Banu Lam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Verb transitiu |
||
Línia 5:
El seu ancestre seria Lam ibn Harith cap dels kahtan de l'[[Hedjaz]]. Un descendent seu, Barak, dirigia la tribu quan va emigrar a la regió d'Hawiza (un grup va restar al [[Nedjd]]), i el seu fill Hafiz ibn Barak al-Lam apareix en una disputa que no està clar si era contra el seu pare o contra el wali d'Hawiza (un cap dels [[Rabia]]) i es va apoderar en les lluites del territori entre Shaykh-Sad i Amara, territori que abans era dels [[Rabia]], establint el poder dels Banu Lam. Encara que això no se sap quan va passar si que es pot situar aproximadament al final del {{segle|XVI}}, probablement a l'entorn del 1570 doncs el 1575 ja estaven a la riba oriental del Tigris.
Els banu Lam no acceptaven de bon grau l'autoritat dels otomans. La primera expedició contra ells la va fer el paixà de [[Bagdad]] Umar (1677-1681). Ali Pasha (1695-1696) va dirigir personalment una expedició de càstig. Hasan Pasha (1704-1724) fou el que més es va destacar en l'intent d'imposar el domini otomà i va dirigir diverses expedicions durant el seu govern. Els Banu Lam de fet mai foren sotmesos més que temporalment. El [[1726]] es van aliar a altres grups en revolta i van atacar Bagdad en cooperació amb els [[lurs]]. Durant el govern de [[Nadir Shah]] a Pèrsia, aquest va assetjar Bagdad ([[1733]]) i els Banu Lam, manats per Abd Al·lah, li van donar suport; van acceptar cooperar al valí àrab d'Hawiza per atacar conjuntament [[Bàssora]] però l'atac planejat mai es va portar a terme. L'exèrcit otomà de [[Topal Osman Paixà]], va derrotar
Al {{segle|XIX}} els Banu Lam es van enfrontar als seus veïns, principalment els [[lurs]], els Banu l-Muntafik i els Al Bu Muhammad. El conflicte entre ells va evitar a la ciutat de [[Dezful]] ser saquejada. també va tenir algunes lluites internes. Algunes de les seves incursions van tallar el tràfic fluvial pel Tigris; durant la [[I Guerra Mundial]] hi va haver atacs a vaixells navegant pel riu ia posicions avançades britàniques, i aquest fet fou considerat una amenaça greu pels britànic (1915) que van iniciar operacions limitades contra els Banu Lam. Al final de la guerra el territori va passar a control britànic i els Banu Lam van aturar les seves operacions, però van tenir alguns conflictes amb el wali de Pusht-i Kuh. Després del 1923 amb la consolidació del poder central a Pèrsia i la limitació de la transhumància, els Banu Lam es van sedentaritzar als següents anys.
| |||