Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra russo-turca (1768-1774)»

m
Ortografia
m (Ortografia)
m (Ortografia)
 
|Data = [[25 de setembre]] de [[1768]] - [[21 de juliol]] de [[1774]]
|Lloc = [[Polònia]], sud de [[Ucraïna]], [[Grècia]]
|Resultat = Victòria russa. <br />L'[[Imperi Otomà]] reconeix la independència del [[KhanatKanat de Crimea]]
|Casus = Atac rus a [[Balta]] (KhanatKanat de Crimea, actual Ucraïna)
|Combatientes1 = [[Fitxer:Ottoman Flag.svg|22px|Otomà]] [[Imperi Otomà]] <br /> [[Fitxer:Flag of the Crimean Tatar people.svg|22px|Crimea]] [[KhanatKanat de Crimea]]<br/>(protectorat otomà) <br />[[Fitxer:Flag of Wallachia.svg|22px|Valàquia]] [[Valàquia|Principat de Valàquia]]<br/>(vassall otomà)<br/>[[Fitxer:Flag of Moldavia.svg|22px|Moldàvia]] [[Principat de Moldàvia]]<br/>(vassall otomà)
|Combatientes2 = [[Fitxer:Flag of Russia.svg|22px|Rússia]] [[Imperi Rus]] <br/>[[Fitxer:Прапор В.З..png|22px|Cosacs]] [[Cosacs zaporoges]] <br/> (protectorat rus)<br/>[[Fitxer:Greek Revolution flag.svg|22px|grecs]] [[Grècia otomana|Rebels grecs]]<br/>[[Fitxer:Flag of Kingdom of Kartli-Kakheti.svg|22px|Kakhètia]] [[Kakhètia|Regne de Kakhètia]]<br/>[[Fitxer:Imeretiflag.jpg|22px|Imerètia]] [[Imerètia|Regne d'Imerètia]]
|Comandante1 = [[Fitxer:Ottoman Flag.svg|20px|Otomà]] [[Mustafà III]] <br/>[[Fitxer:Ottoman Flag.svg|20px|Otomà]] [[Abdul Hamid I]]<br/>[[Fitxer:Ottoman Flag.svg|20px|Otomà]] [[İvazzade Halil Paşa]]<br/>[[Fitxer:Ottoman Flag.svg|20px|Otomà]] [[Mandalzade Hüsameddin]]<br/>[[Fitxer:Flag of the Crimean Tatar people.svg|22px|Crimea]] [[Qaplan II Giray]]<br/>[[Fitxer:Flag of the Crimean Tatar people.svg|22px|Crimea]] [[Sahib II Giray]]
|Bajas2 = 5.000
}}
La '''guerra russo-turca de 1768-1774''' va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus ''de facto'' sobre el sud d'[[Ucraïna]], fins llavors dominada per l'[[Imperi Otomà]] a través del seu [[estat titella]], el [[KhanatKanat de Crimea]]. La guerra va ser una conseqüència inesperada de la tensa relació que es vivia al [[Regne de Polònia]], on diversos nobles es van revoltar contra el govern del rei [[Estanislau II de Polònia]], antic amant i titella de l'emperadriu [[Caterina II de Rússia]]. Aquests nobles, reunits en l'anomenada [[Confederació de Bar]], atacaven les tropes russes desplegades a Polònia en suport d'Estanislau II i després es retiraven a països veïns per protegir-se de les represàlies russes.
 
El [[1768]] un grup de [[cosacs]] al servei de Rússia va perseguir una banda de confederats fins a la ciutat de [[Balta]], en l'actual [[Ucraïna]], que en aquell temps formava part del [[khanatKanat de Crimea]], i van incendiar la ciutat. Els crimeans van acusar als cosacs de matar a diversos dels seus conciutadans, cosa que Rússia va negar, i van demanar ajuda al seu senyor, el sultà otomà [[Mustafà III]] de [[Constantinoble]]. Basant-se en això, Mustafà III va declarar la guerra a Rússia el [[25 de setembre]] de [[1768]]. Per la seva banda, Rússia es va guanyar el suport del [[Regne de la Gran Bretanya]] i dels rebels grecs, la qual cosa li garantia un accés sense problemes al [[Mar Mediterrani]] així com alguns consellers navals.
 
== Desenvolupament ==
 
== Conseqüències ==
El [[21 de juliol]] de 1774 Rússia i Turquia van signar el [[Tractat de Küçük Kaynarca]], que posava fi a la guerra. D'acord amb el tractat, l'Imperi Otomà reconeixia la independència d'un reduït [[KhanatKanat de Crimea]] (cosa que el convertia ''de facto'' en un estat satèl·lit de Rússia). Rússia guanyava a més el dret a construir dos ports al [[Mar Negre]], cosa que fins llavors li havia estat vedada. Finalitzava així el monopoli otomà sobre el mar i s'obria la possibilitat d'un atac naval rus sobre la mateixa Constantinoble en el futur.
 
Pel [[Tractat d'Aynali Kavak]] entre Turquia i Rússia de [[1779]], els russos es van comprometre a evacuar Crimea i el sultà a canvi va concedir la investidura a [[Şahin Giray]] el novembre.<ref>{{ref-llibre |cognom=Fisher |nom=Alan W. |títol=The Russian Annexation of the Crimea 1772-1783 |url=http://books.google.cat/books?id=65JOAAAAIAAJ&pg=PA108&dq=Aynal%C4%B1+Kavak+1779&hl=ca&sa=X&ei=OkA2Ucj8OOO-0QWMw4HwAw&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=Aynal%C4%B1%20Kavak%201779&f=false |editorial=CUP Archive |data=2008 |pàgines=p.108 |isbn=1001341082}}</ref>
 
Per la seva banda, el KhanatKanat de Crimea va sobreviure a la guerra, però va quedar sumit en la ruïna i dividit entre faccions fortament enfrontades que donaven suport a Rússia o Turquia. Usant com a pretext la [[guerra civil]] que per aquesta causa dessagnava el país, els russos van ocupar Crimea a [[1783]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kırımlı |nom=Hakan |títol=National movements and national identity among the Crimean Tatars: (1905-1916) |url=http://books.google.cat/books?id=vqF1SIy9D3gC&pg=PA1&dq=1783+crimea+annexation&hl=ca&sa=X&ei=wQgJUufJIOa47AaTmYCIDQ&ved=0CEwQ6AEwBA#v=onepage&q=1783%20crimea%20annexation&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1996 |pàgines=1 |isbn=9004105093}}</ref> i van deposar l'últim [[kan]], [[Şahin Giray]], el mateix que anys enrere havia estat rebut per la mateixa Caterina II. Exiliat a l'Imperi Otomà a [[1787]], va ser acceptat favorablement pel sultà, però se l'envià desterrat a [[illa de Rodes | Rodes]], on el sultà [[Abdul Hamid I]], que no li perdonava el seu paper en la negociació de la pau amb Rússia i el consegüent abandonament de Turquia a la guerra, n'ordenà la seva execució.
 
De fet Turquia no va acceptar formalment l'annexió de Crimea a Rússia el 1783, per la qual cosa la visita de Caterina II a la península a [[1787]] va ser utilitzada com a pretext per a la [[Guerra Russo-Turca (1787-1792)|nova guerra russo-turca]] que va esclatar aquell any.
1.991.445

modificacions