Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a l'Azerbaidjan a partir de Wikidata
m Verb transitiu
Línia 8:
El [[889]] o 890 (altres fonts donen el [[892]]) fou nomenat governador de l'Azerbaidjan i el [[893]] o [[894]] es va apoderar allí de [[Maragha]], que estava en poder del rebel [[Abd Allah ibn al-Hasan al-Hamdani]]. El 893 el rei d'Armènia [[Sembat I el màrtir]] va enviar una ambaixada a Bizanci per retre homenatge de vassall a l'emperador. Afshin va considerar l'ambaixada una traïció i va preparar una expedició. Sembat va reunir un exèrcit i ambdós parts es van trobar a la frontera, al districte de Radokq. Sembat va explicar que la seva amistat amb Bizanci era en interès del califat, on començava una certa decadència i a qui interessava un estat tampó i fins i tot una bona relació comercial. Afshin i Sembat van fer les paus.
 
La seva posició a [[Bagdad]] s'havia reforçat amb el casament de la seva filla amb el general Badr al-Mutadidi, confident del califa al-Mutadid. El divendres sant del 893 el rei Sembat es va apoderar de [[Dvin]] on governaven dos emirs que tenien un doble vassallatge: del rei armeni per ser part del seu territori, i de Muhàmmad com a governador dels musulmans. El 894/895 es van reunir amb Muhàmmad les forces del seu eunuc (''khadim'') el general [[Wasif]] que venien de derrotar alel [[dulàfida]] Imar ibn And al-Aziz al [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] però sense poder annexionar el territori, i junts van fer una segona expedició a Armènia (895/896) des del [[Nakhtxivan|Nakhichevan]] i va ocupar [[Kars]] i Dvin abans que Sembat pogués reaccionar. Sembat va concentrar forces a Vazdan al peu de la muntanya Aragadz (Alagoz). El patriarca Jordi II va tractar de fer de mediador i fou fet presoner per Muhàmmad. Les forces de Muhàmmad i Sembat van xocar a Tols o Dols, prop de la muntanya Aragadz i l'emir fou rebutjat, i va demanar la pau però no va voler tornar a Jordi mes que contra un fort rescat i el seu fill Diwdad va restar en el govern de Dvin (va conservar aquest govern fins a la mort del seu pare al que va succeir). Durant la guerra, Sargis de [[Vaspurakan]] i el gran ''ishkhan'' de [[Siunia]] van fer acte de vassallatge a l'emir Muhàmmad. Acabada la guerra el siunià va demanar perdó al rei que li va concedir, però en canvi va decidir atacar a Sargis de Vaspurakan i als seus dos germans. Les lluites del rei bagràtida [[Sembat I el màrtir]] (al que els àrabs anomenaven Sunbat) es poden seguir en detall a l'article sobre aquest rei.
 
El 897/898 es va rebel·lar contra el califa [[abbàssida]] i va prendre l'antic títol [[Sogdiana|sogdià]] d'''afshin'' (afxin) pel que fou conegut, títol que apareix a una moneda (un dirham) emes a [[Arran (regió)|Arran]] el [[898]] i que era originària del principat d'[[Ushrusana]] de la casa de prínceps de la qual procedia la seva família. Però no va trigar a reconciliar-se amb [[Al-Mútamid (abbàssida)|al-Mútamid]] que el va perdonar i el va confirmar com a governador de l'Azerbaidjan i a més hi va afegir Armènia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Yar-Shater |nom=Ehsan |títol=Encyclopaedia iranica |volum=vol.3 |url= http://books.google.cat/books?id=xgYZAQAAIAAJ&q=Muhammad+ibn+Abi%27l-Saj+armenia&dq=Muhammad+ibn+Abi%27l-Saj+armenia&hl=ca&sa=X&ei=Cr5iUu3DJ8SPtQbXh4CYBw&ved=0CDMQ6AEwAA |llengua=anglès| editorial=Routledge & Kegan Paul |data=1988 |pàgines=719-720}}</ref>