Devlet I Giray: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Categoria
m Ortografia
Línia 7:
Era fill de Mubarek Giray, germà de [[Saadet I Giray]], i aquest darrer el va designar primer hereu al tron (''khan kalghay'') el [[1532]], però no el va poder succeir. El 1550 el seu oncle [[Sahib I Giray]] va ocupar Àstrakhan i el va designar khan, però en circumstàncies poc clares [[Yamgurchi]] va recuperar al tron al cap de poc. Finalment va arribar al tron de Crimea el [[1551]] amb suport dels otomans dels que sempre fou un aliat ferm. Va nomenar ''khalgay'' a Bulukh Giray que va fer matar Sahib Giray. Aquest es va mostrar indisciplinat i fou executat i substituït pel seu propi fill Ahmad Giray. Va fer una expedició al [[Khanat d'Àstrakhan]] (1552) però al retorn fou interceptat per Shermet Oghlu que el va derrotar i va matar Ahmad i al seu germa Hajji o Hacı Giray, junt amb altres cinc prínceps; la batalla estava perduda quan va arribar un altre germà, [[Mehmed II Giray|Mehmed Giray]], amb reforços, i va salvar la situació. Mehmed fou nomenat khalgay. Fou llavors quan va sorgir la confederació dels [[cosacs del Don]], amb gent fora de la llei lituans i russos principalment, establerts al mig Don, a la ciutat d'Akhas rebatejada [[Cherkask]].
 
Va seguir una política antirussa i el [[1552]] es va aliar als [[Jagellons]] lituans contra els russos i després de la conquesta russa de Kazan va atacar Tula però fou rebutjat i va morir Kamberdi el cunyat del khankan. Tot seguit una plaga es va estendre per Rússia provocant milers de morts. Va dirigir algunes expedicions contra [[Moscou]], però no va poder evitar la conquesta russa dels khanats de [[khanat de Kazan|Kazan]] i [[Khanat d'Àstrakhan|Àstrakhan]] el 1554 i 1556. Els circassians de Beshtau o [[Piatigorsk]] es van fer vassalls russos el 1555. El khan de Crimea, del que eren vassalls abans, els va atacar; Ivan el Terrible va enviar al voivoda Cheremetief des de [[Bielev]] al front de 13.000 soldats, boiars, strelizts i cosacs; quan Devlwt ho va saber va abandonar l'expedició i es va dirigir amb 60.000 homes cap a Tula. Cheremetief estava acampat prop de les muntanyes Sagrades i les de Dutza i estava preparat per la lluita; el tsar va marxar des de Moscu en ajut del Cheremetief i van agafar al khan entre dos focs i es va haver de retirar i encara foren derrotats pels russos i l'estendard dels begs de [[Shirin]] fou capturat, però l'endemà els tàtars van reprendre la lluita i van capgirar la situació; Cheremetief fou ferit i els russos es van retirar cap a [[Tula (Rússia)|Tula]]. Els tàtar van tornar a la [[Taurida]].
 
Un intent contra Tula i Kozelsk el 1557 va ser avortat per l'enviament de tropes russes. Aquest mateix anys els caps [[circassians]] Tasdurt i Dassibok van conquerir per a Rússia les ciutats de Temruk i Taman, a l'antic principat de [[Tmutarakan]]. L'hivern fou terrible i molts [[nogais]] nòmades van morir a causa del fred i a Crimea a més hi va haver una plaga. El 1558 amb suport de tropes turques fou ocupada [[Khortitza]] al cap cosac Vechnevetzki, que es va retirar a Cherkask i Kane, ciutats nominalment part del regne de Polònia-Lituània, i després va rebre un feu rus a Bielev. Crimea va proposar a Rússia una aliança contra Polònia i Lituània.
Línia 15:
El [[21 d'agost]] de [[1561]] Ivan el Terrible es va casar amb la filla del príncep circassià de Temnik, batejada com a Maria. Aquest mateix any el khan va fer un atac al sud de Rússia però es va retirar al cap de poc. El setembre de 1565, el khan va creuar el [[Donetz]] i va assetjar Bolkhof però es va retirar com habitualment en acostar-se els russos. El 1567 va fer una ràtzia a Polònia.
 
Vers aquest temps el sultà [[Selim]] va voler recuperar Àstrakhan i Devlet va tractar d'explicar-li que a l'hivern era impossible a causa del fred i a l'estiu per la sequera i va suggerir que valia més atacar Ucraïna; però el sultà no el va escoltar i va enviar 15.000 sipahis i 2.000 [[genísser]]s a [[Feodòssia]], a la primavera del 1569 i va ordenar anar a Perevolok i fer un canal entre el [[riu Don|Don]] i el [[Volga]]; al paixà se li van unir a la plana de Kachalinsk les forces del khankan, quinze mil homes més; els cosacs del Don es van retirar però els turcs van veure que era impossible fer el canal i van enviar l'artilleria a [[Azov]] marxant amb 12 canons a Àstrakhan, però el tsar va enviar un exèrcit a protegir aquesta ciutat. El [[26 de setembre]] els turcs i tàtars van acampar prop d'Àstrakhan on se'ls van unir els [[nogais]] i gent de la ciutat que s'oposava al domini rus; en acostar-se els russos els atacants es van retirar i la ruta escollida fou molt dolenta, ja que no es trobava menjar ni aigua i molts van morir i altres van caure en mans dels circassians. En arribar a Azov el polvorí va volar accidentalment i la ciutat es va cremar amb els vaixells del port; el khan de Crimea es va atribuir el mèrit davant els russos d'haver fet fracassar l'expedició. Els russos van construir una fortalesa al [[Terek]] per consolidar el poder sobre els circassians i donar suport a Temruk, sogre d'Ivan
 
Després del fracàs otomà en la guerra contra els russos pel baix [[Volga]], la Porta va incitar al [[khanat de Crimea|khan de Crimea]] a fer la guerra a [[Rússia]]; el 1570 fou atacat el príncep Temruk matant als seus dos fills Mamstruk i Bilberukt; es va construir llavors la fortalesa d'Islam Kerman. El 1571 va aparèixer pel sud de Rússia amb 100.000 homes; els russos s'esperaven al riu [[Oka]] a Serpukof. Ivan es va mostrar un covard i a la vista dels tàtars va fugir a Alexandrovski a 30 km de Moscou. El khan va derrotar el russos al riu [[Oka]] i va entrar a [[Moscou]] que va incendiar (llavors va rebre el seu malnom de Taht-alghan o '''Daghti-alghan'''). Després es va retirar a Crimea. Exigia la restitució dels khanats de [[khanat de Kazan|Kazan]] i [[khanat d'Àstrakhan|Àstrakhan]] i amenaçava tornar, però el tsar s'hi va negar i llavors Devlet va fer una nova expedició contra Moscou ([[1572]]) passant l'Oka on va eludir als russos, però fou derrotat prop de la ciutat, a [[Molodi]] (Molody), a uns 50 km de Moscou pel cap rus Vorotinsky, i rebutjat.