Televisió a Luxemburg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
[[FileFitxer:RTL-Tele-Letzeburg-Logo.svg|thumbminiatura|(RTL) Tele Letzeburg, primer canal nacional luxemburguès i l'únic en llengua natura.]]
La televisió al Luxemburg està marcada per la iniciativa i la trencadissa. Iniciativa perquè el Luxemburg fou dels primers països a experimentar no només amb la televisió sinó també amb la ràdio. Trencadissa perquè ràpidament els països veïns miren de controlar com més aviat millor les emissions de ràdio i de televisió per tal de garantir-se així senyals que parlin ideològicament segons i a criteri de l'Estat. Per tant, la trencadissa parteix justament en contra d'aquest model. L'RTL o Ràdio i Televisió del Luxemburg fou des de l'inici una empresa privada i evolucionà en territori nacional i estranger presentant-se com una opció lliure, alliberada dels governs respectius. És així que l'RTL esdevé l'un dels elements que han marcat la història de la televisió en general.
 
Línia 8:
=== Televisió hertziana analògica i per cable ===
==== De la ràdio a la televisió ====
La introducció de la televisió [[Luxemburg]] es fa per iniciativa privada i inicialment fou de la mà de la ràdio que aparegueren les primeres emissions de televisió. En efecte, Ràdio Luxemburg fou una associació ''amateur'' que aprofità el vent provinent des d'Europa per fer proves al petit país, inicialment de ràdio i, posteriorment, de televisió.
 
Les primeres proves es realitzen a la dècada dels 1920 {{subratllat|vulgui ser}}{{efn|''Sinònims: bé ... bé, ara ... ara, sigui ... sigui''. Els neologismes enriqueixen tota llengua. No dubteu a fer-los servir, sempre dins una translació natural i no forçada cap al català}} en l'àmbit de la ràdio {{subratllat|vulgui ser}} en el de la televisió. Caldrà esperar-se al 1933 perquè comencin les primeres emissions obertes de ràdio. [[Ràdio Luxemburg]] esdevé en poc temps un mitjà potencial que tots els governs veïns miren amb lupa. El [[Regne Unit]], [[França]] i [[Alemanya]] els preocupa que les emissions de Ràdio Luxemburg no siguin controlades, ja que efectivament inicialment, davant d'un panorama encara primerenc, {{subratllat|el}}{{efn|En català com en portuguès o anglès el terme ''senyal'' hi és masculí, no pas com en castellà. A cada llengua, el seu calaix.}} senyal de països forans poden captar-se amb tota facilitat. El [[Regne Unit]] és qui comença amb la veu cantant tot proposant una primera empresa estatal d'explotació de ràdio i televisió: la [[BBC]]. Ràpidament la resta de governs del centre-nord europeu {{subratllat|miren de}}{{efn|En català direm ''mirar de'' o ''provar de'' per expressar intencionalitat. El castellà dirà ''intentar'' per al mateix valor. Mirar de calcar l'ús català en el castellà desnaturalitza el castellà i fer el procés contrari a partir del castellà sobre el català, també desnaturalitza la llengua catalana. A cada llengua, un calaix.}} seguir aquesta línia i [[Ràdio Luxemburg]] esdevé de {{subratllat|cop i volta}}{{efn|''Sinònims: de sobte''. Nodrir el text de sinònims sense calcs d'altres llengües l'enriqueix}} competència.<ref name=:0>{{Ref-web|url=http://www.senon.l3fr.org/page.php?35|títol=Télé Luxembourg - Senon|consulta=2018-06-07|cognom=Senon|llengua=fr}}</ref><ref name=:1>{{Ref-web|url=https://forum.lu/pdf/artikel/6467_280_Natalini.pdf|títol=Forum.lu}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>
 
Per tant, tal com es va esdevenir amb les emissions de ràdio, i la mateixa cosa tornarà amb la televisió. Luxemburg passa a ser un territori de novetats, pioner i d'emprenedoria. El país es troba en la llista dels primers a experimentar no només amb la televisió, sinó també amb la ràdio i amb les retransmissions entre països d'esdeveniments cabdals; esportius, polítics o musicals.
 
