Dagomba: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Verb transitiu
Línia 2:
 
== Fundació ==
Fou fundat per invasors del nord al segle XIII;<ref> segons la tradició el caçador Tohadzie, originari de [[Zamfara]] però procedent de l'[[Imperi de Mali]]</ref> El suposat fundador Tohadzie es va establir en un lloc concret i va aconseguir el suport de la població local a la que va organitzar per lluitar contra les viles veïnes que atacaven sovint la zona on s'havia establert. Es va casar amb una princesa maliana, Pagawubga que li va donar un fill, Kpognambo, que fou un guerrer notable almenys com el seu pare. A la mort dels seus pares es va desplaçar a l'est cap a Biun a Fadan Grumah, on va derrotar alsels tendana <ref> als segles XII-XIV la regió avui dia anomenada Burkina Faso i part del nord de Ghana foren habitats per tribus acèfales que no tenien estructura de regne ni cap sistema polític; tendana significaria literalment "amo de la terra" i cada tendana era considerat l'enllaç amb el món espiritual o ancestral i estava encarregat d'oferir sacrificis als ancestres per la prosperitat i la pau al país </ref> i es va proclamar rei de Biun, on va governar fins a morir; estava casat amb dues dones, Sihisabiga (filla del bruixot de Biun) i Suhuyini (filla del rei de Fadan Grumah); de la segona va tenir tres fills Malgimsim, Nyelgili i Namzisheli, i de la primera un, Gbewaah. Els quatre es van disputar el poder a Biun i Gbewaah va emigrar en el segle XIII cap a Pusiga (a la regió Oriental del Nord de Ghana) on va establir el primer regne Dagbon anomenat Gran Dagbon, Primer Dagbon o Vell Dagbon, que va governar fins a la mort. Per la seva banda Malgisim va dominar Biun, Nyelgili va fundar el regne de Nangodi i Namzisheli el regne de Tongo.
 
El rei del Gran Dagbon va ser titulat "''nam''" (o ''Naa''). Després de la mort de Naa Gbewaah, els seus fills Zirli i Kofogu es van disputar el regne fin que el primer va matar el segon i va aconseguir imposar-se a Pusiga, però es va enfrontar a Biun i la lluita va portar a l'enfonsament del Gran Dagbon. Sitobu, Tohagu i Mantambo, altres fills de Naa Gbewaah es van traslladar més al sud de Pusiga amb els seus seguidors i Tohagu va fundar el regne Mamprusi, Mantabo va fundar el regne Naun i Sitobu el regne de Dagbon anomenat Modern Dagbon o Segon Dagbon. Una germana dels tres, Yentuagri, es va casar amb Grumah i van establir el regne de Moshi (vegeu [[Regnes Mossi]]).
 
El títol reial al Nou Dagbon fou ''Ya Naa'' (literalment "rei del poder" o de la força).<ref> La selecció del ''Ya Naa'', fins a la modificació legal el 1948, era responsabilitat del comitè de selecció format pel ''Kuga Naa'', el ''Gushie Naa'', el ''Gomli'' i el ''Tugri Nam''. El Kuga Naa era un oficial del rei i fou creat sota Naa Sitobu (vers 1400) i el seu germà Sibie fou el primer Kuga Naa; el comitè de selecció consultava els esperits dels desapareguts ''yananima'' i pregava per establir el millor candidat elegible; el millor candidat era el que podia portar pau i prosperitat al regne; fins al 1948 no fou substituït per un modern comitè de selecció format per caps de divisió i ancians. Quan el ''Kuga Naa'', el ''Gomli'' i el ''Tugri Nam'' havien decidit sobre el proper ''Ya Naa'', el primer es trobava amb el ''Gushie Naa'' als afores de Yendi doncs pels ''Gushie Naa'' era tabú entrar a Yendi després de mort el ''Ya Naa''; el ''Kuga Naa'' informava de la seva elecció; El ''Gushie Naa'' entrava aleshores a Yendi amb la seva gent i amb tambors i danses, i anaven cap a palau on agafava una peça de la sala de “''Zon titali''”. El Gushie Naa en la resta del dia donava la peça al ''Kuga Naa'' i aquest l'enviava al ''Ya Naa'' electe, el que significava una elecció oficial</ref> A la mort de Sitobu el va succeir el seu fill Naa Nyagse (1416-1432) que va expandir el regne en totes direccions. Després d'ascendir a les pells (al tron) de Yani,<ref> les pells que donaven dret a la reialessa a Yendi </ref> Nyagse va fer la guerra als Dagbon Sablisi (Dagbamba Negres) i va fundar Yani Dabari, nova capital; en el camí va derrotar alsels tendana de Disega i de Piugu i va nomenar al seu fill Zakpabo com a cap a Piugu. Va anar llavors a Diare, Depale, Sena, Dalon, Tibun, Lunbuna, Vogu, Gbulun, Kumbungu i Zugu, tot en el modern Dagbon occidental; els tendana (en plural ''tendamba'') foren massacrats i va nomenar als seus fills Sheno, Danaa, Lareyogu, Kpalaga, Tuntie, Suzable, Legu, Binbien i Waa respectivament com a caps dels pobles conquerits.<ref> Els exits de Nyagse s'han d'atribuir a una estructura militar ben organitzada i a la seva cavalleria que s'imposava fàcilment als pobles de la sabana que no tenien organització militar i fugien davant els guerrer muntats. La cavalleria a més permetia recórrer llargues distàncies en un camp obert</ref> Aquest sistema de nomenar fills, parents o persones de confiança a les poblacions conquerides fou seguit no sols per Nyagse sinó també pels seus successors; amb matrimonis mixtes es va aconseguir assimilar als conquerits a l'imperi Dagbon. A Zangbalun el rei Nyagse va nomenar cap al seu oncle Burzambo, i a Didoge a un dels seus seguidors, Bolega. Nyagse va continuar les conquestes ocupant Kunkon, Zakole i Nane on va nomenar als seus fills Tulibi, Bimbaliga i Koledgenle com a caps. A Karaga va nomenar rei (''Naa'') a un oncle (germà de Sitobu) mentre altres oncles, Biyunkomba i Bogyelgu, foren nomenats caps de Mion i Sunson respectivament. Després de les conquestes a l'oest de Dagbon, el rei Nyagse va travessar el riu Oti cap a Dagbon oriental on va conquerir Zabzugu instal·lant al seu fill Yalem com a cap i llavors va marxar a Nakpali i Yembageya. Tot seguit va anar a Salenkogu, on fou nomenat cap el seu net Nguhuriba mentre un altre net, Kabiun, fou nomenat a Tagnemo. Naa Nyagse va tornar llavors a Yogu i va massacrar als tendana de Namogu. Mentre estava a Yogu va fer construir Yani Dabari on va morir el 1432.
 
== Domini aixanti ==