Murades de Palma: diferència entre les revisions

La ciutat de Palma fou fundada després de l'any {{aC|123}} pel [[cònsol romà]] [[Quint Cecili Metel Baleàric|Quint Cecili Metel]], que en va triar el lloc pel seu valor estratègic: en una badia, dalt d'un pujolet i adjacent a una cala que feia un petit port.<ref>Cal recordar que, en època antiga, el [[torrent de la Riera]] feia una cala que arribava fins a l'actual plaça de les Tortugues, on s'han trobat restes de vaixells d'època romana i islàmica.</ref>{{sfn|Tous Melià|2004}} En un primer moment, la ciutat no comptava amb murades, i així fou fins al {{segle|ii}};{{sfn|Vallori|2019|p=292}} però cap als segles {{Romanes|iii-iv}} es bastí un recinte murat que recorria, aproximadament, el Mirador (encara existent, sota la [[Catedral de Mallorca|catedral]]) i els carrers del Palau, de Can Anglada, de l'Almudaina i de Palau Reial{{sfn|Bibiloni|2012|p=17}}. Pel que fa a les portes, se n'ha conservat una, si bé força modificada: l'Arc de l'Almudaina, situat en aquest carrer, en el segment comprès entre els carrers d'en Morei i de Can Anglada;<ref>{{ref-llibre|apellidos1=Mallol|nom1=Ferran Soldevila|títol=Les quatre grans cròniques|data=2007|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|isbn=9788472839014|pàgina=181|edició=1a edició|url=https://books.google.cat/books?id=yoMi0efe7foC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false|consulta=8/11/2017}}</ref> a més, hi ha dues portes més documentades, la dita Volta Pintada, al carrer de Palau Reial, tocant a Cort, i la dita Porta de Valldigna, al carrer de Sant Pere Nolasc{{sfn|Bibiloni|2012|p=17}}. Encara hi hauria hagut una altra porta al carrer de Palau Reial, que conduïria cap a ponent. Pel que fa a les torres, sembla que les torres de l'Almudaina de la façana que mira a la Seu podrien coincidir amb les antigues torres de la murada romanatardoromana; també se n'ha trobada una als jardins del Bisbe i una altra adjacent al palau del Bisbe{{sfn|Garau Alemany}}. També s'han conservat bocins del mur a Can Bordils i als jardins del Bisbe{{sfn|Bibiloni|2012|p=17}}.

És possible que la totalitat del recinte sols s'assolís per parts, i es bastís primer la ciutadella (probablement, sobre un campament primigeni), després un primer perímetre a la part més pròxima a la costa i posteriorment ampliat gairebé fins a Cort.{{sfn|Garau Alemany}}. També hi ha dubtes respecte la possibilitat que el palau de l'Almudaina fos, efectivament, l'antiga ciutadella romana: hi ha hagut autors que han assenyalat que el ''castrum'' romà podria haver estat situat a llevant de l'actual Almudaina, la qual seria una obra d'època islàmica{{sfn|Garau Alemany}}{{sfn|Frau Riera|1993|p=38}}.

Per molt que la Palma romanatardoromana pogués créixer més enllà de les murades, sembla que durant el [[Invasions dels vàndals de les Illes Balears|domini vàndal]] i durant el [[Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient|domini bizantí]] el perímetre no es modificà, més enllà de la possibilitat que patissin reformes i reparacions, i que no fou fins que els musulmans [[Conquesta islàmica de Mallorca|conqueriren Mallorca]] que es pogué produir la primera ampliació del perímetre de la murada{{sfn|Tous Melià|2004}}. Sembla que, fins a la conquesta islàmica, la ciutat tenia pocs habitants{{sfn|Riera Frau|1993|p=27-29}}.

L'[[Conquesta islàmica de Mallorca|arribada]] de musulmans nord-africans sota l'[[Emirat de Qúrtuba]] l'any [[902]] comportà la renovació d'aquestes infraestructures. L'any [[903]], [[Issam al-Khawlaní]] és nomenat primer [[valí]] de les illes i amb ell s'inicia una nova remodelació de la ciutat, que portarà a la reconstrucció de les antigues murades romanestardoromanes i a la construcció de bastions d'[[Arquitectura islàmica|estil àrab]] al llarg de la costa. Cal suposar que la ciutat començà l'expansió (o continuà d'expandir-se) extramurs, i aparegueren nous barris fora de l'antic recinte amuradat que, més tard, portarien la ciutat a edificar noves murades que protegissin les noves barriades{{sfn|Frau Riera|1993|p=27-29}}.