Khivà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Ortografia |
m Plantilles |
||
Línia 26:
El [[1804]] a la mort de l'''inak'' Avaz Biy, (fill i successor de Muhammed Amin Inak), el seu fill Iltazar va agafar el títol de khan. Muhammad Rahim va fer la guerra a Bukharà que va continuar el seu fill Allah Kuli. En aquest temps va assolir la màxima grandària anant de la [[mar d'Aral]] i la desembocadura del [[Sirdarià]] fins al sud de [[Merv]].
En ple {{segle|XIX
Al mateix temps, els britànics, desitjosos de posar fi a les pretensions russes d'annexionar-se Khivà, van llançar la seva pròpia temptativa per alliberar els esclaus. Un sol oficial establert a [[Herat]], el capità [[James Abbott]], disfressat d'afgà, va partir la nit de Nadal de 1839 cap a Khivà. Hi va arribar a la fi de juny del [[1840]], i si bé el khan recelava de la seva identitat, va aconseguir que li deixés portar una carta al tsar per solucionar la qüestió dels esclaus. El [[7 de març]] de 1840, doncs, va sortir cap a [[Fort Aleksandrovsk]], i fou traït i robat pel seu guia, i tot seguit deixat anar quan els bandits van saber el seu origen i la destinació de la carta. Aleshores, els seus superiors d'[[Herat]], no tenint notícies seves, van enviar un altre oficial, el tinent [[Richmond Shakespear]], a buscar-lo. Shakespear va tenir molt més èxit que Abbott, ja que no només va acordar amb el khan alliberar tots els súbdits russos que hi hagués sota el seu control, sinó que el fet de posseir esclaus russos fos un crim castigat amb la mort. Els esclaus alliberats i Shakespear van arribar a Fort Aleksandrovsk el [[15 d'agost]] de 1840, i [[Rússia]] va perdre, de moment, la seva primera motivació per a la conquesta de Khivà.
|