Beglerbegi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Ortografia
Línia 2:
'''Beglerbegi''' o '''beylerbeyi''' fou un títol [[turc]] equivalent a [[bei]] de beis, i assimilat a comandant de comandants. El territori sobre el qual exercien la seva jurisdicció s'anomenava ''Beylerbeylik''.
 
Inicialment sota els [[seljúcides]] designava al cap de l'exèrcit (també ''malik al-umara''); sota els [[ilkhànidesil-kànides]] designava al cap dels quatre ''umara al-ulus''. A l'[[Horda d'Or]] l'utilitzaven tots els ''umara al-ulus''. Els mamelucs el donaven segurament al ''atabak al-asakir''.
 
Els otomans el van donar inicialment a un comandant en cap; el primer fou [[Lala Xahin]] en temps de [[Murat I]], després de la conquesta d'[[Adrianòpolis]]. El va succeir en el càrrec Timurtash que fou nomenat beylerbeyi d'[[Anatòlia]] quan [[Baiazet I]] va fer la campanya de [[Valàquia]] contra Mircea el Gran. [[Musa I]] va nomenar un beylerbeyi. Sota [[Mehmet I]] els beylerbeys eren dos, amb un govern territorial: una a [[Rumèlia]] i un a Anatòlia. El càrrec va continuar existint com a govern general de les dues parts de l'imperi amb autoritat sobre els ''sandjakbegis'' (governadors de subprovíncies) i els ''sipahis'' o senyors feudals. En augmentar les províncies el nombre de beylerbeyis va augmentar i al final del {{segle|XVI}} eren uns 40; el de Rumèlia era preferent en el protocol. Sota [[Mehmet II]] el títol va acabar sent merament honorífic i donat sovint als governadors provincials o als funcionaris amb grau de ''wazirs'' que eren nomenats per una província amb autoritat sobre les veïnes. Les funcions dels primers beylerbeyis eren importants, dirigint un ''diwan'' provincial propi i fent nomenaments que tot i que havien de ser ratificats ho eren sempre, però progressivament es va limitar la seva autoritat als nomenaments menys importants. Al {{segle|XVIII|s}} el títol de beylerbeyi va caure en desús substituït pel de ''wali'', excepte els governadors d'Anadolu i Rumèlia.