Muzaffàrida: diferència entre les revisions

El fill d'al-Muzaffar, [[Mubariz al-Din Muhammad]], va rebre les funcions del pare com herència. El 1318/1319 es va aliar al [[injúida]] de [[Fars]], Kay Khusraw ibn Mahmud Shah, per enderrocar al darrer atabeg [[salghúrida]] de Yedz, Hadjdji Shah ibn Yusuf Shah, i a l'any següent l'[[Il-khankan]] [[Abu Said Bahadur Khan]] el va reconèixer com a governador de Yedz. A la mort d'Abu Said el [[1335]], va rebutjar un atac injúida contra Yedz i es va aliar al ''amir'' [[cobànida]] [[Pir Husayn]] que en recompensa li va concedir el govern del [[Kirman]] que el 1339 va arrabassar al seu governador Kutb al-Din ibn Nasir al-Din ibn Burhan. Aquest va fer llavors aliança amb els [[dinastia Kart|kart]] d'[[Herat]] i la va poder recuperar temporalment però en fou finalment expulsat el novembre o desembre de 1340. [[Bam]], sotmesa a un llarg setge, fou ocupada alguns anys després. Els governants d'[[Regne d'Ormuz |Ormuz]] li van pagar tribut tot i que també en pagaven als injúides. El atabeg d'aquesta dinastia, Shaykh Abu Ishak, va fer diversos intents per ocupar Kirman i Yedz, però Mubariz va aconseguir la victòria i el 1353 va arrabassar Shiraz al seu rival; el [[1354]] Mubariz va conquerir el principat dels [[Fadlawàyhides|Shabankara]]; en aquest mateix any va llegir la ''khutba'' en nom del [[califat abbàssida|califa abbàssida del Caire]] i va rebre un diploma d'investidura; el 1356 Mubariz va ocupar també [[Isfahan]] i Shaykh Abu Ishak fou capturat i executat. No va poder treure partit de l'eliminació del [[cobànides]] per l'[[Horda d'Or]] i encara que va atacar [[Azerbaidjan]] el 1357 i va derrotar al general Akhičuk de l'[[Horda d'Or]], va haver d'abandonar la regió davant els [[jalayàrides]] i cap dels territoris cobànides va passar a les seves mans.