Bit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 1:
{{confusió|byte}}
{{Infotaula d'unitat}}
Un '''bit''' —simbolitzat habitualment com a '''b''', de l'[[anglès]], '''''bi'''nary digi'''t''''', "dígit binari"— és la unitat d'informació mínima utilitzada en [[Informàtica]] i en [[Teoriateoria de la Informacióinformació]]. Un bit pot tenir només dos estats mútuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o vertader o fals, obert o tancat, blanc o negre, nord o sud, masculí o femení, vermell o blau, etc. Només cal assignar un d'aquests valors a l'estat de "apagat" (0), i l'altre a l'estat de "encès" (1). La paraula «bit» és la contracció de les paraules angleses '''''bi'''nary digi'''t''''', que signifiquen «xifra binària», amb un doble sentit de la paraula ''bit'', que també significa «tros». No s'ha de confondre un bit amb un [[byte]], paraula anglesa que es pronuncia [[Alfabet fonètic internacionalAjuda:AFI|/bait/]]. En informàtica, el byte és un grup elemental de 6 a 9 bits, generalment 8, en aquest cas també se'n dirà un [[Octet (informació) |octet]].
 
Se'n deu la invenció a [[John Tukey]] i la popularització a [[Claude Elwood Shannon]].<ref>En el marc de la [[teoria de la informació]] proposada per Shannon, quan es rep la informació que correspon a un esdeveniment que té 1 possibilitat sobre 2 de produir-se, es rep '''un bit''' d'informació. A tall d'exemple: quan l'àrbitre tira una moneda en un partit de futbol, dona un bit d'informació als 2 capitans dels equips en competició.</ref>
Línia 65:
Exemple d'augment de les capacitats: Un [[processador]] de 32 bits pot dirigir un màxim de 4 [[gibibyte|GiB]] de [[memòria d'ordinador]] i un de 64 bits pot dirigir 16 [[Exbibyte|EiBs]].
 
El subdimensionament de les capacitats dels processadors és un problema històric per l'augment de les capacitats de memòria. Així, els [[IBM PC compatible|PC Compatibles]] han estat de manera inicial basats en una arquitectura de 16 bits (estructura [[x86]], [[1978]]) que no podia adreçar més de 64 kbibytes de memòria sense passar per complicacions ([[segmentació de memòria|segmentació]], [[memòria estesa]], [[memòria expandida]]). Les capacitats de tractament 32 bits foren introduïdes en la família x86 amb l'[[Intel 80386]] ([[1986]]), però no va ser fins a un [[sistema operatiu]] concebut per treure profit de les capacitats de 32 bits ([[GNU/Linux|Linux]], [[Windows NT|Windows Nt]], [[Windows 95|Windows]] 95) quan els 4 gibibytes d'adreçament poden plenament ser explotats.
 
Les dificultats trobades per augmentar les capacitats ampliant el nombre de bits tractats de manera simultània constitueixen un desafiament tècnic que ha estat àmpliament explotat pel màrqueting. Així els venedors de [[consola de joc|consoles de jocs]] i de [[targeta gràfica|targetes gràfiques]] han presentat sovint el seu producte com de 32, 64 o 128 bits basant-se en el bus més ample que es podia trobar al producte, sense que constituís una especificació tècnica molt pertinent.