<blockquote>Això {{subratllat|tindrà}}{{efn|L'estructura va a tenir és un calc del castellà que es transforma en veritable barbarisme en català. El castellà fa ús freqüent de ir + a però el català ho resolt simplement amb el futur. Mirar de fer el procés contrari desnaturalitza el castellà, introduint-hi un barbarisme. A cada llengua un calaix.}} un preu, vist que a França el govern francès provarà de desfer-se de [[Ràdio Luxemburg]] des de ben inicialment. Hi crea el seu propi canal de ràdio i televisió. Tanmateix, [[Ràdio Luxemburg]] marca un precedent i molts emprenedors francesos decideixen recórrer a països petits del voltant per implantar-hi els seus negocis i emetere-hi d'aquesta manera cap a França. Era la forma de garantir llibertat d'explotació. A França les ràdios i les televisions d'aquestes empreses són percebudes com a "perifèriques" i així mateix se les coneixerà fins que a la dècada dels 1980. Els governs francesos resolen alliberar les ones al final de segle, cosa que insuflà aire de llibertat al país.<ref name=:0/><ref name=:1/></blockquote>
 
==== Les ràdios lliures i perifèriques ====
L'arrencada dels anys 1930 es veu pertorbada com a la resta d'Europa per la [[Segona Guerra Mundial]]. [[Ràdio Luxemburg]] atura les emissions i amb l'ocupació alemanya, l'emissor quedarà sota control de l'ocupant i, per tant, les emissions no seran pas lliures, sinó condicionades.
 
<blockquote>Aquest panorama és similar a França i Bèlgica, països que també veieren com el seu territori nacional era ocupat pel feixisme alemany. El 22 de maig de 1944, amb l'alliberament i la previsible victòria dels aliats, el govern del [[Luxemburg]], a l'exili a [[Londres]], signa amb els Estats Units un acord amb què els estatunidencs passen a disposar de l'emissora. L'acaparament de les emissions radiofòniques serà estratègic i, efectivament, mentre el feixisme alemany es retira, l'11 de novembre de 1945 els carrers acomiaden els estatunidencs per la situació a Ràdio Luxemburg. L'immediat de la post-guerra porta Ràdio Luxemburg a emetre molta programació d'entreteniment.<ref name=:0/><ref name=:1/></blockquote>
Línia 24:
 
==== La primera televisió per cable ====
A la dècada de 1960, més delimitaddament el 21 de setembre de 1969, Télé Luxembourg estrena un primer programa en llengua luxemburguesa: Hei Elei, Kuck Elei. Una novetat que acompanyarà el públic del país tots els diumenges durant tota la dècada dels anys 1970 i 1980.<ref>{{format ref}} http://www.luxembourg.public.lu/en/le-grand-duche-se-presente/medias/medias-audiovisuels/television/index.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151223013550/http://www.luxembourg.public.lu/en/le-grand-duche-se-presente/medias/medias-audiovisuels/television/index.html |date=2015-12-23}}</ref>
 
La dècada de 1960 està marcada de més novetats. El país experimenta igualment amb l'entrada de la televisió per cable, s'introdueixen les ones FM amb els quals es crea [[Ràdio Lëtzebuerg]] amb canvi radical en la programació que s'adapta a l'estil de ràdio-fórmula; això caldrà posar-ho en el seu context, el de les cançons "yé-yé".<ref name=:0/>
Línia 34:
 
=== Televisió digital terrestre ===
La transició de la televisió analògica cap a la televisió digital terrestre es va fer l'any 2006 quan començaren a emetre-s'hi els primers senyals digitals. La majoria de canals de televisió luxemburguesos que es poden veure a través de la televisió digital terrestre són de grups luxemburguesos malgrat que es proposa, en acord amb l'esquema lingüístic del país, molta varietat a nivell lingüístic.
 
Gràcies a la seva mida, l'apagada analògica fou més ràpida que a qualsevol altre país més gran i proper a Luxemburg. L'arribada de la TDT no ha suposat cap gran pas per al públic luxemburguès mateix atès que prop del 95% de la població té contractada una opció de pagament per cable o per fibra òptica. Així i tot, amb la TDT sí s'hi ha vist l'augment del nombre de canals, entre els quals, tot seguint la tendència europea, el Chamber TV, un canal públic dedicat exclusivament a l'emissió de les sessions parlamentàries.