Banu Lam: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Verb transitiu
Línia 5:
El seu ancestre seria Lam ibn Harith cap dels kahtan de l'[[Hedjaz]]. Un descendent seu, Barak, dirigia la tribu quan va emigrar a la regió d'Hawiza (un grup va restar al [[Nedjd]]), i el seu fill Hafiz ibn Barak al-Lam apareix en una disputa que no està clar si era contra el seu pare o contra el wali d'Hawiza (un cap dels [[Rabia]]) i es va apoderar en les lluites del territori entre Shaykh-Sad i Amara, territori que abans era dels [[Rabia]], establint el poder dels Banu Lam. Encara que això no se sap quan va passar si que es pot situar aproximadament al final del {{segle|XVI}}, probablement a l'entorn del 1570 doncs el 1575 ja estaven a la riba oriental del Tigris.
 
Els banu Lam no acceptaven de bon grau l'autoritat dels otomans. La primera expedició contra ells la va fer el paixà de [[Bagdad]] Umar (1677-1681). Ali Pasha (1695-1696) va dirigir personalment una expedició de càstig. Hasan Pasha (1704-1724) fou el que més es va destacar en l'intent d'imposar el domini otomà i va dirigir diverses expedicions durant el seu govern. Els Banu Lam de fet mai foren sotmesos més que temporalment. El [[1726]] es van aliar a altres grups en revolta i van atacar Bagdad en cooperació amb els [[lurs]]. Durant el govern de [[Nadir Shah]] a Pèrsia, aquest va assetjar Bagdad ([[1733]]) i els Banu Lam, manats per Abd Al·lah, li van donar suport; van acceptar cooperar al valí àrab d'Hawiza per atacar conjuntament [[Bàssora]] però l'atac planejat mai es va portar a terme. L'exèrcit otomà de [[Topal Osman Paixà]], va derrotar alsels perses el juliol de [[1733]] i els atacants es van haver de retirar; els Banu Lam van ajudar als que fugien a retornar a Pèrsia, el que va comportar represàlies d'Ahmad Pasha. Però les destruccions ocasionades per la guerra havien deixat la província en l'anarquia, facilitant les revoltes dels nòmades: els Banu Lam els [[Banu l-Muntafik]] i els Banu Lames van romandre actius en la revolta. El [[1743]] [[Nadir Shah]] va retornar i els Banu Lam li van donar altre cop suport i van participar en el setge de Bàssora. Posteriorment fou una constant la rebel·lió endèmica dels Banu Lam i les expedicions otomanes per sotmetre'ls o castigar-los, sent les principals expedicions les de [[1763]], [[1800]], [[1806]], [[1849]], [[1879]] i [[1911]]. D'altra banda el 1841 el govern persa de [[Muhammad Xah Qajar]] va enviar una expedició contra Muhammad Taki Khan, el líder dels [[bakhtiyaris]], dirigida pel governador d'[[Isfahan]] Mutamid al-Dawla, i durant les operacions algunes terres i pobles dels Banu Lam foren saquejats pels perses. Des de llavors els Banu Lam, que pagaven un petit tribu al xa, ho van deixar de fer (excepte en algunes ocasions especials) i aprofitant la seva situació entre Pèrsia i Turquia, van romandre independents de fet.
 
Al {{segle|XIX}} els Banu Lam es van enfrontar als seus veïns, principalment els [[lurs]], els Banu l-Muntafik i els Al Bu Muhammad. El conflicte entre ells va evitar a la ciutat de [[Dezful]] ser saquejada. també va tenir algunes lluites internes. Algunes de les seves incursions van tallar el tràfic fluvial pel Tigris; durant la [[I Guerra Mundial]] hi va haver atacs a vaixells navegant pel riu ia posicions avançades britàniques, i aquest fet fou considerat una amenaça greu pels britànic (1915) que van iniciar operacions limitades contra els Banu Lam. Al final de la guerra el territori va passar a control britànic i els Banu Lam van aturar les seves operacions, però van tenir alguns conflictes amb el wali de Pusht-i Kuh. Després del 1923 amb la consolidació del poder central a Pèrsia i la limitació de la transhumància, els Banu Lam es van sedentaritzar als següents anys.