Khivà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Ortografia |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Khiva}}
{{Infotaula geografia política}}
'''Khivà''' ([[uzbek]]: Хива, ''Хivа''; [[rus]]: Хива, ''Khivà''; [[persa]]: '''خیوه''', ''Khiveh'', àrab: ''Khiwa''), antigament anomenada '''Coràsmia''' (''Khorezm'', ''Khwārezm'') és una ciutat de l'[[Uzbekistan]] que fou capital i centre d'un [[
== Història ==
{{VT|
=== Història antiga ===
La regió de Khivà és un dels antics pilars de les activitats culturals i de l'arquitectura [[Iran|iranianes]]. Històricament, els seus habitants eren d'arrel iraniana, de la branca coràsmica. Parlaven una [[persa|llengua irànica]] oriental anomenada [[coràsmic]]. Com a conseqüència dels constants atacs i de les migracions dels turcs, la regió té ara una població barrejada i ha perdut la llengua persa. Els natius anomenaven a la ciutat com Khivak. Istrakhri, Mukaddasi i Yakubi l'esmenten al segle X i diuen que era una gran ciutat construïda al canal d'un riu amb diverses mesquites; No va agafar importància fins al {{segle|XVI}} sota els uzbeks.
Línia 12:
La dinastia local uzbeka anomenada Arabshadida o dels Arabshadides derivada de Djoci el fill gran de Genguis Khan.<ref> Zambaur, Manual de genéalogie et chronologie </ref> va prendre el poder el [[1511]]. Amb aquesta dinastia la capital es va establir a Khivà que des de la destrucció de [[Urgendj]] havia esdevingut la ciutat principal, antigament anomenada Khiwak i ja esmentada pels geògrafs àrabs al segle X com a lloc de certa rellevància.<ref> els habitants al segle X eren [[xafiïtes]] mentre la resta del país era [[hanefita]]</ref>
A la segona part del regnat de Arab Muhammad (1602-1623) la capital es va traslladar a Khiva. Una nova Urgendj fou construïda a 30 km de Khivà; l'antiga capital [[Kath]] havia quedat totalment despoblada i el khan Muhammad Anusha (1663-1674) en va construir una de nova a la riba esquerra de l'[[Amudarià]], més avall de la nova Urgendj. Amb el temps la capital va donar el seu nom al territori ([[
La dinastia va governar sobre extensos territoris que anaven fins al límit nord del Khurasan i els rius orientals de la mar Càspia, regions anomenades "Costat de la muntanya" per oposició a les terres planes de la vall de l'Amudarià (Costat de l'aigua). Durant dos anys (1538-1540) fou ocupada per l'emir uzbek de [[Bukharà]] Ubayd Allah ben Mahmud, però no s'hi va poder sostenir; el [[1593]] Abd Allah ben Iskandar de Bukharà va tornar a ocupar el país (1593-1598) i altre cop en fou expulsat. Fins i tot Khiva van arribar a fer alguna incursió contra Bukharà (Muhammad Anusha Khan el [[1665]]). El
Progressivament al {{segle|XVIII}} els khan arabshahides gengiskhànides van perdre el poder efectiu en favor del ''inak'', el membre més antic i el general de la tribu turca dels [[qongrat]] (kongrat), i que va restar hereditari en una família. A partir del [[1764]] els khans ja només tenien poder dins del palau i el ''inak'' va agafar tot el poder excepte el títol (que finalment també van agafar el 1804).
