Francesos: diferència entre les revisions

L'[[estat-nació]] francès no va aparèixer fins passada la [[Revolució Francesa]] de [[1789]] i l'Imperi de [[Napoleó]]. Va substituir l'antic [[Regne de França]] regit pel [[dret diví del rei]]. Segons l'historiador [[Eric Hobsbawm]], "la llengua francesa ha estat escencial per al concepte de França, tot i que el [[1789]] el 50% de la població francesa no la parlava gens i només un 12 o 13% la parlava adequadament - el fet és que fins i tot dintre de les zones de les [[llengües d'oïl]] no es parlava excepte en les ciutats i en aquestes ni tan sols en els suburbs. en ewl nord i el sud de França quasi ningú parlava francès. Del que disposava el francès era d'un estat que el podia convertir en la "llengua nacional" que fes que es convertís en la primera llengua de la població com la [[Unificació Italiana]] va fer que l'[[italià]] que només parlava un 2,5% de la població pogués convertir-se en la llengua de tota la ciutadania."<ref> [[Eric Hobsbawm]], ''Nations and Nationalism since 1780 : programme, myth, reality'' (Cambridge Univ. Press, 1990; {{ISBN|0-521-43961-2}}) chapter II "The popular protonationalism", pp.80-81 French edition ([[Gallimard]], 1992). According to Hobsbawm, the base source for this subject is [[Ferdinand Brunot]] (ed.), ''Histoire de la langue française'', Paris, 1927-1943, 13 volumes, in particular the tome IX. He also refers to [[Michel de Certeau]], Dominique Julia, Judith Revel, ''Une politique de la langue: la Révolution française et les patois: l'enquête de l'abbé Grégoire'', Paris, 1975. For the problem of the transformation of a minority official language into a mass national language during and after the [[French Revolution]], see Renée Balibar, ''L'Institution du français: essai sur le co-linguisme des Carolingiens à la République'', Paris, 1985 (also ''Le co-linguisme'', [[PUF]], [[Que sais-je?]], 1994, but out of print) ("The Institution of the French language: essay on colinguism from the [[Carolingian]] to the [[French Republic|Republic]]"). Finally, Hobsbawm refers to Renée Balibar and Dominique Laporte, ''Le Français national: politique et pratique de la langue nationale sous la Révolution'', Paris, 1974. </ref> Hobsbawm destaca el paper de [[reclutament]], inventat per Napoleó, als [[anys 1880]] en el que es barrejava molt tipus diferents de francesos i s'emmotllaven a un perfil nacionalista que va crear el ciutadà francès, amb la consciència de pertànyer a una nació comuna mentre que les diverses llengües de França eren progressivament erradicades.

 

 

Les dinàmiques de la població francesa varen començar a canviar a mitjans del {{segle|XIX}}, quan [[França]] va pujar al carro de la [[Revolució Industrial]]. L'establiment del creixement industrial va atraure a milions d'immigrants europeus durant el següent segle, especialment quantitats importants de [[polonesos]], [[belgues (Bèlgica)|belgues]], [[portuguesos]], [[italians]] i [[espanyols]]. En el període de [[1915]] a [[1950]] molt dels emigrants varen ser [[txecoslovacs]], [[hongaresos]], [[russos]], [[escandinaus]] i [[iugoslaus]]. En els [[anys 1970]] hi va haver petites emigracions de retorn de descendents de francesos a l'[[Argentina]] i a [[Xile]], però ja s'havien culturalitzat segons els països d'on venien. Un nombre petit però significatiu de francesos del nord i del nord-est té parents a [[Alemanya]] i la [[Gran Bretanya]]. La llei francesa va afavorir que milers de colons ètnicament o nacionalment francesos de les antigues colònies franceses del nord-est d'[[Àfrica]], l'[[Índia]] o la [[Indoxina]] poguessin anar a viure a [[França]]. En els anys 1970 uns 30.000 colons francesos varen abandonar [[Cambodja]] durant el règim de [[Khmers Rojos]] així que el govern de [[Pol Pot]] va confiscar les seves granges i propietats.