Micel·la: diferència entre les revisions

Els detergents més importants per les membranes biològiques són els detergents sintètics, els quals posseeixen una estructura amfipàtica i construeixen micel·les en dissolució aquosa. Detergents especialment utilitzats són el SDS (sodium dodecylsulfa), prototip de detergent iònic, el Tritó X-100 (polioxietilé-p-t-octilfenol) i el l'octil-β-glucosídic, ambdós últims representants de detergents no iònics.

Els detergents produïts com sals de sodi (Na+) i de potassi (K+) dels àcids grassos originats per tractament alcalí dedels les grassesgreixos naturals són els anomenats sabons, que tenen una estructura natural. Les molècules s’enllacen entre si pels seus extrems hidròfobs corresponents a les parts hidrocarbonades de la cadena de l’àcid gras, mentre que la part polar (extrem hidròfil) es troba ionitzada negativament per la pèrdua d’un ió potassi o sodi, de manera que es repel·leixen entre si. Així les cadenes no polars del sabó no entren en contacte amb l’aigua i l’extrem carregat negativament és l’única part que es troba exposada a aquesta.

La formació de micel·les s’utilitza en cinètica química per l’estudi de reaccions. Altres aplicacions d’interès són la solubilització de productes agrícoles i substàncies colorants, l’ús en preparats farmacèutics, en processos fotogràfics, en l’electrosíntesisil’electrosíntesi orgànica o com inhibidor de la corrosió. Un altre ús important seria en la recuperació terciària de petroli.