Tuculor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics
m Tipografia
Línia 9:
Al [[Futa Toro]], al final del segle XVIII, un grup de musulmans es va organitzar contra els atacs que feien els nòmades del nord, que la dinastia fulbe dels deniyanke (que governava el país) no podia aturar. Dirigits per Sulaiman Bal i després per Abdul Qadir Kane, van mobilitzar els camperols i van instal·lar l'anomenat ''imamat'' (localment, ''almamat''). Els deniyanke els van anomenar ''tarodbe'' ('recollidors d'almoines'), nom que els musulmans van adoptar com a propi i va ser el nom de la nova classe dirigent; eren d'orígens diversos (fulbe, [[soninke]], [[malinke]], [[wolof]], [[hàssan (guerrer)|hassaniyya]] i d'altres). Abdul Qadir Kane fou el primer ''almami'' o imam (vers 1770-1807) que va exportar el seu moviment islamista, però va acabar assassinat per una sèrie de gent alarmada per la seva militància islamista. Els seus successors van subsistir fins a la conquesta colonial francesa sense adoptar l'expansionisme d'Abdul Qadir.
 
Les idees d'Abdul Qadir Kane van restar en un grup de gent; el lloc on més foren adoptades fou la vall mitjana del Senegal, en ple Futa Toro, que van fer de la cultura musulmana el seu senyal d'identitat ètnica. Foren anomenats ''takulors'' (per Takrur), nom que després els francesos haurien interpretat com ''tot color'' (''tout coleur''). Un dels personatges que van donar relleu als tucolors fou [[al-Hadjdj Umar]], nascut a l'oest del Futa Toro a final del segle XVIII, que va fer una guerra santa contra els [[malinkes]] i [[bambares]] (avui a l'oest de [[Mali]]), que vers 1858/1859 havia reunit un exèrcit de 40.000  persones; el seu fill i successor Ahmad Shekhu va governar fins a l'arribada dels francesos als últims anys del segle. El seu estat fou anomenat ''Imperi tuculor''. Seydu Nuru Tal, net d'al-Hadjdj Umar, va seguir mantenint la identificació de Futa Toro i els tuculor amb la militància islamista durant el govern colonial (1920-1960). La diversificació de les pràctiques islàmiques i les seves reformes i l'expansió de la llengua pular per l'Àfrica occidental, combinats amb l'absència d'una autoritat islàmica central, va atenuar després aquesta característica, però encara subsisteixen associacions militants musulmanes que s'anomenen ''tuculor''.
 
== Referències i bibliografia ==