Qàït-bay: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Verb transitiu
Línia 6:
Qàït-bay va haver d'enfrontar immediatament la revolta de l'emir [[Dhu l-Kadr]] d'[[Elbistan]]. A finals del [[1465]] o començament del [[1466]] l'emir [[Malik Arslan]] havia estat enderrocat pel seu germà [[Shah Budak]], que tenia el suport egipci, per avançar-se a una conspiració d'un altre germà, [[Shah Suvar]] o Suwar, que ja havia rebut fins i tot el títol d'investidura dels otomans ([[4 de desembre]] de [[1465]]). Durant [[1466]] i [[1467]] Shah Suvar va lluitar per tractar d'ocupar el poder amb l'ajut secret otomà; però el [[1468]] l'otomà [[Mehmet II]] va enviar un exèrcit que el va fer fora i va col·locar al tron al seu protegit Shah Suvar; Ahmad de [[Beylik de Karaman-oğlu|Karaman]] donava suport també als egipcis. Es van enviar dues expedicions al territori de Dhu l-Kadr però foren derrotades ([[1468]] i [[1469]]) a causa de la mala direcció dels egipcis i de la poca disciplina de les tropes amb rivalitats entre soldats sirians i egipcis. El [[1471]] Qàït-bay va aconseguir que el sultà otomà deixés de donar suport a Shah Suwar a canvi de retirar el suport egipci a Ahmad de Karaman i llavors Shah Suwar fou derrotat en un combat decisiu (avançat [[1471]]) pel mameluc Ezbek fugint a la fortalesa de Zamantu on va capitular a condició de conservar el principat com a vassall; però una vegada es va rendir fou fet presoner i enviat al Caire i executat ([[1472]]), i el tron fou donat al proegipci [[Shah Budak]].
 
[[Uzun Hasan]], emir dels aq qoyunlu, dominava [[Diyar Bakr]] i part de [[Pèrsia]] i el 1468 havia derrotat a l'emir dels [[qara qoyunlu]], però el [[1471]] va iniciar la lluita contra l'otomà [[Mehmet II]] i fou derrotat, i va morir el [[1475]]. El successor fou [[Yakub Beg]]. Aquest tenia un governador a al-Ruha ([[Edessa (Turquia)|Edessa]] o Urfa) de nom Bayindir, que va donar suport a una revolta del beduïns d'[[Hamat]] (dirigits per Sayf), en territori egipci; el general egipci Yeshbek es va dirigir contra al-Ruha i la va assetjar ([[1480]]); Bayindir li va donar explicacions per evitar la guerra però Yeshbek no va voler aixecar el setge; llavors Bayindir va fer una inesperada sortida, va derrotar alsels egipcis i va matar a Yeshbek i als molts dels caps de l'exèrcit assetjant, i en va fer presoner a uns quants més. Qàït-bay va decidir no prendre venjança, va donar per bones les explicacions de Bayandir i va signar la pau, ja que el nou sultà otomà Baiazet I (1481-1512) constituïa una amenaça seriosa.
 
El príncep [[Shah Budak]] de [[Dhu l-Kadr]] fou enderrocat vers [[1479]] pel seu germà [[Ala al-Dawla Bozkurt]] amb l'ajut del soldà otomà [[Mehmet II]]. Ala al-Dawla tenia una filla de nom Aixa que estava casada amb el príncep Baiazet, que fou després [[Baiazet II]], i era la mare del príncep Selim (després [[Selim I]]); això reobria el conflicte de Dhu l-Kadr entre turcs i egipcis. Un altre conflicte fou el [[1481]]: el príncep otomà [[Gem]] o Djem, germà de [[Baiazet II]], frustrat pretendent al tron, fou derrotat pel seu germà a [[Yenishehir]] ([[20 de juny]] de [[1481]]) i va fugir cap a [[Konya]], passant tot seguit a [[Tars (Turquia)|Tars]], ja en territori dels mamelucs egipcis ([[9 de juliol]] de [[1481]]); el [[25 de setembre]] de [[1481]] era al Caire i fou rebut pel sultà Qàït-bay; va fer el pelegrinatge a la Meca i va retornar al Caire el [[20 de febrer]] de [[1482]]; llavors fou cridat pel rebel sandjakbeg d'[[Ankara]], Mehmet Pasha, i pel pretendent [[karamànida]] Kasim Beg i amb autorització del sultà mameluc va retornar a territori otomà; la nova revolta també va acabar malament i Gem es va retirar a [[Bodrum]], i va buscar el suport dels [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Cavallers de Rodes]], sense perdre el de Qàït-bay. La tensió entre Egipte i Turquia va augmentar i una ambaixada enviada als otomans per mantenir la pau no va tenir resultats.
 
El [[1485]] els otomans van envair [[Cilícia]] i van ocupar [[Tars (Turquia)|Tars]] i [[Adana]] ([[1486]]) mentre un altre exèrcit otomà es presentava davant de [[Malatya]]; els egipcis van aconseguir una inesperada victòria prop d'Adana ([[1486]]) i es va signar una treva. Qàït-bay va aconseguir el suport del príncep de Dhu l-Kadr, Bozkurt, vers [[1487]]<ref>L'antic protegit egipci [[Shah Budak]] es va passar llavors als otomans que el van nomenar sandjakbeg de Vize.</ref> i quan els otomans van tornar a atacar el [[1487]] i van reocupar Adana, els egipcis van aconseguir aturar als otomans i els van derrotar per segona vegada; la guerra es va estancar ([[1488]]) i els otomans van intentar desembarcar tropes al golf d'Iskenderun però l'operació va ser un fracàs; el [[1489]]/[[1490]] el general Ezbek va derrotar alsels otomans de manera decisiva a Kaysariyya i va fer presoners a diversos generals otomans; Qàït-bay no obstant sabia que a la llarga els otomans tenien més força i va oferir la pau; la guerra entre otomans i mamelucs que va durar fins al 1491 quan finalment es va signar la pau. Bozkurt va conservar Dhu l-Kadr i va millorar relacions amb els otomans. La pau es va mantenir la resta del seu regnat.
 
Una pesta va afectar al Caire el 1492 i va causar unes dues-centes mil víctimes. En endavant les lluites faccionals entre mamelucs i els seus problemes de salut van marcar la resta del seu regnat. Molts dels seus millors oficials van anar morint i els seus substituts foren molt pitjors. La lluita pel poder fou intensa a partir de 1494 quan la salut de Qàït-bay va empitjorar. Fins i tot va estar en estat de coma per uns dies. Va abdicar la vespra de la seva mort que es va produir el [[8 d'agost]] de [[1496]], sent enterrat al seu mausoleu al costat de la mesquita del Cementiri Nord del Caire. El va succeir el seu fill [[An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay|an-Nàssir Muhàmmad]].