Línia 30:
Al mateix temps, els britànics, desitjosos de posar fi a les pretensions russes d'annexionar-se Khivà, van llançar la seva pròpia temptativa per alliberar els esclaus. Un sol oficial establert a [[Herat]], el capità [[James Abbott]], disfressat d'afgà, va partir la nit de Nadal de 1839 cap a Khivà. Hi va arribar a la fi de juny del [[1840]], i si bé el khan recelava de la seva identitat, va aconseguir que li deixés portar una carta al tsar per solucionar la qüestió dels esclaus. El [[7 de març]] de 1840, doncs, va sortir cap a [[Fort Aleksandrovsk]], i fou traït i robat pel seu guia, i tot seguit deixat anar quan els bandits van saber el seu origen i la destinació de la carta. Aleshores, els seus superiors d'[[Herat]], no tenint notícies seves, van enviar un altre oficial, el tinent [[Richmond Shakespear]], a buscar-lo. Shakespear va tenir molt més èxit que Abbott, ja que no només va acordar amb el khan alliberar tots els súbdits russos que hi hagués sota el seu control, sinó que el fet de posseir esclaus russos fos un crim castigat amb la mort. Els esclaus alliberats i Shakespear van arribar a Fort Aleksandrovsk el [[15 d'agost]] de 1840, i [[Rússia]] va perdre, de moment, la seva primera motivació per a la conquesta de Khivà.
El [[1847]] els russos van establir la fortalesa de Kazalinsk a la desembocadura del Sirdarià que va servir de base per atacar els khanats de [[
Fou el [[1873]], després de la conquesta russa de les ciutats veïnes de [[Taixkent]] i [[Samarcanda]], quan el general [[Konstantin Kaufmann]] va sortir d'Oremburg, i amb el suport de Krasnovodsk a la part oriental de la mar Càspia, i Perovski en el curs inferior del Sirdarià i a Taixkent, van avançar simultàniament cap a Khivà amb 13.000 soldats d'infanteria i de cavalleria. La ciutat va caure el [[28 de maig]] de 1873, i tot i que [[Rússia]] ara controlava la ciutat, nominalment va permetre que romangués com una nació [[vassall]]a semi independent, sota la forma del protectorat, cedint a Rússia tots els territoris a la dreta de l'Amudarià i pagant una forta indemnització.
Línia 43:
El [[17 d'octubre]] de [[1923]] la República Popular de Coràsmia o Khivà es va transformar en República Socialista Soviètica de Coràsmia, i a la constitució aprovada el dia [[23 d'octubre]] va establir la seva nova bandera, vermella i amb un estel vermell de vores grogues prop del cantó, i a sota, en lletres petites, la frase: "proletaris de tots els països, uniu-vos!", i sota d'això el nom de la República en caràcters més grans. La república es va dissoldre el [[1924]] per integrar-se a les noves repúbliques ètniques soviètiques de l'Àsia Central. Una part del país va passar al [[Turkmenistan]] i la resta a l'Uzbekistan.
== La Khivà capital del
La ciutat tenia unes notables muralles, alguns alts minarets, mesquites i una gran torre rodona que reflectia els rajos del sol. La porta principal era la d'Hazarasp. La ciutadella a l'interior tenia una muralla pròpia (possiblement la muralla antiga de la ciutat) amb quatre portes i mesurava 1,5 km; molts edificis eren dins la ciutadella. Les muralles exteriors foren construïdes el 1842. A la plaça principal hi havia el palau del khan amb un gran harem, la madrassa i edificis privats i en un angle la torre rodona de Khivà de 39 metres d'altura, sense cap ornament excepte versicles de l'Alcorà. L'estructura més sagrada era la mesquita de Pahlivan Ata amb la tomba del patró local Pehlivan Ahmed Zemchi, que Vambery suposa del {{segle|XVI}} i Mc Gahan de 1811. A la ciutat hi havia altres tres mesquites destacades: Jüm (a la que el khana nava els divendres), la Khanmesjidi a la ciutadella; i la Karaiismedjidi a la que anaven alts personatges. La madrassa principal era la de Medemin Khan (Muhammad Amin Khan) construïda el 1841 per un arquitecte persa; altres madrasses eren la d'Allah Kuli Khan, Kutlugh Murad Inak, Arab Khan, i Shir Ghazi Khan. Hi havia diversos basars però no botigues. El caravanserrall fou construït el 1823 per Muhammad Rahim Khan I.
| |||