Mapamundis antics: diferència entre les revisions

El mapa de Babilònia conegut com a ''Imago Mundi'' és el mapamundi més antic conegut (segle VI aC).<ref name="BM92687">[http://britishmuseum.org/research/collection_online/collection_object_details.aspx?objectId=362000&partId=1 British Museum Inv. No.92687]: "6thC BC approx". see also: Siebold, Jim [http://www.henry-davis.com/MAPS/Ancient%20Web%20Pages/103.html Slide 103] via henry-davis.com - consultat el 2008-02-04. First published 1899, formerly also dated to an earlier period, {{circa|900|lk=no}} BCE. {{citar ref|títol=Geography and Ethnography: Perceptions of the World in Pre-Modern Societies|autor=Kurt A. Raaflaub & Richard J. A. Talbert| editorial= [[John Wiley & Sons]] |any=2009|isbn=1-4051-9146-5|pàgina=147}}</ref> El mapa reconstruït per Eckhard Unger mostra Babilònia i el riu [[Eufrates]], envoltat d'una terra circular que mostra Assíria, Urartu (Armènia)<ref>{{ref-publicació|jstor=1151277|títol=Imago Mundi's Logo the Babylonian Map of the World|nom=Catherine Delano|cognom=Smith|publicació=Imago Mundi|volum=48|any=1996|pàgines=209–211|doi=10.1080/03085699608592846}}</ref> i diverses ciutats, al seu torn envoltades d'un "riu amarg" (Oceanus), amb vuit regions perifèriques (nagu) disposades al seu voltant en forma de triangles, tot afaiçonant un estel en el seu conjunt. El text adjunt esmenta una distància de set ''beru'' entre les regions perifèriques. Les descripcions de cinc d'elles han sobreviscut:<ref>{{ref-llibre|nom=Irving|cognom=Finel|títol=A join to the map of the world: A notable discover|any=1995|pàgines=26–27}}</ref>

La cinquena regió, situada al nord, es troba en total foscor, una terra "on no ess'hi veu" i "el sol no és visible".

La sisena regió: "on viu un bou brau i ataca alel nouvingut". La setena regió es troba a l'est i és "on apareix el matí". Un paràgraf final resumeix: "En les vuit regions" (nagu) de les quatre ribes (kibrati) de la eate [rthrra...], ningú sap el seu interior".<ref name="BM92687"/>