar a Isfahan. Degut a l'amenaça de Shah Shudja de marxar sobre Isfahan, Sha Mahmud finalment va reconèixer la supremacia del seu germà. El 1368/1369 Shah Shudja va rebre també un diploma del califa abbàssida del Caire.
2.844.156

modificacions