Uqba ibn Nafi: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 8 mesos
m
Verb transitiu
Cap resum de modificació
m (Verb transitiu)
Fou el seu oncle qui el 662/663, poc abans de morir el 663, va donar al seu nebot el comandament sobre els territoris de l'oest d'Egipte. Uqba va dirigir llavors (662/663) una expedició contra les tribus [[Amazic|amazigues]] del sud de [[Trípoli de Líbia]] i va ocupar [[Jarma]], capital del [[Garamants]], i altres fortaleses; d'allí va seguir al sud cap al territori dels negres i va conquerir [[Kuwar]], a mig camí entre Fezzan i el [[llac Txad]]. El 670 va fer una nova expedició que va arribar a [[Ghadames]], [[Gafsa]] i [[Qastíliya (Tunísia)|Qastíliya]], llocs que va conquerir; les fonts romanes d'Orient parlen d'una expedició àrab que va fer 80.000 captius. Fou en aquesta expedició que Uqba va decidir fundar un campament a Qastíliya, a la província romana d'Orient de la [[Bizacena]], que prengué el nom d'al-Qayrawan ([[Kairuan]]), renunciant al que havia construït el [[Valí d'Ifríqiya|governador d'Ifríqiya]] [[Muàwiya ibn Hudayj as-Sakuní]] a al-Karn, en un lloc no gaire llunyà.
 
El 673 o 674 fou destituït com a governador d'Ifríqiya pel califa [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan|Muàwiya I]] i el govern fou agregat a Egipte, el governador del qual, Màslama o Múslima ibn Màkhlad al-Ansarí (667-682), va enviar a un antic esclau seu per governar la zona, anomenat [[Abu-l-Muhàjir Dinar al-Makhzumí|Abu-l-Muhàjir Dinar]] (674 o 675) que va fer empresonar a Uqba; després va fer diverses expedicions al que avui dia és Algèria, arribant fins a [[Tlemcen]] i buscant l'aliança dels amazics contra els ''afàriqa'' o afroromans (inclosos grecs). Després de derrotar alel cap amazic dels awraba [[Kosayla|Kusayla]] (Kosayla o Kasila) del qual va acceptar la conversió a l'islam i va unir les seves forces a les pròpies. El 680 va morir el califa Muawiya I i el nou califa Yazid I va restituir a Uqba com a governador. Llavors va fer empresonar a Abu-l-Muhàjir Dinar i a Kosyala i va iniciar una expedició (681) de més envergadura que les anteriors; va avançar cap a l'oest i va arribar fins a la riba de l'Atlàntic. Va sortir de [[Kairuan]] precedit per l'avantguarda conduïda per Zuhayr ibn Kays al-Balawi, i va avançar cap a Magreb central derrotant els amazics i romans d'Orient al [[Zab]] i a [[Tahart]], va seguir cap a l'oest i va arribar a [[Tànger]] que li va entregar un cap amazic local anomenat Ilyan (el comte [[Olban]] o Julià?) que li va desaconsellar creuar cap a la [[península Ibèrica]] i llavors va girar cap al sud cap al massís Zarhun entrant a [[Volúbilis]] (Walila), creuant l'Atles Mitjà i marxant pre la [[regió del Draa]] fins al [[Sus]] i d'allí a la costa Atlàntica; va atacar terres dels amazics [[masmuda]] de l'[[serralada de l'Atles|Atles]] i [[Anti Atles]] fins a [[Tarudant]]. Durant la campanya Kosayla que igual que Abu l-Muhadjir Dinar acompanyaven com a presoners a Uqba, es va poder escapar i, aliat als romans d'Orient, va començar a organitzar la resistència amaziga. De tornada, al Magreb central, l'exèrcit va mostrar descontentament per les campanyes d'Uqba; en arribar a [[Tobna|Tubna]] (''Thubunae'') al Zab, Uqba va dividir el seu exèrcit en dues parts i va reenviar algunes unitats cap a Kairuan mentre ell mateix es dirigia a la regió de l'[[Aurès]] (Awras); a [[Tahudha]] (''Thabudeos'') al sud-est de [[Biskra]], el seu exèrcit reduït [[batalla de Biskra|fou atacat]] i derrotat per Kusayla i Uqba va morir amb 300 dels seus homes (683); entre els morts hi havia el seu presoner Abu l-Muhadjir Dinar. La seva suposada tomba està a Sidi Uqba.
 
== Referències ==
2.706.453

modificacions